#4

27-11-2008 20:29

Eres un reaccionista

Valoración: 3    |  Avisar provocación

#5

27-11-2008 21:03

Más de los mismo: Carta abierta del rector de la UAB en defensa del Pla Bolonya

Carta oberta als 40.000 estudiants de la UAB

Benvolguda estudiant, benvolgut estudiant,

Aquests darrers dies estan tenint lloc als campus universitaris diferents accions de protesta en contra del anomenat Procés de Bolonya. La posició de la UAB és ben coneguda: el Consell de Govern i el Claustre han debatut el tema en reiterades ocasions i existeix, des de l’any 2006, una comissió claustral formada per membres del professorat, del PAS i del col·lectiu d’estudiants per al seguiment d’aquest procés. Tanmateix, em sembla que encara existeix un cert grau de desconeixement sobre el que representa la declaració de Bolonya i quins són els papers de cada institució i els marges que tenim com a universitat. Voldria també exposar-te personalment perquè he cregut que la UAB havia de participar en la creació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) i, perquè al llarg dels darrers anys, des de l’Equip de Govern de la UAB, hem treballat per a la nostra integració.

Malgrat algunes de les dificultats que hem trobat, a dia d’avui segueixo pensant que tot el procés desencadenat per la declaració de Bolonya i la creació d’un espai comú d’educació superior a Europa és una oportunitat per a la universitat catalana i per a la UAB. I ho crec per tres raons fonamentals.

1.La primera és que la declaració de Bolonya cerca construir un sistema universitari europeu compatible, que faciliti la mobilitat, el reconeixement mutu dels estudis i el treball en xarxa. En el tercer curs de la meva carrera un bon professor em va convèncer que realitzar part dels estudis en una altra universitat i, millor, en un altre país era una excel·lent inversió personal. Ara, trenta anys més tard i després de voltar per diverses universitats d’Europa i d’Amèrica del Nord, segueixo valorant molt positivament la mobilitat dels estudiants. Tenir l’oportunitat d’estudiar en una altra universitat, en una altra ciutat, en un altre país, resulta molt formatiu i enriquidor. Es tracta d’un fet que és comú a altres països però que en el nostre està molt restringit a les classes socioeconòmiques més afavorides. I aquest és el primer objectiu del procés de Bolonya: la creació d’un veritable sistema universitari europeu i l’impuls a la mobilitat dels estudiants. En essència la declaració (pots llegir el text en anglès i en català) defineix un marc general (grau–màster– doctorat) i una unitat de mesura comuna (el crèdit ECTS). A mi, posar a l’abast de tots els estudiants un sistema universitari format per més de 1000 universitats, majoritàriament públiques i de gran qualitat, em segueix semblant un pas endavant fantàstic.

2. La segona és que, d’una manera indirecta (a través dels crèdits ECTS) fomenta una revisió de les metodologies i dels objectius docents i impulsa, en la mesura que es consideri oportú, l’ús de sistemes d’aprenentatge més actius, més adequats als temps actuals i a les tecnologies existents. A Europa hi ha cultures docents molt diferents. Al Sud (Portugal, Espanya, França, Itàlia) predomina la classe magistral i l’examen final; al nord, les tutories, els treballs en grup i els seminaris. Totes tenen avantatges i inconvenients. La declaració de Bolonya no diu com ha de ser el sistema docent, però, al introduir els crèdits ECTS, indueix a que cada universitat, cada centre, es plantegi el sistema docent i els objectius a assolir. Planteja el tema, però la llibertat de decisió és molt gran en aquest àmbit, i cada universitat pot aplicar la metodologia que cregui oportuna. No sembla lògic pensar que el dret penal s’hagi d’ensenyar de la mateixa manera que la cirurgia, per posar dos exemples extrems.

3. La tercera raó és que el procés de Bolonya potencia l’autonomia universitària. Suposa passar de sistemes molt regulats centralment –com encara és l’espanyol- a sistemes en què cada universitat és la responsable de decidir (títols, plans d’estudis, metodologies,…), entenent que després la seva qualitat serà avaluada per agències independents i que haurà de retre comptes a la societat. Ja tenim una prova d’aquest canvi. Per primera vegada a la història de la universitat catalana hem pogut confegir lliurement, sense cotilles, la nostra oferta de títols de grau i els seus plans d’estudis. Ni tan sols hi ha un catàleg de títols oficials. Cada universitat crea els que creu que són necessaris i demana la seva avaluació. No és un tema menor. Especialment per a les universitats innovadores, com la UAB, que durant anys hem lluitat per crear nous estudis. Recordeu els esforços esmerçats per tal que s’acceptessin com oficials carreres com “Ciències Ambientals” o “Biotecnologia”. Ara podem crear els títols de grau, màster i doctorat que vulguem.

Per primer cop, tampoc tenim directrius de plans d’estudis. Fins ara el ministeri responsable de l’ensenyament superior a Espanya aprovava unes directrius per a cada títol “oficial”, que eren d‘obligat compliment. Ara no. Els plans d’estudis dels nous graus s’han fet sense cap restricció. Seran millors o pitjors, però els hem fet nosaltres, a cada facultat, a cada escola. Sincerament crec que aquest sistema, que potencia una universitat autònoma i responsable, és millor que el sistema universitari centralitzat en el ministeri. I com a universitari català també em sento més còmode dins d’un un sistema universitari europeu que dins d`un sistema universitari espanyol, que és el que ara tenim.

Vol això dir que no hi ha cap problema i que les preocupacions de molts professors, PAS i estudiants són infundades? No, certament no és així. Hi ha temes que demanen atenció, actuacions urgents i potser rectificacions. Em concentraré en els dos que crec més importants.

Sense un sistema adequat de beques i ajuts a l’estudi (per a les de matrícules, vivenda, viatges, estudi de llengües…) resultarà difícil avançar en els objectius de la declaració de Bolonya. I fins i tot podria resultar injust socialment i regressiu. Fa uns anys ja vaig publicar un article (B-Ks, EL PAIS 30-01-06,) on demanava amb urgència un fort impuls a la política de beques, impuls que, a hores d’ara, encara no s’ha produït.

Però no errem el tret, això no es culpa de la declaració de Bolonya. Suècia o Holanda, que tenen un excel·lent sistema de beques, salaris i ajuts a l’estudi, s’han incorporat a l’EEES amb normalitat i en resultaran beneficiades. El nostre problema no l’ha creat Bolonya, senzillament, l’ha posat en evidència. Tampoc s’arreglarà sortint de l’EEES, sinó posant en marxa la política de beques que correspon a un país com el nostre.

Ara, també és cert que les universitats tenim alguns marges de maniobra per a fer compatible els estudis amb la feina. La creació d’itineraris de dedicació parcial, els horaris diversificats i de tarda, la repetició d’assignatures de manera intensiva i els ensenyaments bimodals (presencials i a distància) són algunes de les solucions. Algunes d’aquestes iniciatives ja s’han posat en marxa al nostre campus, però és evident que hem d’avançar molt més els propers anys.

Tots els estudis indiquen que el model de sistema universitari que es deriva de la declaració de Bolonya és un sistema de més qualitat, però més car. Cal amb urgència desenvolupar un pla de millora del finançament de les universitats, que permeti anar avançant amb la integració a l’EEES de forma raonable. Sense confiar en miracles o en que l’esforç i el voluntarisme de tothom suplirà la manca de recursos.

Com heu vist, no he parlat de privatització, de control dels plans d’estudis per les empreses ni de pujades de preus dels cursos. Res d’això té res a veure amb la declaració de Bolonya. Res d’això està passant ni hi ha indicis que pugui passar. Malgrat tot, si algú encara en dubte, estic disposat a proporcionar-li totes les dades i evidències disponibles per tal de dissipar qualsevol neguit.

En el moment en què ens trobem, potser el més convenient sigui, d’una banda, avançar en la correcció dels obstacles i dificultats objectives que tenim. Escoltant les preocupacions i proposant solucions conjuntament. Algunes són competència de l’Estat (beques), altres de la Generalitat (finançament) i d’altres de les universitats (plans d’estudi, metodologies docents, horaris,…). D’altra banda, penso que és raonable fer un desplegament progressiu, sense les presses i empentes dels darrers anys i amb més consens. Fins que alguns temes no estiguin clars, potser haurem d’avançar més lentament. Un clima de diàleg i d’entesa penso que seria molt favorable per fer seguir progressant sense entrebancs ni desconfiances.

Sabeu que ben aviat hi haurà un nou rector o rectora a la UAB i que jo, després de set anys, tornaré a la meva Facultat. No seré jo, per tant, el responsable de seguir amb el desplegament del pla de Bolonya. Però tinc el convenciment que aquest és un procés de gran importància per a la universitat pública catalana i que no ens hauríem d’equivocar. Quina és l’alternativa a l’EEES? Un petit Espai Espanyol d’Ensenyament Superior, que preservi els nostres “trets tradicionals”? La incorporació a un altre sistema? A quin? No resultaria més lògic en lloc de dir “no” a Bolonya demanar les condicions per tal de que la nostra incorporació es faci amb totes les garanties i aprofitar la oportunitat de millorar notablement la universitat pública catalana?

En la meva opinió ens cal diàleg i un acord a diferents nivells per avançar en la generació de consens i en l’obtenció de recursos necessaris per tal d’integrar-nos a l’EEES com la societat catalana es mereix, amb totes les garanties. M’agradaria que fóssim capaços de fer-ho i sempre em trobareu disposat a treballar per aconseguir-ho.

Disculpes per l’extensió d’aquest carta, que no he sabut resumir més. Espero, si més no, que us hagi ajudar a entendre o clarificar alguns aspectes d’aquest procés. Com sempre estic a la teva disposició per a qualsevol aclariment.

Ben cordialment,

Lluís Ferrer
Rector

TRADUCCIÓN AL CASTELLANO (internostrum.com >>>>>

Valoración: 0    |  Avisar provocación

#6.- Amèn !!

Salvatore Cardhu|27-11-2008 21:15

           
                                      Palabra de Dios..., te alabamos Señor 

Valoración: 4    |  Avisar provocación

#7

27-11-2008 21:27

Valoración: 4    |  Avisar provocación

#8

27-11-2008 22:52

Valoración: 2    |  Avisar provocación

#9.- Cardus, un elitista intelectualoide

27-11-2008 23:18

Valoración: 1    |  Avisar provocación

#10

vaya rata!|28-11-2008 00:08

quina rata el cardus aquest, em cago amb tots els inteluectaloides progrés tant llibres i tanta ostia i no son capaços ni d'aixecar una sola veu contra la privatització de l'universitat, i n'hi han de pitjors! a sobre ens critiquen! el que fa l'stablisment! i perdre les simpaties de quatre empreses eh? us hauria de fotre vergonya, colla de vagos papanates, inclos un socialdemocrata hauria d'estar contra bolonya, o­n pebrots esta tota la "intelectualitat" catalana, estem apunt de tornar 40 anys enrere a possibilitats d'accés a la universitat i els tios muts i menjant canapes a la Generalitat! quin fàstic! quin fàstic de pais!

Valoración: 3    |  Avisar provocación

#11

Miguel López Alarcón|28-11-2008 00:47

Evidentemente,  al estado capitalista, ahora gestionado por el PSOE,  le interesa la universidad privada para que surjan más elementos del tipo de Salvador Cardús.

Valoración: 1    |  Avisar provocación

#13.- cardús és un reaccionari

estudiant|28-11-2008 10:06

quina vergonya de comentari, el Cardús té tot el dret del món a ser un liberal i estar en contar dels qui defensen la universitat pública, només faltaria, però el que no es pot fer és utilitzar la seva tirbuna al diari de dreta erspanyolista la Vanguardia per criminalitzar els estudiants, mentir descaradament sobre el que passa iaixí justificar l'actitud intransigent dels rectors i la repressió contar els estudiants

això va molt més enllà de la crítica al que defensen els estuidiants i es converteix en pura propaganda reaccionària, Salvador Cardús acaba de demostrar que és tant miserable com els goebbels de la COPE i el Mundo, utilitza exactament el mateix mecanisme de criminalització i negació de la racionalitat dels seus adversaris, en aquest cas els estudiants que defensen la universitat pública, per explicar una historieta de por on ja no hi ha lloc per al deba,t només per a l'eliminació i la mà dura contra els qui es mobilitzen

Valoración: 1    |  Avisar provocación

#14.- con el enemigo no se discute

rober|28-11-2008 13:57

Este artículo no se contesta con palabras, sino con hechos. Con el enemigo no se discute... 

Valoración: -4    |  Avisar provocación

#16.- Una que estuvo allí

Colibrí|01-12-2008 16:23

Soy estudiante de sociología en la UAB y pude ver cómo funcionó la ocupación, en parte. Os aseguro que eso era de todo menos revolucionario. Los talleres de teatro y papiroflexia y los juegos de mesa no creo que ayuden mucho a conseguir una universidad pública y d calidad. Más bien al contrario. Estos supuestos revolucionarios siguen un discurso panfletario e infantilizan el entorno universitario con estas acciones que cuesta tomar en serio.

Cardús es también profesor mío, y nunca me pareció ni reaccionario ni perro capitalista. Más bien al contrario. Es capaz de criticar esto que tantos dais por supuesto, que cualquier acción estudiantil es buena por el simple hecho de ser estudiantil. 

Valoración: -6    |  Avisar provocación

#17.- El CAMEL siempre alerta.

Comite de Amigos de Marx, Engels y Lafargue|01-12-2008 18:55

Parodia del articulo del Cardús realizada por el CAMEL

Buenas risas.

Valoración: 4    |  Avisar provocación

#20.- quin personal

renoi|03-12-2008 15:19

#19 només et falta dir que amb franco es vivia millor, xato

quins energúmens tu, a uns quants els ha sortit el petit falangista que porten dins a molts, sembla que enyoren els 40 años de paz, amb aquell silenci tant edificant als passadissos, aquells grisos que s'encarregaven com calia -o com els mossos- d'aquella 'minoria radical'.

Cardús quin fàstic fas, com has acabat... una cosa és fer olor de ciri capellanesc i l'altra és directament apuntar-se a l'eau de gas lacrimògen

Valoración: 2    |  Avisar provocación

#21.- Par R

Don Toni|03-12-2008 20:47

Los de NISSAN seguro que no tienen profundos conocimientos de economía y sin embargo saben que un ERE es un ataque intolerable.

Es otro argumento a desterrar: que la gente "no sabe de que va". ¿Necesitaba la gente saber geopolítica avanzada para oponerse a lo de Irak? ¿Necesita profundos conocimientos en macroeconomia el ciudadano moliente al ver que su sueldo se queda igual, y que por contra el coste de la vida se dispara? ¡Encima que desde el Poder se oculta y se ha ocultado todo lo posible las intenciones reales del EEES!

Y llamar vago a la gente con la de paro que hay, es sencillamente insultante, insultante!

Si quiero saltarme clases, me las salto y me quedo en la cama. No me voy a una mani.

Y lo de ir a trabajar-estudiar cuando hay una movilización en marcha, se llama de una manera: EGOISTAS. Si pierden, no te pasa nada, pero si obtienen conquistas, se benefician sin haberse arriesgado. Aaaah que solidario! Para eso, mejor quedarse en la cama.

Parece mentira como cala el discurso del Poder.

Valoración: 3    |  Avisar provocación