Mucha solidaridad, mucha hipocresía. Tras el terremoto de Haití, resulta que ahora los seres humanos somos muy solidarios.
Los que tienen mucho han donado mucho a los pobrecillos haitianos, tan desagraciados a consecuencia de la fuerza destructora de la naturaleza. Aunque para otros, para nosotros, lo que ha pasado en Haití demuestra que lo que sí que tienen muchos de estos seres humanos “solidarios” es mucha hipocresía.
Llevamos tiempo argumentando que los seres humanos no son ni malos ni egoístas por naturaleza. Pero no nos escuchan cuando no les conviene.
Cuando toca hablar del libre mercado, las voces de los más poderosos se alzan para argumentar que es la única manera posible de organizarnos, ya que nosotros mismos no somos capaces, por nuestra envidia y egoísmo.
Ahora bien, cuando se trata de ayudar a los pobres de Haití que no tienen nada porque les ha tocado vivir en un lugar inhóspito, la sociedad se vuelca y es más solidaria que nunca, ¿en qué quedamos?
Los haitianos saben bastante de esto. Tras décadas de explotación y destrucción de sus recursos, el pueblo de Haití no ha bajado nunca la cabeza.
Los intentos de insurrección para conseguir un sistema más justo se han sucedido a lo largo de los años, recibiendo como respuesta represión y masacres. Los haitianos no saben organizarse ¿o es que no les dejan ni les han dejado hacerlo?
El último caso nos lleva sólo a hace unos meses. El gobierno de René Préval, apoyado por EEUU, no vaciló en reprimir al movimiento de trabajadores de la sanidad que pedían mejores condiciones laborales.
O también lo vimos hace seis años, cuando tropas de la onU entraron en Haití matando a personas inocentes que lo único que pretendían eran liberarse de la opresión.
Los casos son incontables. Primero fue Francia, más tarde EEUU. La historia de Haití es la de un país colonizado y expoliado, utilizado como patio trasero de los intereses de los países occidentales.
Es uno de los países más pobres del mundo; no tiene una planificación urbanística correcta; la especulación de las multinacionales ha arrasado campos enteros, acabando con el medio de vida de los campesinos; cuenta con miles de talleres clandestinos, etc.
Sin embargo, ahora, esos mismos soldados que hace meses entraron a matar a los pobres haitianos se alzan como sus salvadores, con la excusa de que ellos mismos no son capaces de levantar el país.
La historia se repite. En 1915, cuando Estados Unidos invadió Haití, el secretario de estado Robert Lansing justificó la ocupación explicando que la “raza negra” es incapaz de gobernarse a sí misma, “tienen una tendencia salvaje y una incapacidad física de civilización”.
De nuevo, tras el terremoto, los poderosos han entrado en Haití como saben hacer: con las armas y los ejércitos. Han ocupado los aeropuertos, las infraestructuras y la vida de un pueblo. ¿Quiénes son los salvajes, Mr. Lansing?
Ya lleven cascos azules o trajes de chaqueta, el desembarco que han hecho los países occidentales en Haití tiene un solo nombre: imperialismo y ocupación.
Tras décadas de planes de ajuste estructural y recetas neoliberales que han empobrecido al país, Bill Clinton ha llegado a Haití con un programa económico del mismo estilo: turismo, talleres textiles clandestinos, privatización y desregulación.
Todo esto suena mucho a la “doctrina del shock” de Naomi Klein que, para quien no la conozca, argumenta que los dirigentes de los países ricos aprovechan situaciones de desastre natural para aplicar sus políticas neoliberales y sacar así tajada de la miseria de la gente.
Ya sea doctrina del shock o no, lo que sí está claro es que hay una escalada militarista de EEUU en Centro y Latinoamérica, que comenzó con el golpe de estado de Honduras y continuó con las bases de Colombia.
Y lo que está claro también es que estamos ante la peor crisis económica de la historia, por lo que tener un lugar de donde sacar mano de obra barata no le vendrá nada mal a las multinacionales.
Al igual que no les viene mal seguir manteniendo la deuda externa. Vamos, que hay mucha hipocresía.
-------------------------------------------------------------------------------------
Notes anticapitalistes | Haití i la doctrina de la solidaritat
Molta solidaritat, molta hipocresia. Després del terratrèmol d’Haití, resulta que ara els éssers humans som molt solidaris.
Els que tenen molt han donat molt als pobrets haitians, tan desgraciats a conseqüència de la força destructora de la natura.
Encara que per a altres, per a nosaltres, allò que ha passat a Haití demostra que allò que sí que tenen molts d’aquests éssers humans “solidaris” és molta hipocresia.
Portem temps argumentant que els éssers humans no són ni dolents ni egoistes per naturalesa. Però no ens escolten quan no els convé.
Quan toca parlar del lliure mercat, les veus dels més poderosos s’alcen per argumentar que és l’única manera possible d’organitzar-nos ja que nosaltres mateixos no som capaços, per la nostra enveja i egoisme.
Ara bé, quan es tracta d’ajudar als pobres d’Haití que no tenen res perquè els ha tocat viure en un lloc inhòspit, la societat es bolca i és més solidària que mai: en què quedem?
Les i els haitians saben bastant d’això. Després de dècades d’explotació i destrucció dels seus recursos, el poble d’Haití no ha abaixat mai el cap.
Els intents d’insurrecció per aconseguir un sistema més just s’han succeït al llarg dels anys, rebent com a resposta repressió i massacres. Els haitians no saben organitzar-se… o és que no els deixen ni els han deixat fer-ho?
L’últim cas ens porta a només fa uns mesos. El govern de René Préval, amb el suport dels EUA, no va vacil·lar a reprimir el moviment de treballadors de la sanitat que demanaven millors condicions laborals.
O també ho vam veure fa sis anys, quan tropes de l’ONU van entrar a Haití i van matar persones innocents que l’únic que pretenien eren alliberar-se de l’opressió.
Els casos són incomptables. Primer va ser França, més tard els EUA. La història d’Haití és la d’un país colonitzat i espoliat, utilitzat com el pati del darrera dels interessos dels països occidentals.
És un dels països més pobres del món; no té una planificació urbanística correcta; l’especulació de les multinacionals ha arrasat camps sencers i han acabat amb el mitjà de vida dels camperols; compta amb milers de tallers clandestins, etc.
No obstant això, ara, aquests mateixos soldats que fa mesos van entrar per matar els pobres haitians s’alcen com els seus salvadors, amb l’excusa que ells mateixos no són capaços d’aixecar el país.
La història es repeteix. L’any 1915, quan els EUA van envair Haití, el secretari d’estat Robert Lansing va justificar l’ocupació en explicar que la “raça negra” és incapaç de governar-se a si mateixa, “tenen una tendència salvatge i una incapacitat física de civilització”.
Novament, després del terratrèmol, els poderosos han entrat a Haití com saben fer: amb les armes i els exèrcits. Han ocupat els aeroports, les infraestructures i la vida d’un poble. Qui són els salvatges, Mr. Lansing?
Ja portin cascos blaus o vestits de jaqueta, el desembarcament que han fet els països occidentals a Haití té un sol nom: imperialisme i ocupació.
Després de dècades de plans d’ajustament estructural i receptes neoliberals que han empobrit el país, Bill Clinton ha arribat a Haití amb un programa econòmic del mateix estil: turisme, tallers tèxtils clandestins, privatització i desregulació.
Tot això sona molt a la “doctrina del xoc” de Naomi Klein que, per a qui no la conegui, argumenta que els dirigents dels països rics aprofiten situacions de desastre natural per aplicar les seves polítiques neoliberals i així beneficiar-se de la misèria de la gent.
Ja sigui doctrina del xoc o no, allò que sí que queda clar és que hi ha una escalada militarista dels EUA a Amèrica Central i a Amèrica Llatina, la qual va començar amb el cop d’estat d’Hondures i va continuar amb les bases de Colòmbia.
I allò que també queda clar és que ens trobem davant la pitjor crisi econòmica de la història, per la qual cosa tenir un lloc d’on treure mà d’obra barata no li vindrà gens malament a les multinacionals.
Igual que tampoc no els va malament continuar mantenint el deute extern. Vaja, que hi ha molta hipocresia.
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
