La intervenció especialitzada de Palmada - es troba a faltar en aquestes feines al Conseller d'ERC, Josep Huguet- ha estat prou oportuna per tal d'aclarir diverses contradiccions entre el discurs d'un govern que es diu d'esquerres que pretén aplicar una reforma de caràcter elitista (dedicació de 40 hores setmanals a l'estudi) sense absolutament cap mecanisme de finançament públic de beques. Ans al contrari, la Generalitat ha estat denunciada públicament pels rectors de les universitats públiques pel seu retard i finalment, incompliment dels seus compromisos de finançament ja previstos sense la reforma.
És a dir: la reforma universitària a Catalunya, a l'Estat espanyol i arreu dels països on s'aplica l'Acord General de Comerç i Serveis en matèria d'educació (per a Europa, el Pla Bolonya) ha restringit dramàticament el finançament públic. Això no és casualitat i això està succeint des d’abans de la caiguda en desgràcia del lliure mercat financer. (veure titulars)
"L'Estat dissenya, les comunitats autònomes apliquen com poden"
La senyora Palmada treu a la palestra el vell discurs victimista de les responsabilitats de l'Estat espanyol com si fossin diferents de les dels governs de dretes i -pretesament d'esquerres- que pateix el poble català. La senyora Palmada oblida mencionar que absolutament totes les lleis que desenvolupen l'EEES a l'Estat espanyol i als Països Catalans han estat aprovades i desenvolupades pels mateixos partits polítics: tots. Tots els partits parlamentaris estan essent còmplices del desmantellament de l'ensenyament públic universitari. Si al 2001 el PP no va rebre cap suport, la LOMLOU del PSOE (2007), reforma que va millorar tímidament aspectes col·laterals, i que va aprofundir en el caràcter mercantilitzador de la llei, va ser aprovada per tots els partits parlamentaris (excepte el PP, fent el joc parlamentari).
Fins i tot, cal dir, que la voluntat d'aplicar aquest procés ha estat una de les constants del Tripartit, qui ha implementat un programa de préstecs per a estudiar pitjor (en termes de pagament d'interessos per part de l'estudiantat) molt pitjor que el que ofereix el Ministeri estatal corresponent. Fins i tot el Conseller, fa gala d'aquesta aposta de forma reiterada: “Que un jove hipotequi el 80% del salari
per comprar totxo es veu bé; ara, que un jove s’hipotequi per la formació es veu que no mola. Ho hem de girar al revés, això! Hem de passar a l’habitatge de lloguer i a la hipoteca per a la formació” (El Punt, 20/04/2008)
Defensar ara una aposta per les beques és un acte totalment propagandístic, demagògic i contradictori amb tota la política implementada per la Conselleria, cal recordar, en mans d'Esquerra Republicana de Catalunya, tot i que CiU, PP estarien molt contents de fer el mateix, per no dir del PSOE (o PSC) que ha anomenat ministra d'universitats a una membre del consell de la CEOE, la senyora Garmendia.
Els estudiants de totes les universitats públiques rebutgen Bolonya, la LOU, la LOMLOU, la LUC i tots els Reials Decrets que desenvolupen aquestes sugerències europees (que no obligacions de cap mena) perquè no es tracta d'una millora de l'ensenyament públic, es tracta d'una reforma destinada a obrir un mercat nou a empreses privades on la universitat pública sigui un actor més, sense "subvencions" (directes, inversió pública; o indirectes, beques per a estudiar a la pública) que distorsionin el "lliure mercat". La nova "funció social" de la universitat atorgada és la mera fabricació de tiulacions devaluades (Graus Bolonya) i les elits selectes (Màsters) i reduir sensiblement la despesa en I+D+i del sector privat.
Absolutament tots els partits parlamentaris són els responsables de la conversió del dret a l'ensenyament en una mercaderia qualsevol i la Llei d'Educació Catalana, la Llei d'Universitats Catalanes, la Ley Orgánica de Universidades són els intruments per a la implementació d'aquest atac sense precedents a tots els serveis públics matèria de negociació al sí de l'Acord General de Comerç i Serveis (sanitat, transport, telecomunicacions) que, indirectament, cita el mateix preàmbul de la Llei Catalana d’Universitats (LUC): “les aportacions del Govern de la Generalitat s’han de limitar a l’oferta universitària que es presta amb caràcter no empresarial, en previsió de la liberalització d’aquest sector en el marc de les negociacions en el si de l’Organització Mundial del Comerç.” (Preàmbul, LUC).
Per tant, són indissociables la intenció oficial del procés i la seva aplicació real? Ja no es valen els "sí crítics" en matèria de que “el procés es positiu” però no “la manera d'implementar-lo”. La relació entre la restricció de finançament públic i la implementació de l'EEES és clara, palmària i un objectiu del pla: provocar la fam per fer més lliure i desitjable l’entrada del capital privat i amenaçant de mort l’autonomia universitària. No és una reforma al servei del conjunt de la societat (en la seva majoria treballadors i treballadores), és una reforma al servei del mercat, dels lobbies empresarials i financers. La creixent debilitat de les universitats públiques per resistir l'amenaça del finançament – mai desinteressat- dels grans lobbies educatius i financers (preferentment, el Banc Santander mitjançant la seva plataforma "Universia") no és una causalitat o un mal afegit, és necessària per a l'acceleració del procés.
La demanda de democràcia i transparència, la petició de referèndums vinculants i la crida a la resta de treballadors i treballadores que patiran aquesta pèrdua de drets socials no és només un exercici estètic, és un exercici per expressar l'aclaparador rebuig de l'estudiantat, i de bona part del professorat que comença a sortir del somni.
La lluita dels estudiants universitaris i de secundària dels Països Catalans, dels italians, dels estudiants de l'Estat francès, dels estudiants xilens i mexicans, dels estudiants d'Andalusia, Galícia, Euskal Herria, Castella, Extremadura ... és la mateixa que la dels treballadors de tots els Estats signants de l'Acord General de Comerç i Serveis. I el treball conjunt i amb un horitzó de responsabilitats polítiques clares (autonòmiques, però en última instància estatals) és urgent i imprescindible.
Video: http://es.youtube.com/watch?v=Fe2b_9orin4
Més informació
Fírgoa
Especial Bolonya
No a Bolonia
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
|