1. Què és una directiva de la Unió Europea?
La Directiva de la Unió Europea o Directiva comunitària és un acte normatiu aprovat pel Consell de la UE (consell de ministres) o la Comissió Europea (format per un comissari o comissària de cadascun dels 27 Estats membres) i ratificat pel Parlament Europeu. La Directiva no és d'aplicació directa, sinó que marca uns objectius en base als quals cada estat ha de legislar per tal d'assolir-los, amb la forma i mitjans que consideri adients, però sempre amb el vistiplau dels òrgans comunitaris.
2. Què suposa la Directiva Europea d'Organització de la Jornada Laboral?
Aquesta directiva, més coneguda com a Directiva de les 65 hores, permet als estats regular de tal manera que es permetin jornades laborals de 60 hores setmanals, o de 65 hores, en cas de certes professions que realitzin guàrdies.
3. Com es decidiria l'aplicació de la jornada laboral?
En un principi, la legislació general no pot ser superior a les 48 hores, així que l'aplicació d'aquesta jornada laboral hauria de ser un acord bilateral entre cada treballador o treballadora i l'empresari o empresària. Segons la directiva, no pot haver-hi coaccions ni pressions, ni es pot acomiadar ningú per negar-se a augmentar la jornada laboral, però està clar que no té la mateixa capacita de pressió la part contractant que la part contractada. Així mateix, la negociació bilateral debilita enorment l'acció col·lectiva i el paper dels sindicats.
4. Aquesta legislativa obligarà a legislar per permetre les 65 hores de jornada laboral?
No, simplement permet que així es faci. Tanmateix, el fet d'acceptar-ho pot provocar una deslocalització interna entre aquells països que legislin en aqueste línia i els que no, aprofitant el mercat únic i la facilitat per moure-hi productes i serveis entre els seus diferents estats. De la mateixa manera, dóna cobertura a les patronals per fer pressió als governs per avançar en aquesta línia.
5. Per què cal oposar-se a aquesta mesura?
El fet de permetre una jornada laboral de 65 hores suposaria un retrocés històric en els drets laborals i obre la porta a què les classes treballadores realitzin jornades de feina un 35% majors del que l'Organització Internacional del Treball considera com a excessives, podria augmentar l'atur en un 33% a nivell europeu (menys persones treballant més hores poden fer la mateixa feina), els riscos d'accidents augmenten com més hores es treballin, les dones veurien truncades les polítiques encarades a la corresponsabilitat en les tasques de la llar, els i les joves patirien jornades abusives en ser un dels elements més dèbils del món laboral i, en definitiva, l'empresariat podria fer xantatge a l'estat perquè permetés aquesta legislació i podria fer xantatge a la persona treballadora perquè, de no acceptar la jornada màxima, es contractaria una altra persona. A més, suposa igualar els drets laborals per baix, adaptant-los als països menys reguladors, i no al revés.
6. Què marca la legislació actual?
Actualment, a nivell europeu, els estats no poden permetre jornades laborals majors de 48 hores setmanals. Als Països Catalans sota domini espanyol, això es tradueix en jornades d'un màxim de 40 hores i, a la Catalunya Nord, en jornades de 35 hores (malgrat que actualment aquest límit s'està esmicolant).
7. En quin punt es troba la directiva?
El passat 10 de juny va ser aprovada pel Consell de la Unió Europea i ara ha de passar encara alguns tràmits. Per una banda, aquest mes de juliol o el setembre, el mateix Consell de de la UE ha de formalitzar la seva proposta. Llavors, el Parlament Europeu tindrà tres mesos per pronunciar-s'hi. En cas d'aprovar-se, ja serà vàlida i els estats podran adaptar la seva legislació en aquesta línia; en cas que el Parlament introdueix-hi esmenes, aquestes hauran de ser aprovades llavors pel Consell de la UE (una qüestió molt difícil); i si el Parlament rebutja la Directiva, caldrà crear una mesa que acosti posicions entre ambdós organismes, per tal de mirar de trobar una altra proposta alternativa (que, si no apareix, invalidaria la proposta actual i mantindria la legislació prèvia). El juny vinent hi haurà eleccions al Parlament Europeu, un fet que també pot entorpir el procés.
8. Qui està a favor i qui s'oposa a la Directiva?
No semblaria tan estrany que la Directiva no fos aprovada al Parlament Europeu o, com a mínim, que s'hi introduïssin esmenes que després el Consell de la UE no acceptés (i, per tant, es bloquegés la mesura). Així, la majoria absoluta la marquen 393 diputats/des i els Grups Socialista (217 diputats/des), Esquerra Unitària (41 diputats/des) i Els Verds (43 diputats/des) ja han mostrat el seu desacord amb la directiva (en total, 301 diputats/de). Per la seva banda, el Partit Popular Europeu votarà dividit, ja que algunes delegacions més conservadores han decidit votar-hi a favor (de moment, 115 dels 288 diputats/des totals), mentre que la delegació espanyola hi votarà en contra (24 diputats/des) i els altres vots en seran una incògnita. La paraula la poden tenir els grups minoritaris, com l'Aliança Demòcrata Liberal (amb 100 diputats/des totals, i la delegació francesa ja ha avançat el seu vot contrari i CDC, malgrat no confirmar-ho, s'ha mostrat contrària a la directiva en algunes mocions locals), l'Europa de les Nacions (amb 43 diputats/des, que inclou partits com ERC, probablement hi votaran en contra gairebé en bloc), el Grup Independència i Democràcia (22 diputats/des euroescèptics/ques) o els i les 32 diputats/des no inscrits/es a cap grup.
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
