Disculpeu amics, que no m'ho prengui seriosament. Però és que aquí veiem a CC.OO com és pretesa i s'ho munta en dos trios: Govern, CEOE i CC.OO-UGT, com no, també amb el PCE i amb IU. Aquest últim és com l'au fènix plomat, ja que encara que ho intenta una i altra vegada, li costa aixecar el vol per a renéixer.

Precisament, és de les seves cendres que escriu l'informador J. R. al diari Público, el dia després del "Congrés" del PCE, que comenta: el Líder té per davant la ingent tasca de reconstruir des de les cendres un PCE... "Segons aquest, el nou líder, va dir en la seva intervenció estel·lar, que la seva primera tasca seria despertar a la seva formació i portar-la al carrer a que la veiés. També es va referir al fet que havia de parlar de la revolució del segle XXI, i a més fer veure que era possible aconseguir el socialisme "sense idea" de venjança. No em digueu que aquesta darrera frase no té suc!

Això de despertar la formació, em va recordar aquella pregunta de pati d'escola que deia: que cal per treure un burro d'una quadra? Que el burro estigui dins, era la resposta correcta. Per resoldre el cas, de la formació militant del PCE, és que aquesta existeixi adormida en algun lloc. Potser si busquen per CC.OO trobin allà, al llit un bon gruix. El que ens mostraria per que s'ha de tenir com a principal brúixola sindical.

Vint dies després de l'anomenat Congrés del PCE, esdevé un nou esdeveniment polític: IU, la seva germana de l'ànima, celebra una magna reunió d'afiliats i simpatitzants per rebre idees i ànims d'una vintena d'assistents i del seu Coordinador. El mateix periodista de Público, el 29-11-2009, escriu sobre el que va expressar el Sr. Lara qui, segons J. R., va venir a dir que havia de configurar un projecte d'unitat, sense imposar idees, integrant discrepàncies i on no sobraria ningú ... "parim avui un cristall delicat"...

En la meva opinió, i pel seguit de desavinences a apedaçar, la metàfora del cristall delicat queda breu; s'hagués ajustat millor una vidriera de colors d'una gran catedral. A continuació va fer una crida a tota l'esquerra alternativa. El periodista no ens aclareix, (és possible que se li escapés) si s'havia de presentar amb el cub, l'escombra i la cola, o si aquests estris i materials el garantien ells.
Ja fa més d'un any, del darrer Congrés d'IU, del qual a propòsit, vaig escriure un article (publicat en el digital Tot Tarragona, del 24 al 30-12-2008), sortint al pas de declaracions del Sr C. Lara, on assegurava que IU no era comparsa del PSOE. "...El correcte (escrivia jo) hauria estat dir, que van a esforçar-se per deixar de ser-ho. Però en realitat el seu problema és més gros, ja fa molt que també ballen al so que interpreta CC.OO. Izquierda Unida i el exigu que queda del PCE, són condicionats i emmordassats pel gran aparell burocràtic del Sindicat.

De manera que, aquell suau crit, que el nou Coordinador va deixar anar al Congrés, sobre alguna cosa de vaga general, no s'ha tornat a sentir... Malauradament, els senyors i senyores d'IU han perdut de vista i memòria d'on vénen. Per això, en aquests moments no tenen ni la mes mínima idea d'on es troben. Són incapaços de comprendre que el desastre existent en el món del treball i en la classe obrera, té tot a veure i és conseqüència del desastre produït en les seves pròpies organitzacions..."

A dia d'avui, IU i PCE tenen un problema molt seriós, sense que el puguin resoldre, donat l'alt grau de les seves incongruències. Segueixen pensant que són, encara, el melic de l'esquerra honesta, fins i tot, conseqüent, que ja és estar bastant "tocat de l'ala". Quan en el fons no són altra cosa que el para-xocs en mans del sistema, a qui li va de perles per frenar la veritable esquerra comunista, que es troba en totes aquestes petites organitzacions.

És incomprensible, i una veritable llàstima, que determinada gent segueixi apostant per aquests vehicles, totalment inservibles per defensar els interessos de classe obrera i molt menys, per aspirar a derrotar el capitalisme. No obstant això, el més greu de tot, és que segueixen sent un obstacle (para-xocs) per a la configuració d'aquesta gran alternativa comunista i sindical.