L'experimentació d'una nova economia ecoregional
El desig de potenciar una economia col.laboradora, justa i ecològica és el motiu que ha començat a unir els habitants del Montseny sota el propòsit de restablir llaços socials de confiança que facilitin la comunicació i l'intercanvi. Aquests són els principis que han donat lloc al naixement de l'Eco Xarxa Montseny, una associació de ciutadans i ciutadanes que ha apostat per la creació d'una moneda local: l’ecoseny.
L'origen de la iniciativa és ben recent. Tot va començar quan, el 4 de gener passat, vint-i-cinc veïns del massís muntanyenc es van reunir en Can Bancell – una masia propera a la població de Montseny- per a establir sinergies i enfortir la seva consciència ecoregional. Durant la reunió, presidida simbòlicament per una cuina solar, va sorgir la idea de començar a teixir una xarxa que, d'una banda, servís de nexe de les iniciatives que ja funcionaven en la zona i, de l’altre, propiciés l'arrencada de cinc projectes interrelacionats.
Aquesta xarxa emergent es defineix com un “moviment social per l'intercanvi de productes i serveis i per la potenciació de l'ecologia i la creativitat de les persones”. I els seus cinc projectes són aquests: la creació d'una cooperativa de consum que potenciï els productes locals; la comercialització d'aquests productes a través d'una xarxa exterior de distribució que inclou la venda on line; la creació d'una xarxa d'Internet lliure i sense fils; la creació d'una xarxa d'ecologia i educació que col·labori en la defensa de l'espai natural del Montseny i, finalment, la creació de l’ecoseny, una moneda social que propiciï el funcionament d'una xarxa local d'intercanvi.
L'energia sempre circula
l’ecoseny va començar a circular en forma de bitllet durant la primera Fira d'Intercanvi que es va celebrar a la Costa del Montseny, una de les poblacions més petites de la zona, el diumenge 22 de març passat. La idea d'introduir una moneda alternativa va ser de Dídac Sánchez-Costa, un sociòleg amb una experiència dilatada, adquirida a Xile, l’Argentina i el Brasil: tres països en els quals el fenomen de les monedes paral·leles va adquirir gran relleu a partir de 1995 .
Actualment, a molts indrets del món s’han engegat experiències similars basades en l'intercanvi multirecíproc. I és que, a diferència del troc clàssic, l'ús de monedes locals permet establir intercanvis simultanis entre diferents persones i amb diferents escales de valor. La diferència essencial entre les monedes alternatives i els diners oficials és que amb les primeres no pots especular i, per tant, no té sentit acumular-les.
Per això -com observa Dídac Sánchez-Costa- les monedes paral·leles es converteixen en una bona manera d'aconseguir que l'energia positiva sempre circuli en l'espai social. I és que, en primer lloc, contribueixen a restablir el sentiment de comunitat al mateix temps que qüestionen la crua mercantilizació de les relacions socials des del seu àmbit més genuí, que no és altre que la vida quotidiana.
La vinculació directa amb l'ecologia i el principi de sostenibilitat d'aquest projecte comunitari, que tractarà d'estendre's a tota l’ ecoregió del Montseny a través de la labor pedagògica de la xarxa i la celebració d'esdeveniments locals, pren força i esdevé actual per la seva relació amb els propòsits de moviments com el Decreixement o Transition Towns.
“Transition Towns”
Aquest darrer moviment ha pres força durant els darrers anys al Regne Unit a pobles i ciutats que, des de la iniciativa ciutadana i fins i tot municipal, han començat un procés de transició cap a formes de vida més sostenibles que, entre altres propòsits, inclouen: la disminució de la petjada ecològica, el descens energètic i l'ús d'energies alternatives o la relocalització a través d'una economia de proximitat. Petites ciutats com Totnes, Lewes o Brixton ja tenen la seva moneda local. Qui sap, doncs, si la nova xarxa ecoregional i el recent estrenat ecoseny són l'inici d'un moviment similar a Catalunya.
Alfonso López Rojo
Article publicat al setmanari Directa, nùm. 132, març de 2009, pág.25
http://ecoseny.blogspot.com/
____________________________________
El Montseny estrena una moneda local
La experimentación de una nueva economía ecoregional
El deseo de potenciar una economía colaborativa, justa y ecológica es el motivo que ha comenzado a unir a los habitantes del Montseny con el propósito de restablecer lazos sociales de confianza que faciliten la comunicación y el intercambio. Estos son los principios que han dado lugar al nacimiento de la Eco Xarxa Montseny, una asociación de ciudadanos y ciudadanas que ha apostado por la creación de una moneda local: el ecoseny.
El origen de la iniciativa es bien reciente. Todo comenzó cuando, el pasado 4 de enero, veinticinco vecinos del macizo montañoso se reunieron en Can Bancell - una masía cercana a la población de Montseny- para establecer sinergias y fortalecer su conciencia ecoregional. Durante la reunión, presidida simbólicamente por una cocina solar, va a surgir la idea de comenzar a tejer una red que, por un lado, sirva de nexo de las iniciativas que ya funcionaban en la zona y, por otro, propicie la puesta en marcha de cinco proyectos interrelacionados.
Esta red emergente se define como un “movimiento social para el intercambio de productos y servicios y para la potenciación de la ecología y la creatividad de las personas”. Y sus cinco proyectos son estos: la creación de una cooperativa de consumo que potencie los productos locales; la comercialización de estos productos a través de una red exterior de distribución que incluye la venta on-line; la creación de una red de Internet libre y sin hilos; la creación de una red de ecología y educación que colabore en la defensa del espacio natural del Montseny y, finalmente, la creación del ecoseny, una moneda social que propicie el funcionamiento de una red local de intercambio.
La energía siempre circula
El ecoseny comenzó a circular en forma de billete en la primera Feria de Intercambio que se celebró en la Costa del Montseny, una de las poblaciones más pequeñas de la zona, el pasado domingo 22 de marzo. La idea de introducir una moneda alternativa se debe a Dídac Sánchez-Costa, un sociólogo con una experiencia dilatada, adquirida en Chile, la Argentina y el Brasil: tres países en los que el fenómeno de las monedas paralelas adquirió un gran relieve a partir de 1995.
Actualmente, en muchos los lugares del mundo se han iniciado experiencias similares basadas en el intercambio multirecíproco. Y es que, a diferencia del trueque clásico, el uso de monedas locales permite establecer intercambios simultáneos entre distintas personas y con distintas escalas de valor. La diferencia esencial entre las monedas alternativas y el dinero oficial es que con las primeras no se puede especular y, por tanto, no tiene sentido acumularlas.
Por eso -como observa Dídac Sánchez-Costa- las monedas paralelas se convierten en una buena manera de conseguir que la energía positiva siempre circule en el espacio social. Y es que, en primer lugar, contribuyen a restablecer el sentimiento de comunidad al mismo tiempo que cuestionan la cruda mercantilización de las relaciones sociales desde su ámbito más genuino, que no es otro que el de la vida cotidiana.
La vinculación directa con la ecología y el principio de sostenibilidad de este proyecto comunitario, que tratará de extenderse a toda la ecoregión del Montseny a través de la labor pedagógica de la xarxa y la celebración de eventos locales, toma fuerza y actualidad por su relación con los propósitos de movimientos como el Decrecimiento o Transition Towns.
“Transition Towns”
Éste último movimiento ha tomado fuerza en los últimos años en el Reino Unido a través de pueblos y ciudades que, desde la iniciativa ciudadana e incluso municipal, han comenzado un proceso de transición hacia formas de vida más sostenibles que, entre otros propósitos, incluyen: la disminución de la huella ecológica, el descenso energético y el uso de energías alternativas o la relocalización fomentando una economía de proximidad. Pequeñas ciudades como Totnes, Lewes o Brixton ya tienen su moneda local. Quién sabe, pues, si la nueva red ecoregional y el recién estrenado ecoseny son el inicio de un movimiento similar en Catalunya.
Alfonso López Rojo
Artículo publicado en el semanario Directa, nº 132, marzo de 2009, pág. 25
http://ecoseny.blogspot.com/
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
|