Durant l´edat mitjana al litoral mediterrani i en particular en els territoris de la corona catalanoaragonesa l´esclavitud i el servilisme van destacar per la seva importància en el desenvolupament de l´estructura productiva.
El dèficit demogràfic en aquests territoris i la ruïna de les tropes almogàvers en la seva lluita contra els àrabs a les terres del sud van obligar a la corona a l'aventura imperialista per mar cap a llevant, els presoners de guerra serien la futura mà d'obra esclava. En aquell període de conquestes de Sardenya, Sicília o Atenes la noblesa, el clergat que per si mateix era una força feudal i el patriciat urbà es van enriquir, tot a costa d'una explotació intensa del poble i de la servitud dels seus pagesos.
Cal destacar que el esclavisme durant l'edat mitjana i moderna va tenir continuïtat com ho demostra la vinculació de mariners i comerciants catalans amb el negoci negrer durant el s. XIX a l'illa de Cuba.
Fins a la fi de la reconquesta de la corona en el s. XIII l'esclau és musulmà i el port de Mallorca és el principal punt d'abastament, en els segles XIV i XV amb l'expansió imperialista cap a la Mediterrània es va iniciar l'arribada de presoners orientals majoritàriament russos i tàrtars, el destí del trànsit naval seria el port de Barcelona. En aquesta ciutat de 30.000 habitants 5.000 eren esclaus, dos terços d'ells dones.
La seva propietat era exclusiva de bisbes, pagesos benestants i gran burgesia mercantil. Els esclaus eren considerats meres eines de treball, s'empraven en les tasques més dures i degradants com la cura d'animals o serveis domèstics, menjaven i dormien al corral, ferrades i amb el cabell rapat en condicions d'absoluta misèria i marginació.
La situació és tan dramàtica que el 1399 el rei Martí l'Humà va publicar una llei en la que obligava a alliberar a tots aquells que fossin cristians però és derogada, el patriciat barceloní ( "ciutadans honrats") enriquit durant l'època dels mercats de Orient Mitjà es va oposar a perdre els seus beneficis.
Durant el s. XV es produeix una superpoblació del territori de la corona, les fams periòdiques van provocar l'emigració dels joves, excés de mà d'obra i salaris baixos. Els senyors van acaparant més recursos a costa de la població, s'endureixen les relacions feudals i la situació es fa insuportable amb la introducció dels Mals usos, costum que els permet maltractar a les capes populars i fer-los pagar un rescat per poder abandonar les seves terres de cultiu.
En altres territoris de la península seguien la reconquesta, el sistema de repoblació cap que els camperols visquessin en unes condicions de relativa llibertat que els pagesos catalans anaven perdent progressivament. A El origen de la família, la propietat privada i l'estat Engels ressalta aquesta diferència escrivint: "... Mentre que en Castilla el pagès mai va ser servent, la servitud més abjecta va regnar a Aragó (llegiu Catalunya) fins a la sentència de Ferran el Catòlic de 1846, on es diu:
`Decidim els senyors susdits no podran tampoc passar la primera nit de noces amb la dona que hagi pres un pagès, ni tampoc passar la cama per sobre del llit ni de la dona, en senyal de la seva sobirania; tampoc podran servir-se de les filles i fills contra la seva voluntat, amb o sense pagament ".
L'esclavisme feudal va comportar durant molt de temps unes actituds socials que han anat forjant una profunda consciència de classe en el poble català, això unit a un idioma propi que ha cohesionat el seu desenvolupament en `democràcia´ econòmica i política entra en contradicció amb el anquilosat règim del estat centralista i afavoreix la creació d'un estat propi, els Països Catalans. El dret de les nacions a l'autodeterminació va ser definit per Lenin com una reivindicació democràtica de caràcter liberal, d'alliberament nacional i econòmic d'un poble en particular sota un estat opressor.
L'experiència històrica del moviment nacional català durant la I i II República va demostrar que ni la gran ni petita burgesia van ser forces capaços d'assolir els objectius d'alliberament i que l'única força capaç de poder assolir és la classe obrera catalana recolzada per la resta de classe obrera de l'estat espanyol. Avui se'ns proposa una consulta popular, liderada per l'esquerra parlamentària, per decidir si estem a favor de l'autodeterminació del nostre poble a la qual hem de respondre des dels moviments socials i les organitzacions anticapitalistes, sense dubtar-ho, donant suport a la iniciativa i reforçant amb el nostre vot aquest dret democràtic.
Bibliografia:
· VVAA, El problema nacional català, Edicions Horitzons.
· V. I. Lenin, El derecho de las naciones a la autodeterminación, Editorial Progreso, Moscú.
__________________________________________________________________________________________
Durante La Edad Media en el litoral mediterráneo y en particular en los territorios de la corona catalanoaragonesa la esclavitud y el servilismo destacaron por su importancia en el desarrollo de la estructuraproductiva.
El déficit demográfico en dichos territorios y la ruina de las tropas almogávares en su lucha contra los árabes en las tierras del sur obligaron a la corona a la aventura imperialista por mar hacia levante, los prisioneros de guerra serían la futura mano de obra esclava. En aquel periodo de conquistas de Cerdenya, Sicilia o Atenas la nobleza, el clero que por sí mismo era una fuerza feudal y el patriciado urbano se enriquecieron, todo a costa de una explotación intensa del pueblo y de la servidumbre de sus campesinos.
Cabe destacar que el esclavismo durante la edad media y moderna tuvo continuidad como lo demuestra la vinculación de marineros y comerciantes catalanes con el negocio negrero durante el s. XIX en la isla de Cuba.
Hasta el fin de la reconquista de la corona en el s. XIII el esclavo es musulmán y el puerto de Mallorca es el principal punto de abastecimiento, en los siglos XIV y XV con la expansión imperialista hacia el Mediterráneo se inicio la llegada de prisioneros orientales en su mayoría rusos y tártaros, el destino del tráfico naval sería el puerto de Barcelona. En esta ciudad de 30.000 habitantes 5.000 eran esclavos, dos tercios de ellos mujeres.
Su propiedad era exclusiva de obispos, campesinos acomodados y gran burguesía mercantil. Los esclavos eran considerados meras herramientas de trabajo, se empleaban en las labores más duras y degradantes como el cuidado de animales o servicios domésticos, comían y dormían en el corral, herrados y con el pelo rapado en condiciones de absoluta miseria y marginación.
La situación es tan dramática que en 1399 el rey Martí l´Humà publicó una ley en la que obligaba a liberar a todos aquellos que fueran cristianos pero es derogada, el patriciado barcelonés (“ciudadanos honrados”) enriquecido durante la época de los mercados de Oriente Medio se opuso a perder sus beneficios.
Durante el s. XV se produce una superpoblación del territorio de la corona, las hambrunas periódicas provocaron la emigración de los jóvenes, exceso de mano de obra y salarios bajos. Los señores van acaparando más recursos a expensas de la población, se endurecen las relaciones feudales yla situación se hace insoportable con la introducción de los Mals usos, costumbre que les permite maltratar a las capas populares y hacerles pagar un rescate para poder abandonar sus tierras de cultivo.
En otros territorios de la península seguían la reconquista, el sistema de repoblación hacia que los campesinos viviesen en unas condiciones de relativa libertad que los campesinos catalanes iban perdiendo progresivamente. En El origen de la familia, la propiedad privada y el estado Engels resalta esta diferencia escribiendo: “…Mientras que en Castilla el campesino nunca fue siervo, la servidumbre más abyecta reinó en Aragón (léase Catalunya) hasta la sentencia de Fernando el Católico de 1846, donde se dice:
`Fallamos que los señores susodichos no podrán tampoco pasar la primera noche de boda con la mujer que haya tomado un campesino, ni tampoco pasar la pierna por encima de la cama ni de la mujer, en señal de su soberanía; tampoco podrán servirse de las hijas e hijos contra su voluntad, con o sin pago”.
El esclavismo feudal comportó durante mucho tiempo unas actitudes sociales que han ido forjando una profunda conciencia de clase en el pueblo catalán, esto unido a un idioma propio que ha cohesionado su desarrollo en `democracia´ económica y política entra en contradicción con el anquilosado régimen del estado centralista y favorece la creación de un estado propio, los Països Catalans. El derecho de las naciones a la autodeterminación fue definido por Lenin como una reivindicación democrática de carácter liberal, de liberación nacional y económica de un pueblo en particular bajo un estado opresor.
La experiencia histórica del movimiento nacional catalán durante la I y II República demostró que ni la gran ni pequeña burguesía fueron fuerzas capaces de alcanzar los objetivos de liberación y que la única fuerza capaz de poder alcanzarlo es la clase obrera catalana apoyada por el resto de clase obrera del estado español. Hoy se nos propone una consulta popular, liderada por la izquierda parlamentaria, para decidir si estamos a favor de la autodeterminación de nuestro pueblo ala que debemos responder desde los movimientos sociales y las organizaciones anticapitalistas, sin dudarlo, apoyando la iniciativa y reforzando con nuestro voto ese derecho democrático.
Bibliografía:
· VVAA, El problema nacional català, Edicions Horitzons.
·
V. I. Lenin, El derecho de las naciones a la autodeterminación, Editorial Progreso, Moscú.
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
|