[Traducción al castellano]
Resultat definitiu de les consultes del 13D: 27,42% de participació amb 192.490 electors
L'ACCENT.CAT Dilluns, 14 de desembre de 2009 00:27
Les dades definitives recollides per Decidim.cat (plataforma de càrrecs electes) sobre les consultes independentistes situen la participació en el 27,4% amb 192.490 electors. En total hi havia 702.072 persones convocades a les urnes.
Dels votants, el 94,88% ha dipositat un papereta afirmativa, mentre que el 'no' s'ha quedat en el 3,21%, el blanc en 1,54% i els nuls en el 0,37%.
>> Dades detallades de cada un dels 166
Resultats definitius:
http://www.decidim.cat/index.php?option=com_consultes_populars&mostra=resultats (Decidim.cat)
http://consultes.llibertat.cat/resultats.php (Llibertat.cat)
Kaos. Països Catalans
Segons els resultats finals del municipis, que ja han acabat l'escrutini,la força de l'independentisme ha quedat palesa amb dades, en alguns casos que superen de manera escandalosa els vots dels autonomistes. Els pauperrims resultats de participació al referendum per l'aprovació del retallat i insuficient estatut d'autonomía que les corts del regne espanyol van aprovar (tot i que ara es troba pendent d'un fil gràcies al tribunal constitucional) comparades amb les dades d'avui, no fan més que afirmar el gran resultat obtingut per la consulta. Malgrat les continues traves i amenaces del gobern socialista i de la bancada conservadora, s'ha fet un acte de justícia social que pot obrir les portes a processos molt més ambiciosos i que girin de veritat el rumb del nostre país.
Un èxit portat des de les bases i recolzat en la inexcusable voluntat del poble català de ser lliure i deixar de retre comptes a botiflers, lladres de coll blanc i funcionaris de la metropoli.
En algunes localitats el vot contrari a la independència a estat tan ínfim que no ha arribar al 3%.
3cat24 (cadena oficialista)
La participació a les consultes sobiranistes ratlla el 30% segons dades encara provisionalsCatalunya viu aquest diumenge la primera gran onada de conultes sobre la independència. Fins a 166 municipis han cridat els seus ciutadans de més de 16 anys, inclosos els d'origen immigrant, a les urnes per respondre a la pregunta "Està d'acord que la nació catalana es converteixi en un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea?". Un cop tancats els centres de votació s'està ara a l'espera dels resultats de l'escrutini. Tant com el resultat, però, a l'hora de les anàlisis comptarà la participació, que s'acosta a un 30% del total de les 700.000 persones cridades a votar segons dades encara provisionals on s'ha de sumar el vot anticipat.
Les urnes han obert a les nou del matí sense cap mena d'incidents i la jornada s'ha viscut amb emoció i força participació, en especial als pobles. En els municipis amb menys de 1.000 habitants la participació a mitja tarda s'ha situat entorn al 34%, segons ha informat la Coordinadora Nacional. A les localitats amb més de 20.000 habitants, en canvi, el percentatge era menor. Sant Cugat del Vallès, la major població en la qual s'ha organitzat una d'aquestes votacions, amb 59.000 persones censades per a aquesta consulta, ha registrat un 22% de participació.
Les comarques més participatives continuen sent la Garrotxa i el Pla de l'Estany, que ja havien arribat al 35 i al 34% respectivament. També a Osona els ciutadans han acudit massivament a les urnes i segons les últimes dades, encara no definitives, ja han votat més del 32%.
Uns 700.000 votants, 120.000 d'ells immigrants En total tenien dret a vot 700.024 persones en un mapa amb 29 comarques on s'han fet consultes i només 12 comarques on no se'n fa cap. L'oportunitat de pronunciar-se a favor o en contra de la independència s'ha estès sobretot per les comarques de Girona i les centrals de Catalunya. A Osona, la consulta ha arribat a 35 pobles, i al Pla de l'Estany, a 11.
L'operativa per fer possible tot aquesta iniciativa ha suposat que es mobilitzin més de 15.000 voluntaris a tot el país en 252 locals habilitats com a espais per votar i 564 meses.
Els organitzadors de les consultes, que no han pogut disposar dels cens oficials, van decidir ampliar el dret a vot a tots els majors de 16 anys empadronats als municipis on se celebra la consulta. Això ha permès als immigrants que viuen a Catalunya accedir a les urnes. Es calcula que això hauria donat dret a vot a 120.000 persones d'origen immigrant, moltes de les quals s'han sumat a la festa sobiranista i se'ls ha pogut veure als locals de votació.
L'organització ha creat un sistema informàtic per garantir la privacitat i evitar que es voti dos cops. El registre informàtic es destruirà després de l'escrutini. Tots els votants, immigrants inclosos, han d'acreditar que poden fer-ho presentant el DNI o un certificat d'empadronament. Els organitzadors de les consultes en defensen el valor legal i polític i asseguren que un 40% de participació ja suposaria un èxit.
Sant Jaume de Frontanyà diu "sí" Sant Jaume de Frontanyà s'ha avançat un dia a la gran data del 13-D. Al poble més petit de Catalunya, amb només 24 habitants, ha guanyat el "sí" per una majoria aclaparadora. Dels 21 veïns amb dret de vot, 19 han anat a les urnes i 18 s'han decantat pel "sí".
El 13-D és la primera tongada de consultes, que va agafar empenta amb l'acte central del Fòrum de Barcelona. Per l'any que ve hi ha més jornades previstes: la primera, el 28 de febrer, i posteriorment, el 25 d'abril. Ciutats com Lleida i Girona ja s'hi han afegit. Barcelona podria acabar sumant-se a la iniciativa, tot i que de moment la consulta sobre la independència a la capital catalana no ha passat de ser una declaració d'intencions. Fins ara s'han reunit 2.500 dels 10.000 voluntaris que es consideren necessaris per tirar endavant la cita a la ciutat.
Les consultes populars sobre la independència també podrien tenir ressò a la resta dels Països Catalans. Una plataforma estudia estendre-les a les Illes. La plataforma reuneix 103 regidors de diferents municipis balears que han aprovat un manifest constitutiu a favor de les consultes.
Observadors internacionals Per donar més fiabilitat i transparència al procés, una trentena d'observadors internacionals han vetllat perquè les votacions es féssin amb totes les garanties. Són eurodiputats i diputats de governs d'arreu del món que s'han repartit per comarques i han anat visitant els municipis per ser testimonis de les votacions. Venien de llocs com Flandes, Còrsega, Itàlia, Irlanda o el Quebec. Alguns han dit que estan impressionats per la gran resposta popular que han tingut les consultes i per la manera com s'han organitzat. Els observadors hauran de redactar ara un informe per valorar com s'ha desenvolupat la jornada.
L'objectiu de donar el màxim ressò internacional a les consultes s'ha aconseguint. Mitjans com "Le Monde", la BBC o Al-Jazeera han seguit les votacions i tot el procés amb especial atenció. Segons la comissió Osona Decideix, un centenar de periodistes acreditats, segueixen el desenvolupament de la jornada
Kaos. Països Catalans
Les consultes sobre la indepedència de Catalunya tenen com a convidats diferents observadors internacionals, per tal que la jornada gaudeixi, encara més si escau, d'una transparència necessària per desactivar, les més que possibles, acusacions de manipulacions que la caverna mediàtica i política espanyola no dubtarà en posar damunt la taula.
El Masnou (Maresme) amb l'escocès Christopher White, a més de Solsona (Solsonès), Sta. Coloma de Farnes (Selva) i St. Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) amb convidats del Quebec i Euskalherria, han pogut comptar amb observadors internacionals que vetllaran pel correcte funcionament de l'escrutini i el sistema de recompte informatic, que enviara les dades en temps real a la central de dades de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)una vegada acabada la jornada de consulta popular.
A les 18:00 ja han votat 150.000 el 22% aproximadament del cens cridat a les urnes segons els mitjans generalistes, tot i que a ciutats importants com Berga, el percentatge de vot arriba quasi bé al 33%, i en d'altres volta el 20%.
L'Accent
A les 14 hores la participació ronda el 15% en el conjunt de les consultes arreu del país. A aquest percentatge cal sumar-hi el vot anticipat, de mitjana un 5%, molt més important que en unes eleccions normals i que en indrets com a Vic puja a un 15% del cens.
La jornada transcórre amb normalitat, amb afluència constant als col·legis electorals i centenars d'activitats paral·leles per a fer ambient de carrer. En alguns indrets, com a Vic o Valldoreix, s'han esgotat les paperetes del Sí. Per primera vegada s'ha pogut veure molts catalans que no disposen de la nacionalitat espanyola exercint el seu dret a vot.
Menys de cent persones al "Botifarrendum" contra el Dret a decidir.
Diumenge, 13 de desembre de 2009 15:49
No més de 80 persones s'han aplegat en l'anomenat Botifarrendum, que una entitat havia convocat aquest diumente a Collserola en contra de les consultes convocades avui en 166 municipis catalans.
Una quinzena d'independentistes s'han apropat al Botifarrendum per protestar contra un acte que consideren que ataca l'exercici democràtic del dret a decidir. Quan han desplegat una estelada, els Mossos d'Esquadra els han forçat a marxar perquè deien que estaven incitant a la violència. Els Mossos han asegurat que denunciaran a dos dels independentistes per un acte de desobediència.
El Botifarrendum l'havia convocat una entitat cultural, la pàgina web de la qual està a nom d'un militant de Ciutadans. A més, Albert Rivera, líder de Ciutadans, era una de les poques persones que han anat a l'activitat.
3cat 24 (cadena de noticias oficialista) Publicado a las 15:24
Més de 60.000 persones havien anat a votar a les 12 del migdia a les consultes per la independència
"Està d'acord que la nació catalana es converteixi en un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea?". Més de 60.000 persones ja han donat la seva resposta a aquesta pregunta, la de la consulta que se celebra en 166 municipis de Catalunya. A les dotze del migdia la participació pràcticament ha arribat al 10% de les 700.000 persones que tenen dret a vot. La jornada transcorre sense incidents en les 29 comarques catalanes que celebren la consulta. Aquest 13-D va tenir el seu aperitiu dissabte amb la votació a la localitat més petita de Catalunya, Sant Jaume de Frontanyà, on va guanyar el "sí".
Avui es poden pronunciar sobre la independència 700.000 persones de 166 municipis. I a les 12 del migdia ja ho havien fet com a mínim 60.000 veïns amb dret a vot de 29 comarques catalanes. Segons les xifres de la Coordinadora Nacional de Consultes, en tres hores ja havia votat el 10% del cens.
Les urnes han obert a les nou del matí sense cap mena d'incidents i les primeres hores s'han viscut amb emoció i força participació. A Roses, per exemple, a les deu del matí ja havien votat unes 200 persones. A Premià de Mar eren 115, i 84 a Santa Coloma de Farners. A Sant Cugat, al migdia ja havien passat pels centres de votació 1.800 veïns.
Una de les anècdotes la protagonitza un jove precisament de Sant Cugat que està estudiant a Los Angeles. Ha fet una recollida de diners a través de Facebook per pagar-se el viatge. D'aquesta manera, ha sufragat el desplaçament a Sant Cugat per votar. Assegura que encara li han sobrat cent euros, que destinarà a les seleccions catalanes.
En total tenen dret a vot 700.024 persones en un mapa amb 29 comarques on es fan consultes i només 12 comarques on no se'n fa cap. L'oportunitat de pronunciar-se a favor o en contra de la independència s'estén sobretot per les comarques de Girona i les centrals de Catalunya. A Osona, la consulta es fa a 35 pobles, i al Pla de l'Estany, en 11. Això suposa que avui es mobilitzin més de 15.000 voluntaris a tot el país en 252 locals habilitats com a espais per votar i 564 meses.
Com que l'organització no ha tingut autorització per accedir al cens electoral, ha creat un sistema informàtic per garantir la privacitat i evitar que es voti dos cops. El registre informàtic es destruirà després de l'escrutini. Tots els votants, immigrants inclosos, han de ser majors de 16 anys i estar empadronats. Ho poden acreditar amb el DNI o un certificat d'empadronament. Els organitzadors de les consultes en defensen el valor legal i polític i asseguren que un 40% de participació ja suposaria un èxit.
Sant Jaume de Frontanyà diu "sí"
Sant Jaume de Frontanyà s'ha avançat un dia a la gran data del 13-D. Al poble més petit de Catalunya, amb només 24 habitants, ha guanyat el "sí" per una majoria aclaparadora. Dels 21 veïns amb dret de vot, 19 han anat a les urnes i 18 s'han decantat pel "sí".
El 13-D és la primera tongada de consultes, que va agafar empenta amb l'acte central del Fòrum de Barcelona. Per l'any que ve hi ha més jornades previstes: la primera, el 28 de febrer, i posteriorment, el 25 d'abril. Ciutats com Lleida i Girona ja s'hi han afegit. Barcelona podria acabar sumant-se a la iniciativa, tot i que de moment la consulta sobre la independència a la capital catalana no ha passat de ser una declaració d'intencions. Fins ara s'han reunit 2.500 dels 10.000 voluntaris que es consideren necessaris per tirar endavant la cita a la ciutat.
Les consultes populars sobre la independència també podrien tenir ressò a la resta dels Països Catalans. Una plataforma estudia estendre-les a les Illes. La plataforma reuneix 103 regidors de diferents municipis balears que han aprovat un manifest constitutiu a favor de les consultes.
Observadors internacionals
Per donar més fiabilitat i transparència al procés, una trentena d'observadors internacionals vetllen perquè les votacions es facin amb totes les garanties. Són eurodiputats i diputats de governs d'arreu del món que estaran repartits per comarques i visiten els municipis, on són testimonis de les votacions. Vénen de llocs com Flandes, Còrsega, Itàlia, Irlanda o el Quebec i s'han repartit pels col·legis electorals. Alguns han dit que estan impressionats per la gran resposta popular que tenen les consultes i per la manera com s'han organitzat. Els observadors hauran de redactar un informe per valorar com s'ha desenvolupat la jornada.
L'objectiu de donar el màxim ressò internacional a les consultes s'està aconseguint. Mitjans com "Le Monde" i la BBC segueixen les votacions amb especial atenció. Segons la comissió Osona Decideix, aquest diumenge seguiran la jornada un centenar de periodistes acreditats, alguns dels quals de mitjans internacionals.
Comienzan las consultas sobre la independencia en 166 pueblos
Las consultas sobre la independencia han empezado esta mañana en los 166 pueblos del Països catalana catalanes y en las que pueden participar más de 700.000 catalanes mayores de 16 años e inmigrantes.
La Coordinadora de la Consulta por la Independencia informa que en el pueblo más pequeño de Cataluña, Sant Jaume de Frontanyà (Barcelona), se adelantó ayer al resto de los municipios y sus ciudadanos votaron mayoritariamente por el "sí", con más del 90% de los votos.
Los 166 pueblos restantes han abierto sus centros de votación a las nueve de la mañana y los cerrarán a las 20.00 horas.
Un sistema informático centralizado garantizará la transparencia del proceso electoral, verificará si un ciudadano tiene derecho a votar y calculará los resultados globales una vez cierren los 252 centros habilitados para recoger los votos.
El escrutinio será público y habrá interventores de las cinco organizaciones políticas que apoyan el proceso (CDC, ERC, ICV, CUP y Reagrupament).
Un total de 15.000 voluntarios velarán para que el proceso electoral se desarrolle con garantías de normalidad, ha asegurado Josep Cruanyes, presidente de la junta electoral nacional impulsada por la Coordinadora.
Berga: Més de mig miler d’habitants han exercit el seu dret a vot
diumenge, 13 desembre 2009
llibertat.cat
Durant tota la jornada del 13D, des de la comissió de comunicació de Berga Decideix, s’anirà actualitzant el web i totes les xarxes socials –facebook, twiter, myspace, youtube i flickr-, perquè pogueu seguir tot el que està succeint al local de la votació i a la carpa de la festa.
Ahir va finalitzat el procés de vot anticipat. Des de l’entitat Berga decideix es qualifica com a un èxit rotund. Han votat 640 persones de les 14.663. Això significa que s’ha arribat al 4’36% del cens. S’han superat totes les expectatives que s’havia marcat l’entitat. Des de Berga decideix s’agraeix a tota aquella gent, que durant el 13D no pot estar a la capital berguedana i han optat per votar de forma anticipada i anima a tots els berguedans i berguedanes que diumenge estiguin a Berga, que vagin a votar i que gaudeixin de tota la festa que s’ha organitzat a la Carpa del Passeig de la Indústria.
Reaccions davant els resultats de la consulta
Marc Sallas (CUP): «El 13D serà una data històrica en el nostre procés d’alliberament nacional»
LLIBERTAT.CAT A LES 19:00
El portaveu nacional de la CUP, Marc Sallas, ha dit que el 13D serà “una data històrica en el nostre procés d’alliberament nacional”. Sallas ha mostrat la seva satisfacció per l’alt grau de participació de la gent i per l'entusiasme que es respira a tot arreu.
Pel portaveu nacional de la CUP, aquesta elevada participació “està desafiant els poders fàctics de l’Estat Espanyol”. Sallas ho ha afirmat juntament amb els regidors de la CUP a l’ajuntament de Vic, Laia Jurado i Quim Soler i ha afegit que des del seu partit estimen que la participació a Vic i comarca serà un termòmetre a nivell nacional. Des del partit calculen que aquesta pot arribar al 55%.
Laia Jurado, regidora de la CUP a Vic, ha comparegut al Seminari al costat de Marc Sallas, coordinador nacional de la CUP. Jurado s'ha proposat l'objectiu "d'arribar al 55% de participació" a Vic.
Marc Sallas ha mostrat la seva satisfacció pel fet que els estan arribant dades de participació molt altes d'algunes poblacions, petites però també grans com Vilafranca, Sant Cugat o Vic. En concret, entre les petites ha citat Sant Esteve de Palautordera, on a les 12 hauria votat quasi el 20% de la població.
Quim Soler, regidor de la CUP a Vic, ha destacat la quantitat de vot anticipat recollit pels voluntaris els últims dies, "que ens permet tenir un bon coixí per assegurar que hi haurà una bona participació".
REACCIONS: CAJEI: "Les consultes són fruit de la lluita acumulada per l'esquerra independentista
L'ACCENT.CAT Diumenge, 13 de desembre de 2009 17:21
Les organitzacions juvenils de l'esquerra independentista també segueixen amb atenció la jornada. En el cas de la CAJEI, el portaveu, Oriol Sánchez, considerava, preguntat per L'ACCENT, que "aquestes consultes han sortit en molts casos des de la voluntat popular i no institucional d'avançar en el dret de l'autodeterminació".
Oriol Sánchez subratlla que "no s'ha de perdre de vista que aquestes consultes no són la solució definitiva, ja que cap independència i lluita s'aconsegueix només votant, així que el que cal és lluita de dia a dia".
A més, el portaveu de la CAJEI també afegeix que "el referèndum és en gran part el resultat de la lluita acumulada des de fa anys per l'esquerra independentista i el moviments socials pel dret a l'autodeterminació".
REACCIONS: Endavant anima a votar i a estendre la lluita a tots els Països Catalans
L'ACCENT.CAT L'ACCENT ha recollit les primeres valoracions de la jornada de l'esquerra independentista.
El responsable d'organització nacional d'Endavant, Albert Roig, ha declarat a L'ACCENT, que l'organització "anima a votar la gent que encara no hagi anat a les urnes per exercir el seu dret a vot desafiant la imposició espanyola".
A més, afegeix que, "sigui quin sigui el resultat, el que s'haurà demostrat és la il·lusió de bona part de la població de poder decidir lliurement sobre el futur del país i el compromís de milers de persones en la defensa dels drets nacionals".
Per Albert Roig, "aquest compromís i aquesta il·lusió han de reforçar el moviment d'alliberament nacional i han de servir per continuar organitzant-se per estendre la lluita a tots els Països Catalans superant els marcs autonòmics imposats".
«L'Estatut és cadàver, ara cal anar cap a la independència»
diumenge, 13 desembre 2009
llibertat.cat
El darrer acte de campanya de Centelles Decideix, va comptar amb l´historiador i promotor de la moció de la consulta per la independència a l´Ajuntament d´ Arenys de Munt, d´on és veí, Agustí Barrera i de Pep Musté, del Bisaura Decideix.
En aquest acte es va parlar del significat de la consulta d´Arenys i la seva repercussió arreu del país així com de la repercussió que pot tenir el que als altres pobles en que el proper diumenge se celebri aquesta consulta. Tant l´Agustí Barrera com en Pep Musté van criticar la postura dels partits polítics que es proclamen nacionalistes i fins i tot independentistes que per un cantó parlen de la consulta però de l´altra continuen demanant a l´estat espanyol i en concret al Tribunal Constitucional que no retallin l´estatut, "com si l´estatut ens hagués de portar a la independència".
Musté va afirmar que "l´estatut ja era un"cadàver i que el pas important era treballar directament per la independència". Barrera va dir que "la il.lusió que va provocar Arenys podria ser el primer pas cap a aquesta tan anhelada llibertat del nostre poble."
A l´acabar hi va haver un intens debat amb les persones que van assistir a l´acte que va durar més de dues hores i mitja.
Font: Osona.com
13-D, La independència és l’únic camí
Llibertat.cat
Arenys de Munt ha marcat una abans i un després en la lluita per les llibertats nacionals dels catalans i les catalanes. Per primer cop, després de 300 anys d’ocupació militar i espoliació econòmica, diferents focus arreu dels Països Catalans manifestaran la seva voluntat de continuar existint i d’existir com a poble lliure, desempallegat finalment de la dominació espanyola que ens condemna a la desaparició lenta, que destrueix el nostre territori, empobreix les nostres condicions de vida i pretén anorrear-nos com a identitat col.lectiva de catalanes i catalans que volem continuar sent. El 13-D implicarà un abans i un després en la lluita per la llibertat col.lectiva que per a nosaltres només té un camí: la independència nacional dels Països Catalans.
Des del Tancament de Caixes de 1899 és potser l’acció col.lectiva més agosarada en temps de “pau” que planta cara a un enemic històric, un Estat espanyol que no ha entès un altre llenguatge que el de la resistència col.lectiva a la seva dominació. La voluntat del Poble Català ha tornat a ressorgir de les cendres després de dècades d’ignominioses imposicions, d’anys de terror i de negacions polítiques i jurídiques. Després de segles de cops militars que reinstauraven la dinastia dels borbons, de persecució de la nostra llengua i cultura i de la voluntat popular, de nou aquesta expressió de consciència de poble apareix emergent reclamant d’una vegada per totes una antiga reivindicació latent i una condició necessària per poder continuar existint com a poble: la independència, la llibertat.
El 13-D esdevindrà una data històrica que marcarà un abans i un després en el camí de la nostra llibertat col.lectiva o de la nostra subjugació definitiva. En qualsevol cas es posarà de manifest que s’han esgotat les vies mortes dels estatuts d’autonomia com a fórmula imposada per l’Estat i pels botiflers per perpetuar els seus interessos i la seva dominació, confrontats als interessos col.lectius de les classes populars d’arreu dels Països Catalans. Els estatuts d’autonomia tindran com a data de defunció simbòlica el 13-D i les posteriors fornades de consultes: perquè la voluntat i l’exercici democràtic d’aquestes consultes no pot ser suplantat per cap dictamen ni per cap essència ni per cap document.
161 i més poblacions que decidiran sobre el seu futur col.lectiu no són un entreteniment de diumenge a la tarda. La tasca d’organitzar les consultes sobre la independència s’està realitzant des del treball de milers de persones organitzades que configuren un nou poder, un poder popular no ja controlat pels designis dels partits tradicionals ni domesticat per la premsa del règim, un poder descentralitzat que només obeeix a la voluntat de llibertat del Poble Català. La revolta nacional de les consultes implica també un vessant de revolta de progrés, perquè aquest moviment ha activat molta de la població políticament passiva que ara s’activa en defensa dels seus drets, nacionals i socials.
Es tracta d’una revolta democràtica que pot obrir interessants relacions de reconstrucció d’un contrapoder popular real, molt minso des del desballestament de l’Assemblea de Catalunya als anys 70. Un Poder Popular de Ruptura que té el punt de partida en la reivindicació del Dret a l’autodeterminació com a dret democràtic fonamental que desvetlla la consciència sobre altres drets socials i llibertats col.lectius. Una revolta que s’encomana comarca a comarca i que supera la fragmentació regional dels Països Catalans. Les consultes han arribat tímidament a les Illes Balears. I no costa gens endevinar que aquesta revolta es pot estendre amb facilitat al País Valencià, on es podria convertir en un element de multiplicació de les consciències que acostin la població valenciana a les propostes de la Unitat Popular.
L’encert de l’Esquerra Independentista en la dinamització d’aquesta revolta de les consultes ha consistit precisament en la seva tasca de lluita ideològica: especialment pel que fa a la defensa de la territorialitat dels Països Catalans, però també pel que fa a aspectes de construcció de la Unitat Popular des del marc de les consultes. En aquest sentit el paper de la CUP ha estat cabdal, pel seu caràcter catalitzador i clarificador des de les seves propostes quant al marc territorial (l’agitació que destacava el marc dels Països Catalans), mentre altres partits amb identitat independentista han amagat vergonyosament la reivindicació de tota la Nació Catalana.
La lluita per la independència no serà un camí fàcil. Aquestes dificultats ja es van preveure fa molts anys, quan el moviment independentista establia fa més de 30 anys l’estratègia de la Unitat Popular com a camí per reeixir en els seus objectius de reunificació, independència i socialisme. Una estratègia consistent a acumular les consciències i l’organització de la població catalana en la defensa dels interessos populars amb l’Autodeterminació com a eix vertebrador. Una trajectòria de lluita que ha madurat i que ha avançat. Però que requereix en aquests moments més que mai de la seva implicació, de la seva responsabilitat i de la seva força.
La lluita per la independència es converteix en una fita més pròxima a mesura que la massa social s’hi suma. Cada població que s’hi adhereix a les consultes i cada nouvingut que s’afegeix al projecte independentista marquen un compte enrere en aquest camí irreversible. La lluita no serà fàcil i cal preveure més d’un entrebanc durant aquest trajecte. Però és l’únic camí que tenim com a catalans i catalanes si volem fer valer els nostres drets democràtics i llibertats, els nostres interessos socials i la defensa de la nostra terra. La independència és l’únic camí, i el tret de sortida sonarà el 13-D.
Demà segueix la jornada electoral en detall a Llibertat.cat
Una editorial en defensa de l'encaix català a Espanya EDITORIAL 167 Dimarts, 1 de desembre de 2009
L'accent
El passat dijous 26 de novembre, una dotzena de diaris del Principat de Catalunya publicaven una editorial conjunta en defensa de l'Estatut davant la més que probable retallada del Tribunal Constitucional. La iniciativa, sorgida de La Vanguardia i El Periódico, va rebre l'adhesió instantània de la societat civil oficial i també de part de l'entorn del nou sobiranisme.
Quin és, però, el sentit últim d'aquest editorial? Ras i curt, és un crit d'auxili dels catalans que volen continuar dins l'Estat espanyol. Al llarg de tot l'article hi plana no l'amenaça, sinó la por que una sentència desfavorable allunyi encara més sectors socials de l'autonomisme i la mobilització independentista s'estengui cada vegada més. És la por d'un espanyolisme que es veu sense arguments el 13-D si el Constitucional, animat per les ganes de confrontació dels seus sectors més ultres, emet la sentència pocs dies abans.
El compromís implícit de l'editorial amb l'Estat espanyol és clar. D'entrada, l'editorial situa com a elements legitimadors de l'Estatut el rei i el pacte constitucional de la transició. Una vegada més, es retorna al somni autonomista d'una monarquia amb paper d'arbitri en un Estat compost. I una vegada més es retorna al mite del pacte constitucional com a fruit d'un procés entre iguals. La realitat, però, és una altra: la monarquia borbònica és una restauració feta per la dictadura franquista per tal, entre altres coses, de garantir la unitat d'Espanya, i el pacte constitucional no fou res més que una reforma de la dictadura duta a terme sota la tutela dels militars. Per això, ni el rei ni els actors del pacte constitucional no sortiran a la palestra en defensa de l'estatut.
D'altra banda, l'editorial supura en totes les seves línies la fe en un sistema jurídic neutral, que no sabem si existeix en algun altre país, però del quals tenim proves fefaents que a l'Estat espanyol no s'hi ha instal·lat mai. El sistema jurídic espanyol és una de les potes del sistema de dominació, i per tant, atén a la raó d'estat i no a un concepte ètic de Justícia quan considera amenaçats els seus principis bàsics. Les missions del Tribunal Constitucional i de l'Audiència Nacional converteixen aquestes institucions en les encarregades d'intentar donar una pàtina jurídica a la raó d'Estat espanyola.
Els estatuts d'autonomia, per molta polèmica que generin, continuen essent una peça fonamental de la submissió de la nació catalana a l'Estat espanyol. Que una part important i segurament majoritària de l'espanyolisme hagi decidit tractar l'estatut principatí quasi com una declaració d'independència no determina la bondat d'aquest estatut.
En els darrers anys, la deserció de les files autonomistes cap a les files independentistes ha anat en augment. Això fa que molts dels sobiranistes de darrera hora naveguin entre dues aigües i, fent una pèssima interpretació de la situació i de la pròpia història, hagin volgut sumar-se a aquesta "unitat" catalana patrocinada i impulsada per dos mitjans que defensen la pertinença de la nació catalana a l'estat espanyol i aplaudida especialment pel partit que governa al Principat i a l'Estat.
I aquí és on torna a relluir el paper clau de l'Esquerra Independentista. Aquest anàlisi podria semblar una obvietat si no fos perquè a alguns sobiranistes de nou encuny se'ls desorienta el full de ruta davant les maniobres efectistes de l'autonomisme. Així, doncs, cal insistir en recalcar que les institucions de l'Estat no són organismes neutres, que el mite del pacte constitucional i la monarquia conciliadora és radicalment fals, que això que s'ha vingut a anomenar la unitat de les forces catalanistes és una maniobra de reforç de l'autonomisme i que allò que representa La Vanguardia i El Periódico no pot esdevenir company de viatge d'un procés independentista.
Sant Jaume de Frontanyà inaugura la jornada de consultes independentistes
L'ACCENT.CAT Dissabte, 12 de desembre de 2009 14:03
14 de les 21 persones amb dret a vot de Sant Jaume de Frontanyà ja havien dipositat la papereta a l'urna aquest dissabte al matí. Aquest municipi, el més petit dels que aquest cap de setmana organitzen consulta independentista (i també el que té menys habitants del Principat), s'ha avançat un dia a la convocatòria que demà diumenge es fa en 166 poblacions del país.
D'altra banda, aquest dissabte s'han reunit 103 alcaldes i regidors de Mallorca, Menorca i Eivissa per constituir una plataforma que impulsi també consultes sobre la independència a les illes.
>> Demà diumenge L'ACCENT farà un seguiment en directe de l'evolució de la jornada a través d'una xarxa de col·laboradors arreu del país
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
|13-12-2009
Els observadors internacionals valoren molt positivament la seva estada a Cardedeu
llibertat.cat
Els observadors internacionals que visitaven el Vallès Oriental han estat a Cardedeu entre les 12:30 i les 16:00h i han copsat de primera mà el funcionament de la consulta i l'ambient de la jornada electoral. Tots ells han destacat l'elevat grau d'organització i professionalitat mostrada pels organitzadors, així com l'entusiasme i il·lusió de la gent que s'acostava als col·legis.
L'alcalde de Igorre (Bizkaia), Galder Olibares, ha destacat que “sembla mentida que una organització així pugui venir d'un moviment social” i que, al seu parer, “estem completament preparats i no ens cal l'aval de ningú”.
Un representant del partit quebequès, Reseau de Resistance du Quebecois , s'ha mostrat “molt impressionat per l'esforç d'autofinançament i organitzatiu que s'ha aconseguit, fet que demostra una voluntat popular molt forta” i, a més, ha subratllat que “el sistema informàtic que controla les votacions és molt fiable, res en comparació amb el que va succeir al Quebec el 1995”.
| 
