L'entitat considera que cal revisar la totalitat de la llei, ja que actualment, i amb les modificacions que es volen aprovar, “contempla a les persones emigrades com a mitjans de producció, no com a éssers humans amb drets”.

Una trentena de persones han escoltat els arguments de Carles López, membre de la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Lleida, i de Rachid, membre de l'associació d'immigrants de Terrassa, per tirar enrere tant la reforma com alguns punts que ja s'apliquen de la llei.

Rachid ha deixat clar que “els immigrants no som culpables de la crisi, tal i com ens han culpat des del Govern i els bancs. Hem pagat un preu molt alt per aquesta crisi i som gent treballadora i de classe baixa”.

López, de la seva banda, ha qualificat la reforma d'”excusa i coartada” per retallar els drets dels nouvinguts. L'advocat lleidatà considera que alguns punts de la reforma, com el flux migratori laboral o l'acolliment d'immigrants en funció de les necessitats del mercat de treball, comporten una “mercantilització de l'estranger, el degrada com a persona i crea una casta inferior a la societat”.

López ha posat especial èmfasi en la regulació del reagrupament familiar que “impedeix que els ascendents (pares i avis) dels residents al país menors de 65 anys puguin venir a viure aquí”, una forma, segons l'advocat, “restrictiva i discriminatòria”.

Un altre dels punts més criticats de la reforma de la llei és el de la regularització d'aquelles dones immigrants que siguin víctimes de la violència de gènere. “Si no tenen permís de residència s'els obre un expedient sancionador quan van a denunciar a comissaria que es tira endavant si no demostren que, efectivament, han estat maltractades”.

La reforma de la llei inclou, a més, el control de la permanència al país d'aquelles persones que arriben amb un visat, l'augment del temps de detenció als Centres D'Internament per a Estrangers, i sancions per aquelles persones que facilitin la permanència il·legal d'immigrants a través del consentiment d'empadronament.

L'Assemblea Popular demana que es tanquin els Centres d'Internament per a Estrangers, que es regularitzin totes les persones immigrades sense la necessitat d'un contracte laboral i l'eliminació de l'obligació de 180 dies cotitzats per a la renovació del permís i que s'eliminin les restriccions per al reagrupament familiar.

A banda, demanen el dret a vot del col·lectiu com a una "igualtat de drets plena entre immigrants i autòctons". Reivindicacions que el grup d'immigrants que va marxar el dia 23 de setembre portarà a Madrid el dia 25 d'octubre.

La marxa està a menys de 130 quilòmetres de la capital de l'Estat. Es calcula que arribaran diumenge al matí per a manifestar-se juntament amb altres grups provinents d'altres ciutats. Allà els esperaran diverses entitats terrassenques, que sortiran en autocar dissabte a la nit per donar suport a la concentració.