La CGT de València protesta contra els acomiadaments a la SEAT de Martorell
[Traducción al castellano]El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha emès sentència el passat 23 de desembre on ratifica una sanció a l'empresa Seat de 4.516.621,96 euros per frau en les contractacions de més de 600 treballadors, que havien estat pactats en estranyes circumstàncies amb el sindicat UGT, majoritari al Comitè d'empresa.
Un pacte entre UGT i Seat
Els fets que sustenten la sentència es remunten el 1998, quan l'empresa Seat va decidir la necessitat de contractació de més de 600 treballadors als llocs de treball de producció directe a les plantes de Martorell i Zona Franca.
L'entrada de tal quantitat de persones significava un possible canvi en les correlacions de forces sindicals a l'empresa, i la direcció va proposar al sindicat UGT, majoritari al Comitè d'Empresa, la realització de contractes fraudulents als nous treballadors, a canvi que el sindicat pogués "triar" entre els seus afiliats i familiars la gran majoria dels que ingressarien a Seat, reforçant la seva posició a les eleccions municipals.
El pacte il·legal entre UGT i Seat va comptar amb "l'aval o autorització" de les autoritats autonòmiques principatines, segons va declarar en seu judicial el mateix Matias Carnero, president del Comitè d'Empresa pel sindicat UGT, que va testificar a instàncies i en defensa de l'empresa.
Més de 600 contractes il·legal
Com a resultat d'aquest acord, es van incorporar a l'empresa més de 600 treballadors, en la seva gran majoria afiliats o familiars d'afiliats a UGT, amb 254 contractes d'aprenentatge i 414 contractes amb pràctiques, a pesar de realitzar tots ells tasques a la cadena de muntatge sense cap requisit de formació. El frau en les contractacions va permetre a Seat rebaixar considerablement les cotitzacions de la Seguretat Social, a més de ser beneficiària de grans subvencions i ajudes públiques, per la seva tasca "formativa" de nous treballadors.
Però les desavinences i lluites de poder dins UGT a Seat va propiciar que l'anterior secretari d'acció sindical denuncies a la Inspecció de Treball el frau amb pèls i senyals. Els inspectors en personar-se en la seu de l'empresa van comprovar que cap dels treballadors contractats en aquest pacte complia amb els requisits establerts pels contractes emprats, ja que no realitzaven ni les jornades mínimes de formació obligatòria, no tenien cap "tutor", no comptaven amb les titulacions necessàries, i sobretot, duien a terme tasques "que no requeririen per aprendre-les més de dos o tres dies".
Sobre aquesta base, la Inspecció de Treball va imposar a Seat tres expedients sancionadors, per un total de 4.516.621,96 euros.
Una condemna clara
La sentència ratifica les apreciacions de la Inspecció de Treball, determinant la manca total de compliment per part de Seat dels requisits per realitzar els contractes de formació i pràctiques, ja que els empleats contractats realitzaven "les tasques més senzilles, repetitives i de menys necessitat de formació".
Alhora, el TSJC recorda que "els pactes entre la direcció de Seat i el Comitè, siguin pels objectius que siguin, no poden eludir d'estricte compliment de la normativa laboral", i menys aconseguir de forma fraudulenta "ajudes i subvencions que no els correspon".
A instàncies i en defensa dels interessos de l'empresa no només va testificar el conegut líder del sindicat oficial Matias Carnero, sinó altres destacats membres del Comitè per UGT, a més de fins a 40 treballadors contractats en aquella data, tots ells afiliats al mateix sindicat.
Matías Carnero i l’UGT
>> Biografia d’un sindicat en defensa de l’empresa
La secció sindical d'UGT a Seat, i el seu líder Carnero, compten amb un llarg historial de denúncies per connivència amb la direcció de l'empresa, que han arribat a la confecció de llistes d'acomiadats en veritables "purgues sindicals".
Fins a tres sentències del TSJC han determinat que l'empresa Seat va realitzar una veritable "purga sindical" en els 660 acomiadaments de l'ERO de 2006, que va afectar principalment a afiliats i simpatitzants de CGT, sindicat que no va acceptar els acomiadaments, i sense afectar gairebé les forces sindicals UGT i CCOO, signants de l'ERO.
La participació de Carnero en la confecció d'aquestes llistes la va denunciar judicialment un delegat d'UGT, José Jané, que va afirmar a la seva demanda haver rebut pressions del seu sindicat, incloses amenaces d'acomiadament a tota la seva família, per "facilitar un llistat de persones no afins a UGT, amb l'objectiu d'incloure-les a l'ERO".
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
