[Traducción al castellano]El final de la Guerra Civil i l'exili republicà
L’exili republicà és conseqüència directa de la derrota de les forces democràtiques republicanes i revolucionaries al conjunt de l’estat espanyol i especialment a la derrota patida per Catalunya, davant les forces militars colpistes dirigides pel general Franco.
A mesura que les tropes feixistes avancen sobre el territori espanyol i català les persones que no van ser detingudes, assassinades o empresonades i que van poder fugir de la repressió sistemàtica de les forces militars feixistes van anant replegant-se sobre el territori republicà.
En el cas nostre la derrota de la batalla de l’Ebre (1) va significar l’avenç de les tropes franquistes i la conseqüent fugida de molts lluitadors (espanyol i catalans) republicans, socialistes, comunistes, anarquistes o nacionalistes cap a territori francès per tal de salvar les seves vides o evitar patir la dura repressió dels revoltats.
Milers de famílies republicanes fugen cap a la frontera o en vaixells. Més de 500.000 persones. A França, els republicans vençuts són internats en camps de refugiats on els patiments no finalitzaren: fam, malalties, repressió, maltractaments i on a més ames morirà força persones sobretot nens i gent gran.
En acabar la guerra, molts nens van ser repatriats a Espanya des dels camps. Un bon nombre van a parar a internats on patiran el distanciament familiar, gana, fred, malalties… Però molts d’altres van exiliar-se. La majoria van sobreviure a l’exili a França, URSS, Amèrica Llatina...
Dels 30 mil nens exiliats, gairebé tots tornaran, excepte 3 mil -la majoria del nord d’Espanya- que van anar a la URSS. Pocs d’aquests retornaran, i els que ho feren, quan estaven jubilats i a Espanya ja estava establerta la democràcia.
Per què cal recuperar i mantenir la memòria de l’exili republicà?
“Articular el passat històricament no significa reconèixer-lo "tal i com realment va succeir" (Ranke). Significa atrapar un record tal i com llampega en un moment de perill. El materialisme històric vol retenir la imatge del passat que es presenta inesperadament a l’home singularitzat per la història en un moment de perill. El perill afecta tant el contingut de la tradició com els seus receptors. La mateixa amenaça recau sobre tots dos: la d’esdevenir un instrument de les classes dominants. A cada època cal renovar l’intent per arrabassar la tradició d’un conformisme que està a punt de subjugar-la. El Messies arriba no només com el redemptor, sinó també com el vencedor de l’Anticrist. Només tindrà el do d’atiar l’esclat de l’esperança en el passat aquell historiador que està fermament convençut que fins i tot els morts no estaran resguardats si l’enemic venç. I aquest enemic no ha parat de vèncer.”
Walter Benjamin
Tesis sobre la filosofia de la història, VI
El record de l’exili republicà és encara ben viu, no tan sols per aquells que directament o indirectament el patiren, sinó per àmplies capes de la població catalana actual que, des de ja fa temps, han manifestat un gran interès per la recuperació de la memòria i dignitat de les persones que patiren la repressió, la mort o l’exili.
Un interès que, lluny de minvar amb el temps, no ha fet sinó créixer, fins al punt que a hores d’ara no és agosarat afirmar que l’exili ha passat a ésser un element de referència inesborrable de l’imaginari col·lectiu català i europeu contemporani.
L’objectiu d’aquesta conferencia és recordar que aquest fet històric involucrà a milers i milers les persones que en quedaren afectades, moltes de les quals visqueren molts d’anys (o la resta de llurs vides) als països d’acollida, on sovint hi feren una aportació rellevant. També reflexionaren i deixaren constància de la seva condició i de les seves vivències i comprendre la seva situació vital però alhora el que els va portar a aquesta situació ja que això és un immens llegat que, avui per avui, no ha estat encara suficientment recuperat, malgrat l’esforç fet des de diferents instàncies i per moltes persones.
L’objectiu és dignificar les víctimes i explicar el nostre passat més immediat i els costos històrics i humans que tingué la lluita per la llibertat, la justícia social, els drets nacionals i una veritable democràcia a les noves generacions, per tal que no es repeteixin aquest fets ni puguin créixer entre nosaltres de cap manera les idees feixistes i reaccionaries que els provocaren.
És necessari que per tal de poder recuperar part de tot aquest llegat i que tots i totes vetllem per la seva preservació i difusió realitzem actes com a aquesta conferència i que expliquem a les noves generacions el nostres alumnes o fills aquests fets tan fonamental per entendre la nostra història més recent.
Conferència: "El final de la Guerra Civil i l'exili republicà"
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
