Una de les preses del 4F se suïcida després de sis mesos en presó

(Notícia apareguda a Vilaweb)

Patrícia Heras havia estat condemnada pels incidents de Sant Pere Més Alt on un membre de la Guàrdia Urbana va rebre un cop que el va deixar tetraplègic · La noia va defensar sempre la seva innocència · Amnistia Internacional va denunciar el cas i les tortures infringides als detinguts

Patricia Heras, una de les persones condemnades pel fets de Sant Pere de Més Baix on el 2006 un policia local de Barcelona va resultar greument ferit durant un confús desallotjament d'un local, es va suicidar anit a casa seva. Heras, que havia relatat en el seu bloc una versió dels fets contrària a la versió acceptada pel tribunal portava sis mesos en presó, quatre dels quals en tercer grau -anant a la penitenciaria només a dormir. Sempre s'havia declarat innocent.

Els fets van passar el 4 de febrer de 2006 quan la Guàrdia Urbana intentava acabar amb una festa en una casa pressumptament okupa (el moviment okupa va desmentir que tingués relació amb aquell edifici) al carrer de Sant Pere Més Alt. En els incidents un membre de la Guàrdia Urbana va ser agredit amb un test que li va causar una ferides gravíssimes que l'han deixat en estat vegetatiu. La versió segons la qual se li havia llançat un test des d'un balcó va ser explicada per l'aleshores batlle Joan Clos. Tot i això després es va canviar la versió i es va afirmar que les ferides havien estat causades per una pedra. Patricia Heras, en qualsevol cas, no va ser acusada d'això sinó del posterior llançament d'una tanca contra la policia, acusació que ella nega, tot afirmant que ni tan sols era al lloc dels fets.

Al gener de 2008 Heras va ser jutjada a l'Audiència Provincial de Barcelona i condemnada, amb Alfredo Pestana a tres anys de presó per atemptat contra l'autoritat. Els condemnats van recórrer al Tribunal Suprem espanyol que el 3 de juny de 2009 va ratificar la sentència imposada per l'Audiència Provincial de Barcelona. Posteriorment van demanar un indult al consell de ministres que no els va ser concedit. A l'octubre de 2010 Patricia Heras va ingressar a la presó de Wad Ras de Barcelona i el 18 de desembre de 2010 va passar a la secció oberta, amb l'obligació de tornar a dormir cada dia a la presó. El 26 d'abril de 2011 es va suicidar a casa seva.

Per aquests fets hi ha en presó tres persones més, Juan Pintos, Alex Cisterna i Rodrigo Lanza.

Amnistia Internacional va denunciar el cas i les tortures que van rebre els tres detinguts principals. Patricia Heras va denunciar també maltractaments.

La Favb expressa la seva indignació per la mort de Patricia Heras i exigeix una revisió del judici

(Comunicat de la Federació d'Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona)

Des de la FAVB volem expressar el nostre més sentit condol per la mort de Patrícia Heras, veïna de Barcelona que complia pena de presó a Wad-Ras i que es va suïcidar la nit del dimarts 27 d'abril. El suïcidi de la Patrícia representa el tràgic desenllaç d'un seguit de despropòsits que s'inicia la matinada del 4 de febrer de 2006 al carrer Sant Pere més Baix on, arran d'un incident en què resulta ferit de gravetat un agent de la guàrdia urbana, que quedà tetraplègic per l'impacte d'un objecte, són detinguts 5 joves acusats d'intent d'homicidi. En Rodrigo, en Juan i l'Alex seran detinguts al lloc dels fets i la Patrícia i l'Alfredo el matí següent a l'Hospital del Mar, on havien anat per curar-se d'un accident de bicicleta.

Malgrat no existissin proves concloents de la implicació dels cinc joves en els fets, sinó informes policials contradictoris i evidències mèdiques que qüestionaven la versió oficial, i que en el cas de la Patrícia i l'Alfredo aquests no es trobessin al lloc on va produir-se l'agressió, les pressions policials i institucionals unides al linxament mediàtic motivat per la gravetat dels fets van propiciar que el judici celebrat el gener de 2008 acabés en una sentència condemnatòria.

Recordem que aquest no és l'únic cas de joves que poden acabar a presó basant-se només en testimonis policials contradictoris i on l'Ajuntament ha participat com a acusació particular. Ara mateix, el veí de Sagrada Família Jonatan Ivorra “Jona”, detingut l'any 2006 arran d'una manifestació a l'anomenat “Forat de la Vergonya”, es troba pendent de sentència i pot acabar també empresonat. La seguretat a què aspira la ciutadania ha de basar-se en la recerca de la justícia i la veritat, i no pas en l'esperit de revenja, el càstig exemplar, davant un cec principi d'autoritat.

Des de la FAVB volem expressar la nostra preocupació per unes actuacions policials i judicials que posen en qüestió el principi de seguretat jurídica i presumpció d'innocència, exigim una revisió del cas 4 de febrer i demanem una reflexió serena als responsables polítics, agents socials i mitjans de comunicació sobre les tràgiques conseqüències d'assenyalar, acusar i empresonar sense proves concloents a cinc joves que sempre han manifestat la seva innocència i incomprensió per unes acusacions únicament fonamentades en els testimonis policials, fins al punt d'arribar en el cas de la Patrícia a treure's la vida.

Barcelona, 28 d'abril de 2011

La ignorada mort de Patricia Heras

(Article de l'Observatori Crític dels Mitjans Mèdia.cat)

Abans d’ahir se suïcidava Patricia Heras després de passar sis mesos tancada a la presó de Wad Ras de Barcelona. Patricia Heras complia condemna de tres anys per atemptat a l’autoritat i lesions en un cas que va ser força mediàtic, doncs en els mateixos incidents un guàrdia urbà va ser ferit i va quedar tetraplègic. Patricia Heras s’havia declarat sempre innocent.

A pesar del seguiment fet pels diaris barcelonins, la seva mort ha passat totalment desapercebuda. Sols El Punt ha publicat una petita nota signada per l’ACN fent-se ressò de la manifestació de protesta convocada pels seus amics i familiars. La resta -amb l’excepció valenta de Vilaweb-  silenci absolut. Un oblit que impedeix als lectors d’aquestes capçaleres veure la imatge completa dels fets i que dóna ales a la teoria conspirativa que els delinqüents –sobretot si són okupes- tenen impunitat a Catalunya i que els cossos policials es troben desprotegits. Teoria que, per ara, ningú s’ha molestat demostrar.

Aquest cas es remunta al 4 de febrer de 2006, quan antiavalots de la Guàrdia Urbana van acudir a una festa que es feia en una casa que sempre s’ha anomenat “okupada” i tot va acabar amb una baralla multitudinària entre els policies i alguns dels participants. Durant els incidents un dels agents va resultar greument ferit i, tot i salvar la vida, va quedar en estat vegetal. La gravetat dels fets sembla que justificava una espècie de linxament mediàtic i les persones acusades per la policia van ser condemnades prèviament tant pels mitjans com la fiscalia. De res van servir les contradiccions entre els pèrits i els metges sobre si una pedra llençada des del carrer podia arribar a ser la culpable d’una ferida tan greu ni les denúncies de maltractaments a comissaria avalades per Amnistia Internacional. Tampoc ningú va donar importància al fet que Patricia Heras, qui sempre va defensar que no va ser mai pel lloc dels fets, va ser detinguda en un hospital on havia acudit, segons la seva versió, després de tenir un accident amb la bicicleta. En total van ser condemnades fins a nou persones, tres d’elles per l’agressió directa més greu. La resta, com Patricia Heras, sols per fets molt més lleus com causar-li un blau a una cama a un agent.

La cobertura mediàtica també va cometre errors importants, com que la seu de la festa era una “casa del moviment okupa” –l’Assemblea d’Okupes sempre ha negat aquest punt- i en algun cas es va arribar a publicar que els fets es van succeir durant el seu desallotjament, amb el que al final es volia avalar la tesis de l’extrema perillositat i violència dels okupes.

Però l’interès mediàtic pel cas sembla haver-se esvaït i, a no ser que durant la manifestació de condol hi hagi actes violents, el més probable és que continuï així.