El ayuntamiento de Vic ha saltado a las noticias por haber decidido negar el empadronamiento a personas inmigradas sin papeles. La propuesta xenófoba inicial se aprobó por el gobierno municipal —CiU, PSC y ERC— apoyado por los cuatro concejales de la Plataforma per Catalunya (PxC), de extrema derecha. Los dos concejales de la CUP y el de ICV-EUiA votaron en contra.
La decisión, además de ser ilegal, es claramente racista. Con esta medida, entre otras cosas, dificultan tanto la asistencia médica como el acceso a la educación de estas personas. Más grave aún, dado que el empadronamiento es una condición para poder solicitar la residencia: el consistorio está condenando a un grupo de sus vecinos a una situación permanente de indocumentación.
El episodio debe servir de toque de atención para los movimientos sociales y la izquierda anticapitalista acerca de la necesidad de responder de forma urgente al auge del racismo y de la extrema derecha.
A nadie se le escapa el hecho de que el impulsor real de esta decisión racista fue la PxC; su propio dirigente, Josep Anglada reivindicó su paternidad. El hecho de que grupos de la extrema derecha puedan actuar libremente y difundir sus ideas tiende a empujar a todo el espectro político hacia la derecha.
Esto siempre es cierto, pero más aún en la situación actual. La crisis económica; los 4 millones de parados; las carencias de los servicios sociales; un gobierno socio-liberal que no cumple sus promesas de sustanciales mejoras sociales… todo esto constituye la ‘tormenta perfecta’ para el crecimiento del fascismo.
Hace falta una lucha unitaria contra la extrema derecha, que englobe a la gran izquierda social que existe en el Estado español, incluyendo a las bases de los sindicatos mayoritarios y a los sectores más de izquierdas de la socialdemocracia. Es decir, hay que movilizar a una parte importante de la clase trabajadora, tal y como es, con todas sus contradicciones.
El modelo de movimiento contra el fascismo es algo que hemos visto en otros ámbitos en los últimos años: la unidad de acción entorno a unos pocos principios básicos, sin excluir que haya diferencias y debates sobre otras muchas cuestiones.
Frente al fascismo, supone buscar unir a todas las fuerzas y personas dispuestas a movilizarse bajo el sencillo lema “Contra el fascismo, no pasarán”; que los fascistas no se manifiesten en nuestras ciudades, que no puedan hacer campañas electorales, etc. Limitar una protesta de este tipo únicamente a los que se declaran anticapitalistas no es una manera efectiva de combatir al fascismo.
Pero a la vez debemos ir mucho más allá. Ya sabemos que muchos Estados europeos fomentan las ideas racistas, dando así respetabilidad a los fascistas: pensemos en los ataques contra la población musulmana en Suiza —con la excusa de los 4 minaretes en ese país— o en el intento del Estado francés de controlar la vestimenta de las mujeres musulmanas. El Gobierno de Zapatero no es ninguna excepción: tras una verborrea de multiculturalismo y “alianza de civilizaciones”, no deja de advertirnos de los peligros de “terroristas islamistas” y hace detener a gente musulmana inocente.
El Estado español gasta un millón de euros al día en la guerra de Afganistán y da miles de millones de euros a la banca, pero cuando faltan plazas en las guarderías y se alargan las colas en los hospitales se señalan a las personas inmigradas como a los responsables.
Por todo esto, a la vez que necesitamos un movimiento muy amplio y unitario para hacer frente hoy a los fascistas, también tenemos que construir una izquierda anticapitalista capaz de ofrecer una alternativa política global al sistema.
Evidentemente, no es una tarea fácil. Pero lo ocurrido en Vic, y el crecimiento tanto de los grupos fascistas como de las ideas racistas en general, nos demuestra que tenemos que ponernos manos a la obra.
-------------------------------------------------------------------------------------------
Vic: Contra l’extrema dreta
L’ajuntament de Vic ha saltat a les notícies per haver decidit negar l’empadronament a les persones immigrades sense papers. La proposta xenòfoba inicial la va aprovar el govern municipal —CiU, PSC i ERC— amb el suport dels quatre regidors de la Plataforma per Catalunya (PxC), d’extrema dreta. Els dos regidors de la CUP i el d’ICV-EUiA van votar en contra.
La decisió, a més de ser il·legal, és clarament racista. Amb aquesta mesura, entre altres coses, dificulten tant l’assistència mèdica com l’accés a l’educació d’aquestes persones.
Més greu encara, atès que l’empadronament és una condició per a poder demanar la residència: el consistori està condemnant un grup dels seus veïns a una situació permanent d’indocumentació.
L’episodi ha de servir de toc d’atenció per als moviments socials i l’esquerra anticapitalista al voltant de la necessitat de respondre de forma urgent a l’auge del racisme i de l’extrema dreta.
A ningú se li escapa el fet que l’impulsor real d’aquesta decisió racista va ser la PxC; el seu propi dirigent, Josep Anglada, en va reivindicar la paternitat. El fet que grups de l’extrema dreta puguin actuar lliurement i difondre les seves idees tendeix a empènyer tot l’espectre polític cap a la dreta.
Això sempre és cert, però ho és encara més en la situació actual. La crisi econòmica; els 4 milions d’aturats, les mancances dels serveis socials, un govern social-liberal que no compleix les seves promeses de substancials millores socials... tot això constitueix la ‘tempesta perfecta’ per al creixement del feixisme.
Cal una lluita unitària contra l’extrema dreta, que involucri la gran esquerra social que hi ha a l’Estat espanyol, incloent-hi les bases dels sindicats majoritaris i els sectors més d’esquerres de la socialdemocràcia. És a dir, cal mobilitzar una part important de la classe treballadora, tal com és, amb totes les seves contradiccions.
El model de moviment contra el feixisme és una cosa que hem vist en altres àmbits als darrers anys: la unitat d’acció entorn a uns pocs principis bàsics, sense excloure que hi hagi diferències i debats sobre moltes altres qüestions.
Enfrontar-se al feixisme, suposa cercar la unitat de totes les forces i persones disposades a mobilitzar-se sota el senzill lema “Contra el feixisme, no passaran”; perquè els feixistes no es manifestin a les nostres ciutats, perquè no puguin fer campanyes electorals, etc. Limitar una protesta d’aquest tipus únicament als que es declaren anticapitalistes no és una manera efectiva de combatre el feixisme.
Però alhora hem d’anar molt més enllà. Ja sabem que molts Estats europeus fomenten les idees racistes, donant així respectabilitat als feixistes: pensem en els atacs contra la població musulmana a Suïssa —amb l’excusa dels 4 minarets en aquest país— o en l’intent de l’Estat francès de controlar la vestimenta de les dones musulmanes.
El Govern de Zapatero no és cap excepció: darrera d’una façana de multiculturalisme i “aliança de civilitzacions”, no deixa d’advertir dels perills de “terroristes islamistes” i fa detenir gent musulmana innocent.
L’Estat espanyol es gasta un milió d’euros al dia a la guerra de l’Afganistan i dóna milers de milions d’euros a la banca, però quan manquen places a les guarderies i s’allarguen les cues als hospitals s’assenyalen a les persones immigrades com els responsables.
Per tot això, al mateix temps que necessitem un moviment molt ampli i unitari per fer front avui als feixistes, també hem de construir una esquerra anticapitalista capaç d’oferir una alternativa política global al sistema.
Evidentment, no és una tasca fàcil. Però allò que ha passat a Vic, i el creixement tant de grups feixistes com de les idees racistes en general, ens demostra que hem de posar fil a l’agulla.
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
