Fotos de Joan Manel Oller (Avui Terrassa)
[Traducción al castellano]Abans de començar la 3a Marxa de Torxes, castellers de les dues colles de terrassenques aixecaren un pilar de quatre desplegant la bandera catalana. Immediatament després es realitzar l'encesa de les torxes donant inici a la 3a Marxa, que va transcorre pel centre de la ciutat amb una nit fosca i de pluja però molt animada amb el timbals dels joves dels Diables de Sant Llorenç i la Papallona de St.Pere. la marxa va durar gairebé una hora després es realitzaren els parlaments i la lectura del manifest.
En arribar a la plaça del Progrés es va fer una actuació de la la Papallona de St.Per i després van començar els parlaments. El primer en intervenir va se Manuel Márquez, historiador i fundador de kaosenlared, que va ser l'encarregat de fer una petita ressenya històrica dels esdeveniments que recordàvem. En segon lloc va intervenir el company de la FAIV (Federació d'Associacions d'Immigrants del Vallès) de la Federació i finalitzaren els parlaments amb la lectura del manifest de la APT per part del company Albert.
per últim es celebrà un excel·lent concert de Verdcel, des d'Alcoi format per dos músics de primera amb unes lletres, unes veus i una música que van servir per escalfar una nit d'estiu freda i malenconiosa.
La gent va poder gaudir d'entrepans i vegudes fins al finalitzar l'actuació musical.
1713 I 1939 DOS DERROTES DEL POBLE TERRASSENC COM A POBLE I COM A TREBALLADORS.
Manuel Márquez
Companys, companyes,
Se m’ha demanat que com a historiador us parli dels dos fets històrics que avui volen recordar fets que poden ser considerats com a derrotes i de fet aquesta es la realitat... però de les derrotes es pot aprendre molt més que de les victòries, es clar celebrar el triomf és que hom desitjaria... tot arribarà !!
Al nostre país i a la nostra classe celebrar victòries no és el més habitual, de tota manera aquest dies parlant a la Havana amb els meus amics cubans m’han recordat que això es el normal en pobles petits i sotmesos a altres mes grans i poderosos. Catalunya no es pas l’excepció ... de moment !!
Però parlar de derrotes ens ha de servir per parlar dels homes i dones que van resistir i lluitar per un mon lliure tan a principis del segle XVIII o al segle XIX, XX o XXI perquè el seu exemple no caiguin en l’oblit que és el que els poderosos voldrien.
Però que tenen en comú aquest dos esdeveniments separats per més de dos segles (229) i que avui recordem, uns fets succeïts el 1713 i altra el 1939.
1. Són dos dates negres de la nostra història com a país i com a classe. Aquestes dates ens recorden unes derrotes i unes ocupacions en ambdós casos un anorreament dels nostres drets com catalans i com a treballadors.
2. La derrota en ambdós casos va ser el resulta de una lluita desigual d’una lluita dirigida des del cor de l’Estat espanyol contra un poble petit, pacífic i orgullós. Però també contra els elements mes progressistes d’aquests pobles: les seves classes populars.
3. La derrota va ser també el resultat de la traïció de les classes poderoses que s’estimen el país sempre que aquest els permeti obtenir els seus beneficis i prebendes. En ambdós caos són les classes populars les que lluitaren fins al final contra el govern centralista borbònic o contra el feixisme franquista i tan en cas com en l’altre pagaren amb la seva vida la lluita per la dignitat nacional i la defensa dels interessos del poble treballador.
4. La lluita desfermada en ambdós van ser lluites defensives, formes de resposta a agressions estrangeres, que no respectaven la voluntat del nostre poble, i que ens volien imposar per la força les seves lleis o formes de viure arrabassant-nos els drets més elementals com a poble entre ells el de l’ús de la nostra pròpia llengua.
4. Per últim un altre element comú va ser l’oblit dels compromisos de les nacions aliades que deixaren al poble català i a les seves classes populars soles i abandonades davant de l’enemic: en un cas de l’autoritarisme borbònics i en l’altra del feixisme franquista.
Resta evident pel poble català i pels seus treballadors i classes populars que res no poden esperar de ningú que el nostre alliberament nacional o de classe només podrà ser obra dels propis catalans i dels propis treballadors. O no ho serà !!
El record d’aquest dies ens demostra que la llibertat només pot ser el resulta de l’acció de les majories i aquestes majories estan conformades sempre pels que res no tenen només la seves mans i la seva intel·ligència. Si en la lluita contra Felip V va ser el poble baix qui s’enfrontà amb decisió als enemics de Catalunya i qui lluitar contra els privilegis d’uns nobles i burgesos recalcitrants igual van fer contra Franco el pagesos, els treballadors i les classes populars progressistes.
Aquestes derrotes significaren la pèrdua de drets dels catalans i dels terrassencs però no van ser en cap cas l’abandonament de la lluita pels drets nacionals i de classe del poble català. Ans al contrari d’aquelles derrotes sorgiren noves lluites noves demandes i noves forces per construir un país de forma lliura democràtica i pacífica.
Per nosaltres com deia José Martí (Apòstol de la independència de Cuba): La Patria es la humanidad, però justament ... aquella porción de la humanidad que vemos más cerca, y en la que nos tocó nacer... o vivir.
L’ocupació borbònica de terrassa
Els dies 3, 4 i 5 de setembre de 1713 l'exèrcit borbònic va entrar a Terrassa. Estava format per un destacament d’un miler d’homes a cavall i entre 3.000 i 4.000 soldats a peu, molts d’ells francesos, comandades pel general don Feliciano de Bracamonte. L’acompanyaven el duc de Pópuli, capità general de l’exèrcit a Catalunya i el Coronel Pou de Jafre.
Alguns terrassencs, al veure l’arribada borbònica intentaren aturar-los a les portes de la ciutat, però, al veure que no podien frenar l’avenç filipista, s’amagaren alguns cap a dins de la vila i d’altres al convent de Sant Francesc. Durant la primera nit es comptaren una dotzena de ferits i una vintena de morts, disset dels quals van ser resistents terrassencs.
A les nou del vespre, els ocupants ja havien pres tota la vila, i començaren a saquejar i cremar algunes cases. Durant la nit uns soldats van entrar a l’església del Sant Esperit i van robar molts objectes que estaven allí dipositats, 50 quarteres de gra, una cinquantena de llençols i forces objectes de gran valor.
L’endemà dia 4, a part de cremar algunes cases més, aquell dia foren les esglésies de Sant Pere les que van patir els atacs. Allí hi van robar la custòdia amb el Santíssim Sagrament de l’Altar. Les formes sagrades ja no van aparèixer mai més. El dia 5 van marxar al matí, després d’incendiar i saquejar algunes cases més.
La crònica de l’entrada, ocupació, saqueig i incendi de la vila de Terrassa es troba en una llibreta que duu per títol Llibreta de notas curiosas de Anton Rodó y Martinez trets de altre llibreta que li deixa un Amic. És una crònica signada pel Pare Garriga, era el predicador i guardià del convent de Sant Francesc durant aquella època. Està datada del 1843. Es conserva en l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. En la crònica del Pare Garriga s’esmenta que "ab tot, posaren foch en algunes cent y quatre casas de las quals lo dany considerable fou la meitat".
Segons una carta adreçada per la Vila a Jose Aparicio el 9 de gener de 1714, s’esmenta que "la vila ha padecido en el saqueo y quema de ciento y seis casas por las tropas del Mariscal Bracamonte". (Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. Documents Històrics 1701-1716). Un acte aixecada pel notari terrassenc Joan Puig reconeix que es van cremar totalment setanta-tres cases d’un total de dues-centes noranta cinc cases que té la vila.
L’OCUPACIÓ FRANQUISTA.
A la nostra ciutat l'aviació franquista bombardeja les Carreteres de Martorell i Olesa. Tots els homes implicats en la lluita contra el feixisme van anar abandonat la ciutat el 23 de gener, amb poques excepcions
«El dia abans de l'ocupació, es publicà el sol exemplar del diari "TERRASSA", pasquí que cridava a una resistència desesperada, signat per Espartacus Puig. EI dia 25 de gener s'ocupava Rubí, Castellbisbal, Olesa, Viladecavalls. Aquest mateix dia, igual que moltes altres ciutats catalanes, s'assaltaven els magatzems d'Abastos: la Comissió de Proveïments del carrer Pare Llaurador, els magatzems dels "Campesinos" de la C.N.T., dels Rabassaires al Carrer Garcia Humet i el Celler Cooperatiu. Tots aquests magatzems de subministraments són requisats per una població que arrossegava fam des de feia molts mesos. Les noves autoritats utilitzaran constantment el fet dels assalts per acusar els caps "rojos" de sistemàtic acaparament. Dies després, però, en alguns barris de la ciutat es passà casa per casa a recuperar el botí.
Un cop les primeres tropes han arribat a la ciutat comença el ritual de la "Liberación". La màxima autoritat, el Comandant Militar de la Plaça, assessorat per Pere Matalonga, antic dirigent de Renovación Española a Terrassa, disposà nomenar AlcaldeGestor Josep Homs, ex-alcalde de procedència salista després dels Fets d'octubre de 1934. El nou alcalde havia de mantenir la vida administrativa de l'Ajuntament. El veritable poder volia exercir-lo, però, una FET-JONS que tot just començava a estructurar-se»
A Catalunya el cap Militar de les forces ocupants va ser el general Álvarez Arenas i es convertí en la primera autoritat de Catalunya. A cada ciutat ocupada el domini l’assumia el comandant militar de la plaça. A Terrassa, aquesta autoritat militar l’exerciren el tinent coronel Alonso de la Riva, el coronel Eloy Soto i l’oficial Manuel Garcia.
Les primeres mesures preses pels representants del dictador a Terrassa, i especialment eI Coronel Eloy Soto, van ser:
- L’ocupació i incautació dels locals de les organitzacions politiques, sindicals, culturals i socials republicanes;
- l’obligatorietat del retorn a la feina (amb els salaris del juliol de 1936),
- la persecució de tots els dirigents politics que restaven a la ciutat,
- la creació juntament amb la falange d’un servei d’informació; la depuració de treballadors no condemnats, ni detinguts (a mans dels empresaris);
- imposava una política de sancions orientada a evitar els preus abusius (mesures fictícies de caire populista, només cal recordar l’estraperlo i que van ser els que s’enriquiren);
- sancionar els comerciants que mantinguessin els rètols en català o els ciutadans que no saludaven els himnes i la bandera d’Espanya
- conduir una “fervorosa” campanya de recollida d'or,
- autoritzar els salconduits necessaris per a qualsevol desplaçament,
- la gestió dels avals dels detinguts a Terrassa o fora de la ciutat,
- la depuració de tots els funcionaris públics municipals
- el canvi del nomenclàtor urbà (La Rambla va ser anomenada Avinguda del Caudillo; La Rasa, General Mola; el Raval de Montserrat, Raval de José Antonio i la Plaça Vella, Plaza de España.
- i el nomenament del nou Ajuntament o Gestora Municipal (27 de febrer de 1939) presidit pel salista Josep Homs i Bages (empresari tèxtil) i format per homes de la dreta local: Rossend Font i Marcet, Mateu Turu i Selva, Josep Carreras i Vivó i Joan Forrellat i Bricfeus. No serà fins el 6 de setembre de 1940 que el falangistes local arriben al poder, quan l’ajuntament restarà presidit Joaquim Amat Llopart i una majoria de jerarques locals de Falange. De tota manera en aquest primers mesos (i després) l’Ajuntament era totalment dependent de la voluntat del Governador Civil.
La repressió a la nostra ciutat durant els primers anys de franquisme tal com hem explicat al llibre: Combat per la llibertat Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa (1939-1979) va ser molt dura durant tota la dictadura però com molt bé ha explicat Lourdes Plans aquesta tenia un objectiu clar: “La repressió esdevingué una necessitat política per mantenir i consolidar el seu projecte dictatorial i contrarevolucionari: no hi havia cap interès per integrar els vençuts ni per cercar una conciliació, tan sols es volia sotmetre’ls.”
A Terrassa el repressors durant els primers anys -i després- no esmerçaren esforços, ni recursos humans i materials en la destrucció dels "rojos". Així la Delegación de Información e Investigación que va ser dirigida per l’implacable Emili Matalonga, que arribà a crear un cos de trenta persones uniformades amb una estètica que recordava els feixistes italians, va ser un dels responsable de tots el crims comesos contra el drets humans que es produïren a la nostra ciutat.
Però la repressió havia començat abans, de la mà de Lluís G. Ventalló (terrassenc Governador Civil de Lleida, el 1938) Però veiem com ho explica el mateix Emili Matalonga:
«Recuerdo que hallándome en Pamplona, recién evadido de esta ciudad, coincidí con otros compatricios allí residentes en aquel entonces, en la necesidad de preparar un fichero que abarcase el mayor número posible de los nombres de los elementos que, directa o indirectamente, habían prestado en Tarrasa su auxilio y adhesión a la rebelión roja iniciada el 18 de Julio, a base de aquellos datos que nos iban proporcionando cuantos se evadían de la ciudad y ya en el mismo plan y en tarea de Investigación de dichos antecedentes y de Información a las autoridades de nuestra zona, tuve ocasión de colaborar cerca de las autoridades de Zaragoza, primero, pasando más tarde a las órdenes del Excmo. Gobernador de Guipúzcoa, en misiones parecidas, que alterné, prestando también mis servicios en la Oficina de Información que, para Cataluña, tenía establecida en San Sebastián la Secretaría General del Estado; y también a las órdenes de la Delegación Nacional del Servicio Exterior de FET y de las JONS, con misiones concretas y reservadas, que tuve que realizar con relativa frecuencia en el extranjero. Toda esta mi actuación ha hecho que adquiera por la práctica aquellos conocimientos que se precisan para el cometido que me fue asignado al haber merecido la confianza de las Jerarquías Superiores de FET y de las JONS, cuando a raíz de la Liberación de esta Ciudad, fui nombrado para el cargo que desde entonces vengo desempeñando.»
Però la tasca reprensiva de l’Emili Matalonga no s’hauria pogut fer sense la total col·laboració dels jutjats militars, de les forces d’ordre públic (Guàrdia Civil i Policia Municipal que col·laboraven redactant informes personals sobre el comportament polític de tota la població), de la Falange, dels delators (gent de dretes o oportunistes) i del seus homes la veritable policia política de la ciutat. Una curiosa barreja entre la Gestapo i les antigues, Sturmabteilung o SA (tropes d’assalt del partit nazi alemany) i amb una crueltat similar.
Com han explicat molts testimonis, els procediments emprats pels seus homes eren el que hom coneix per tortura, incloent maltractaments, abusos i vexacions i no només sobre els encausats sinó també sobre els simples sospitosos, van tenyir de sang i por l’ambient de la postguerra terrassenca.
La tristor de la negra nit terrassenca començava enmig de l’alegria dels propietaris que recuperaren llurs empreses i propietats i el comandament absolut sobre una població treballadora atemorida només capaç de sobreviure i ni això va ser possible. Reprimida durament i sota la vigilància de les forces armades, d’ordre públic (Guàrdia Civil, Guàrdia urbana), a més dels sequaços de la falange i la inestimable col·laboració del poder judicial. Però no trigaren a aparèixer els homes i dones que liquidarien el regim feixista, i així de les primeres accions individuals (o de grups reduïts) es passa a altres de col·lectives. Però això ja es una altra història.
TREBALLADORS CATALANS!
VISCA LA TERRA !!
Visca el TREBALL !!
fora el mal govern !!
fora el capital !!
3ª MARXA de TORXES de Terrassa.
Ahir com avui lluitem per la llibertat dels Països Catalans
Un 4 de Setembre més ens trobem totes juntes per recordar aquells i aquelles terrassenques que van oposar resistència a l’ocupació per part de la monarquia borbònica de la nostra ciutat. Una resistència popular que va fer front a un exèrcit creat per a l’ocupació i expoli de territoris. I ho fem expressant-nos tal com som, amb la cultura popular que des d’aquell moment ha esdevingut acte de resistència i de manteniment de la identitat com a poble.
Una monarquia que continua regnant a l’Estat Espanyol, demostrant el caràcter antidemocràtic d’aquest , i l’adquisició d’uns privilegis per naixement que paguem tots i totes les persones que sobrevivim en aquest Estat. Una monarquia que és l’herència d’una dictadura feixista, demostrant que la transició no va ser res més que un pacte de silenci i declivi de les mobilitzacions, afavorint els privilegis d’uns en contra de la majoria de la població, i negant els drets de persones i pobles. Cal recordar que al 2009 fa 70 anys de la victòria militar de l’exèrcit feixista que a Catalunya i a altres pobles de l’Estat es va trobar amb una resistència que no acceptava la claudicació. Un model d’Estat que és el mateix que ara, que ha traçat una fina línea de continuïtat amb aquell model feixista, negant drets d’autodeterminació als pobles, il.legalitzant persones i partits, mantenint tribunals que són la continuació de tribunals militars (Audiència Nacional), ocultant i permetent la tortura com a pràctica de les forces policials, i en definitiva criminalitzant les dissidències (com el cas del nostre company Franki).
I és que en els temps de crisi actuals, els models feixistes esdevenen la solució pels estats, que davant de l’augment dels conflictes i la mobilització tan sols saben respondre amb més repressió i retallada de drets. La criminalització constant de les persones immigrades com a responsables de la crisi i l’atur, a part d’eximir als vertaders responsables d’aquesta crisi (empresaris i polítics), és també una eina d’imposició gradual de raonaments feixistes.
Però hem de ser capaços de generar una sortida diferent a la crisi, una sortida basada en la mobilització i en la solidaritat d’aquells i aquelles que patim i volem canviar el sistema. Hem de ser forts enfront els desnonaments, exigir una solució a l’augment dels aturats, aturar el traspàs de diners de les administracions als bancs... Hem de dir prou a aquest model pactat per empresaris i polítics! Ha arribat el nostre moment!
Que la crisi la paguin els rics
ATUREM EL FEIXISME
ASSAMBLEA POPULAR DE TERRASSA
Col.lectius adherits:
Acció Autónoma
AEDI (Associació Espai Democràtic Intercultural)
AJIT (Assemblea de Joves Independentistes de Terrassa)
Assamblea d’Okupes de Terrassa
Assoc.Cultural La Gallineta
CUP Terrassa
Diables de St.Llorenç
Endavant OSAN Terrassa
FAIV (Federació d'Associacions d'Immigrants del Vallès)
Kaosenlared
LI (Lluita Internacionalista)
Papallona de St.Pere
PSUC-viu
Solidaritat Antirepressiva de Terrassa.
http://assambleapopular.blogspot.com
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
