Molts pensaran que no em pertoca aquest comentari però estic farta de comprovar que ser dona, jove, guapa, amb bon cos, dóna molts rèdits.
Algú naixeria lleig , o negre, o gai, o coix, o sord, o pobre, per gust?
És trist però, tot està a favor de les dones afavorides, no tant, quan el fisic no les acompanya. No és aixó violència de gènere? Per què quan s’envia un Currículum és tan important la fotografia? Simplement per descartar.
Penso que les dones tenim el mateix dret a participar en totes les activitats de la vida pública, privada, responsabilitats igual que els homes. Sempre però, en igualtat de condicions. Per exemple em fa pensar amb les eleccions que van dur a Maragall al Govern de la Generalitat. Existia un govern a l’ombra que s’havia preparat, tothom tenia ben apamats els temes que poguéssin esdevenir. I què va passar? Doncs que algú va dir que el Govern hauria de tenir un nombre determinat de dones Conselleres i, molts d’aquells que ja s’havien vestit i pentinat per assumir el nou càrrec, van saber, en el darrer moment, que no eren els escollits, amb aquelles paraules que solen dir-se en aquestes ocasions, ho has d’entendre però necessitem paritat i…
Mai hauria acceptat un càrrec d’aquells, però entenc que, la temptació era gran. Potser mai més se li presentaria, a alguna de les escollides, una oferta similar. Els resultats son coneguts.
Ara ve a tomb quan, veient que se’ls esgoten els recursos, els americans han buscat, com a sots Presidenta, a la Sarah Palin, governadora d’Alaska des de fa dos anys, mare de cinc fills, naturalment d’aspecte agradable. Familia que si no fos perquè ,ara els interessa, no acceptarien –imagineu que una filla jove està embarassada del company, en aquell país on tothom té dret a matar pero no a fornicar-
Fa anys que aquests mateixos que ara busquen desaforadament una dona-ganxo, no volien ni dones ni negres i, vet aquí que ho tenen obscur…Els caldràn unes ulleres de color agradable per a mirar amb el color escollit.
No tinc res contra una mare de familia, ans el contrari l’admiro. Pot fer bona feina, les dones som capaces d’entendre i captar més subtileses que els homes, sovint hem de fer de pont entre pare-fills-avis-amics i no és fàcil, si no s’hi posa una gran dosi d’amor. També tenim la paraula, la que fa de mitjancera entre les distintes postures. Però potser m’embolico, la paraula? No crec que la vulguin fer servir ni republicans ni conservadors, per a ells n’hi ha una, la del que mana i que te un dit que ho manega tot, no els cal enraonar.
Mac Cain, veient l’empenta d’Obama, no podria acceptar que se li esmunyís de les mans aquesta Presidència que, o ara o mai, se li acaba el temps. S’ha vist amb cor, àdhuc, de copiar el seu programa i oferir-lo, com a propi per boca de Palin.
El seu discurs? Naturalment, carrincló, però aixó si, amb tots els membres del clan familiar a l’escenari per a fer caure alguna llagrimeta: des del marit amb el nen disminuit, a la filla embarassada amb el seu company, la noia gran i altres nens de pocs anys. Diu que defensarà la familia, però, com pot ser que si defensa la familia defensi la guerra i les armes - sembla que se li dónen força bé és membre destacada de l’Associació Nacional del rifle- quan els seus propis fills poden ser víctimes d'aquestes armes? Diu que transformarà Washington deixant neta la societat d'abortistes, de gais...
Reprenc la tercera ratlla de l'article, algú naixeria gai pel gust de ser diferent? I si un dels seus fills/es li digués que ho és, com reaccionaria? Hi ha temes amb els quals no es pot jugar, les bromes s’han de reservar per a les coses frivoles, aquestes no ho son. Una dona, si els homes no ho són, ha de ser més racional, ha de tocar de peus a terra, amb la realitat que aquest nostre món ens ofereix.
Segons les noticies que ens arriven, el seu discurs ha frapat perquè és el d’ una persona directe, que parla sense embuts, diu les coses pel seu nom.
No crec que els agradi als seus conciutadans, prefereixen que les hi vesteixin amb el millor color, el que convingui a cada moment, sinó fos així, d'altra manera aniria tot en el nostre món, dit civilitzat. No oblidem que a USA segueix existint la pena de mort, per tant, qui pot creure aquest discurs?
No hi ha cap mena de dubte que, del que es tracta, és seduïr a la dreta, a aquells els quals no convenç McCain. Quina paradoxa, estem parlant d’una dona aspirant a vicePresidenta pels republicans i d’un negre aspirant a President pels Demòcrates, allò que sempre han menspreat els ianquis, i que ara son objectes de desig d’uns i altres.
És interessant seguir les trifulgues d'aquests politics que no s'amaguen de treure les seves intimitats al carrer, a la tribuna, per tal que tothom plori amb els seus problemes,una jove embaraçada pel company... quelcom que aquí ningú en fa cas, i que allà, es considera encara pecat. La pentitència serà fer-los casar.
Ens queda molt per veure i sobre tot per sentir… Quina penitència ens espera!
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
