Manifestación alternativa del 1º de mayo en Barcelona (cast/cat)

Huelgas generales en Francia, Italia y Grecia: ¿Qué sucede con el sindicalismo acomodado de aquí? MANIFESTACIÓN ALTERNATIVA 1º DE MAYO, 17'30 h, PLAÇA UNIVERSITAT, BARCELONA.

Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat | Per a Kaos en la Red | 6-4-2009 a las 17:56 | 5582 lecturas | 30 comentarios

www.kaosenlared.net/noticia/manifestacion-alternativa-1-mayo-barcelona-castcat

Manifestación alternativa del 1º de mayo de 2008

GOBIERNO A FAVOR DE BANQUEROS ESPECULADORES Y PATRONAL CONTRA LOS TRABAJADORES

Huelgas generales en Francia, Italia y Grecia: ¿Qué sucede con el sindicalismo acomodado de aquí? 

NO NOS CALLARÁN. AYER Y HOY, SIN LUCHA UNITARIA, NO HAY FUTURO

MANIFESTACIÓN ALTERNATIVA 1º DE MAYO DE 2009: 17,30 H, PÇA UNIVERSITAT 

Es más que evidente que dentro del Sistema Capitalista no hay salida a la actual crisis, salvo que ésta se haga a costa de los trabajadores. Los gestores del capital estudian una salida que no cuestione el sistema, y como ahora no pueden devaluar la moneda, subvencionan a empresarios y banqueros, al mismo tiempo que éstos se mantienen salarios altísimos y despiden a cientos de miles de trabajadores. Además, preparan nuevos recortes a los ya escasos derechos sociales y laborales, y más precariedad. ¿Cómo? Mediante el arma utilizada en los últimos 30 años: el Diálogo social - Estafa social. 

En marzo hemos asistido al anuncio, casi simultáneo, por parte de M. Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta del Gobierno Zapatero, de F. González, presidente del BBVA, y de los secretarios generales de CCOO y UGT (Toxo y Méndez), de su decidida voluntad de llegar a un gran pacto social para salir de la crisis. La idea es simple: hay que luchar todos juntos contra la crisis. No identificar responsables y no exigir dimisiones de especuladores, para crear un clima favorable a ese pacto. Los mismos agentes del neoliberalismo, que han venido gestionando y legitimando este sistema que ha deparado una sociedad brutalmente desigual e injusta, se postulan para hacer frente a la crisis. El 50 % de los asalariados con los sueldos más bajos reciben el 25 % de la masa salarial total, mientras el 10 % de los sueldos más altos se adueñan del 26 % de esa masa salarial. Resultando que el 42 % de las rentas salariales están por debajo del umbral de la pobreza. 

Los responsables son los mismos que han legislado y suscrito pactos durante décadas, son los que han realizado o permitido el desmantelamiento de los servicios y empresas públicas, así como de los derechos laborales y sindicales, reduciendo el precio del despido cada vez más (de 60 días por año en los años 70 a 45 días en los 80, luego pactaron 33 días en los años 90 y ahora la media está en 20, como en el despido objetivo, aunque también hay de 8 días para los temporales, que son un tercio de las plantillas). Con cada pacto social o ley profundizan la derrota de la clase trabajadora, nativa y extranjera, en favor de una minoría insaciable que se ha enriquecido obscenamente. Minoría que además controla los medios de comunicación y que los utiliza para manipular la conciencia y convencer de que este proceso de “su” acumulación y “nuestra” desposesión es inevitable, natural y democrático. No plantean en ningún momento que la crisis la paguen los ricos. 

Han eliminado el Impuesto al Patrimonio (PP/PSOE), han rebajado el Impuesto de Sociedades del 35 % al 30 %(PSOE), han rebajado la tributación de las plusvalías entre el 18 % y el 43 % antes, al 18 % hoy, permiten que las SICAV (instrumento financiero para ricos) tributen al 1 %, en lugar del marginal (43 %), permiten la evasión fiscal y, ahora, perdonan multas a los que vuelvan de los paraísos fiscales en 2009. Han reducido el tipo marginal del IRPF del 45 % al 43 %, y han reducido el gasto fiscal de carácter social en el período 1993-2005 del 28,7 % del PIB al 25,2 % según su Eurostat. Han legislado sobre los ERE con las reformas laborales, facilitando el chantaje del capital para despedir con beneficios, como hemos visto en SEAT y en muchas multinacionales más (“si no te reduces salarios, te despedimos”), cuando en los años 70 sólo era posible despedir tras 2 años seguidos de pérdidas. La mayoría de ERE son pactados con las burocracias sindicales previo cobro, y enempresas con beneficios multimillonarios (Telefónica, Nissan, etc.). 

En una relación de poder tan asimétrica como es la relación salarial, esta actitud sindical llena de indefensión y miedo a muchos. En el período 1999-2006 los beneficios empresariales crecieron, según la OCDE, un 73 %, el doble que en la UE-15. Mientras los costes laborales lo hacían en un 3,7 %.Éste es el resultado de los Acuerdos de Negociación Colectiva de CCOO-UGT-Gobierno-Patronal. Mileurismo y precariedad, ETT, y que con la “flexiseguridad” se extendió por toda Europa, atacando con las 65 h, mientras los salarios en la renta nacional pasaron del 62 % en 1992 al 54.4 % según el FMI y la OCDE. 

Más de 4 millones de pensionistas cobran menos de 7.200 euros anuales, y de éstos, 463.057 cobran 308 euros al mes. El Pacto de Toledo no se hizo para defender las pensiones públicas, sino para alargar la edad y fomentar los fondos privados de pensiones, en los que participan gestionándolos gentes del PP, PSOE, CCOO y UGT especulando. La Ley 15/97 (PP y PSOE) se hizo para la privatización de la sanidad pública. La LOU (PP), y el PSOE, que dijo que la derogaría, está aplicándola junto a Bolonia y la LEC en Catalunya. La enseñanza superior está al servicio de los hijos de los ricos y de las empresas transnacionales, y el tripartito garantiza frenar a porrazos la oposición a estos planes mercantiles que dan un 30 % de fracaso escolar y financia la concertada. 

Cataluña no podrá legislar sobre salario y pensiones mínimas con el nuevo Estatut, ni siquiera habrá soberanía para hacer referéndum sobre cuestiones económicas o sobre leyes. Se enriquecieron los de CiU y el Tripartito en ayuntamientos con la venta fraudulenta de suelo público, crearon y celebraron la burbuja inmobiliaria provocando entre 1994 y 2006, que el precio de la vivienda se duplicara con respecto al salario medio de ese mismo período, condenando a toda una generación de jóvenes a la imposibilidad de la emancipación o a la esclavitud en forma de deuda hipotecaria. El capital financiero utiliza la deuda como dogal, primero endeudaron a los pueblos del Sur para esclavizarlos, porque la deuda es impagable, ahora a los jóvenes y a las clases populares del Norte. Es el poder de la banca, y no hay función social de las cajas. Sólo silencio y complicidad en los 150.000 millones para salvar a la banca. 

Ninguna hoja de estas élites político-sindicales critica ya el capitalismo, no necesitan cambiar el sistema. Nada de huelgas generales como en Euskadi, ni como antes, como la del 14/12/88, ni de media jornada siquiera. Siguen con ambigüedades calculadas, reivindican con la boca pequeña mejoras de cobertura social, pero se ofrecen para otro pacto social de legislatura si se amplia de 120 a 180 días el mínimo de paro, y que son suficientes los subsidios caritativos si no tienes ningún ingreso. A ellos no se les aplicará… Por todo ello, no callaremos. 

No dejaremos aislada a la empresa que lucha contra los despidos. Seguiremos uniendo empresas y estudiantes en lucha, rodeándolas de solidaridad, porque sabemos que, si ganan ellos, ganamos todos. Para cambiar esta historia de 3 décadas de complicidad de gobiernos, burocracias sindicales y patronales, no queremos otro pacto social y menos aún contra las pensiones dignas. Basta de pacto-diálogo-estafa-social. 

Por eso, ante la barbarie del capitalismo, reivindicamos medidas que rechacen que la carga de su crisis recaiga sobre los trabajadores, y lo haremos de forma sostenida, con huelgas generales si hay la suficiente unidad para ello. En concreto planteamos, de forma unitaria, organizaciones y sindicatos de la izquierda, lo siguiente:

  * Salario mínimo y pensión mínima de 1.200 euros/mes, y 35 h semanales sin reducir salario, como primera medida para repartir el trabajo y la riqueza, con prestación de paro indefinida mientras no se encuentre trabajo, que hay mucho y muy necesario: en obras públicas sostenibles y de energía alternativa, guarderías, apoyo a personas con dependencia, desarrollo del transporte público y la vivienda ecosocial, etc. 

* Reforma fiscal, que devuelva la progresividad a los impuestos después del irresponsable saqueo de las arcas públicas. Prohibir los paraísos fiscales y la impunidad fiscal. 

* ALQUILER SOCIAL DE TODAS LAS VIVIENDAS VACÍAS. Expropiación del parque de vivienda vacía retenida para la especulación de constructoras y bancos, e impedir los desahucios de las familias hipotecadas, con moratoria en el pago de hipotecas. 

* BANCA PÚBLICA BAJO CONTROL SOCIAL, para que el crédito esté al servicio del empleo y no de la especulación. Contra la socialización de las pérdidas de los bancos; basta de regalos provenientes de nuestros impuestos; contra los 150.000 millones de euros en salvar banqueros, mientras hay más de 900.000 parados sin ningún tipo de cobertura social. No nos dejaremos engañar con las falsas soluciones del G-20. 

* Paralización de las privatizaciones deservicios públicos, por la reversión de las ya realizadas, en defensa de la sanidad pública, derogación de la Ley 15/97, en defensa de la educación pública, NO a Bolonia y a la LEC. 

* PROHIBICIÓN DE DESPIDOS LABORALES. Nacionalización sin indemnización de las grandes empresas que cierren y reapertura bajo control de los trabajadores y asociaciones, para reorientar la producción según las necesidades y con sostenibilidad ecológica. Ninguna personal es ilegal; igualdad de derechos. Los que llegaron de otros lugares del Estado y del mundo, junto a los nacidos aquí, trabajamos hoy para empresas propiedad de capital extranjero o nacional y nos manifestamos en todo el mundo, por nuestro futuro, para no depender más de ellos y poder decidir democráticamente un sistema basado en el reparto del trabajo. 

HAY SOLUCIONES FAVORABLES PARA LA MAYORÍA, ES NECESARIO QUE NOS IMPLIQUEMOS 

ACUDE A LA MANIFESTACION ALTERNATIVA DEL 1º DE MAYO, 17,30 H, EN PÇA UNIVERSITAT

GOVERN A FAVOR DE BANQUERS ESPECULADORS, I PATRONAL CONTRA ELS TREBALLADORS   

Vagues generals a França, Itàlia i Grècia: Què passa amb el sindicalisme acomodat d'aquí? 

NO ENS FARAN CALLAR. AHIR I AVUI, SENSE LLUITA UNITÀRIA, NO HI HA FUTUR

MANIFESTACIÓ ALTERNATIVA 1r DE MAIG DE 2009: 17,30 H, PÇA UNIVERSITAT 

És més que evident que dins el Sistema Capitalista no hi ha sortida a l'actual crisi, tret que aquesta es faci a costa dels treballadors/es. Els gestors del capital estudien una sortida que no qüestioni el sistema, i com que ara no poden devaluar la moneda, subvencionen empresaris i banquers, alhora que aquests es mantenen salaris altíssims i acomiaden centenars de milers de treballadors. A més a més, preparen nous retalls als ja escassos drets socials i laborals, i més precarietat. Com? Mitjançant l'arma utilitzada en els últims 30 anys: el Diàleg social - Estafa social. 

Al març hem assistit a l'anunci, gairebé simultani, per part de M. Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta del Govern Zapatero, de F. González, president del BBVA, i dels secretaris generals de CCOO i UGT (Toxo i Méndez), de la seva decidida voluntat d'arribar a un gran pacte social per sortir de la crisi. La idea és simple: cal lluitar tots junts contra la crisi. No identificar responsables i no exigir dimissions d'especuladors, per crear un clima favorable a aquest pacte. Els mateixos agents del neoliberalisme, que han gestionat i legitimat aquest sistema que ha deparat una societat brutalment desigual i injusta, es postulen per fer front a la crisi. El 50 % dels assalariats amb els sous més baixos reben el 25 % de la massa salarial total, mentre que el 10 % dels sous més alts s'apoderen del 26 % d'aquesta massa salarial. Resultant així que el 42 % de les rendes salarials estan per sota del llindar de la pobresa. 

Els responsables són els mateixos que han legislat i subscrit pactes durant dècades. Són els que han realitzat o permès el desmantellament dels serveis i empreses públiques, així com dels drets laborals i sindicals, reduint el preu de l'acomiadament cada vegada més (de 60 dies per any en els anys 70, a 45 dies en els 80, després van pactar 33 dies en els anys 90 i ara la mitjana està en 20, com en els acomiadaments objectius, encara que també n’hi ha de 8 dies per als temporals, que són un terç de les plantilles). Amb cada pacte social o llei aprofundeixen la derrota de la classe treballadora, nativa i estrangera, en favor d'una minoria insaciable, que s'ha enriquit obscenament. Minoria que, a més a més, controla els mitjans de comunicació i que els utilitza per manipular la consciència i convèncer que aquest procés de “la seva” acumulació i “la nostra” despossessió és inevitable, natural i democràtic. No plantegen en cap moment que la crisi la paguin els rics. 

Han eliminat l'Impost al Patrimoni (PP/PSOE), han rebaixat l’Impost de Societats del 35 % al 30 % (PSOE), han rebaixat la tributació de les plusvàlues d’entre el 18 % i el 43 % abans, al 18 % avui, permeten que les SICAV (instrument financer per a rics) tributin a l'1 %, en lloc del marginal (43 %), permeten l'evasió fiscal i, ara, perdonen multes als que tornin dels paradisos fiscals el 2009. Han reduït el tipus marginal de l’IRPF del 45 % al 43 %, i han reduït la despesa fiscal de caràcter social en el període 1993-2005 del 28,7 % del PIB al 25,2 %, segons el seu Eurostat. Han legislat sobre els ERO amb les reformes laborals, facilitant el xantatge del capital per acomiadar amb beneficis, com hem vist a SEAT i en moltes multinacionals més (“si no et redueixes salaris, t'acomiadem”), quan en els anys 70 només era possible acomiadar després de 2 anys seguits de pèrdues. La majoria d'ERO són pactats amb les burocràcies sindicals previ cobrament, i enempreses amb beneficis multimilionaris (Telefónica, Nissan, etc.). 

En una relació de poder tan asimètrica com és la relació salarial, aquesta actitud sindical omple d'indefensió i por moltes persones. En el període 1999-2006, els beneficis empresarials van créixer, segons l’OCDE, un 73 %, el doble que en la UE-15. Mentre que els costos laborals ho feien en un 3,7 %.Aquest és el resultat dels Acords de Negociació Col·lectiva de CCOO-UGT-Govern-Patronal. Mileurisme i precarietat, ETT, i que amb la “flexiseguridad” es va estendre per tot Europa, atacant amb les 65 h, mentre que els salaris en la renda nacional van passar del 62 % el 1992 al 54.4 %, segons el FMI i l'OCDE. 

Més de 4 milions de pensionistes cobren menys de 7.200 euros anuals, i d’aquests, 463.057 cobren 308 euros al mes. El Pacte de Toledo no es va fer per defensar les pensions públiques, sinó per allargar l'edat i fomentar els fons privats de pensions, en els quals participen, gestionant-los, gent del PP, PSOE, CCOO i UGT, especulant. La Llei 15/97 (PP i PSOE) es va fer per a la privatització de la sanitat pública. La LOU (PP), i el PSOE, que va dir que la derogaria, està aplicant-la al costat de Bolonya i la LEC a Catalunya. L'ensenyament superior està al servei dels fills dels rics i de les empreses transnacionals, i el tripartit garanteix frenar a cops de porra l'oposició a aquests plans mercantils, que donen un 30 % de fracàs escolar, i finança la concertada. 

Catalunya no podrà legislar sobre salari i pensions mínimes amb el nou Estatut, ni tan sols hi haurà sobirania per fer referèndums sobre qüestions econòmiques o sobre lleis. Es van enriquir els de CiU i el Tripartit en ajuntaments amb la venda fraudulenta de sòl públic, van crear i van celebrar la bombolla immobiliària, provocant entre 1994 i 2006 que el preu de l'habitatge es dupliqués respecte al salari mitjà d'aquest mateix període, condemnant tota una generació de joves a la impossibilitat de l'emancipació o a l'esclavitud en forma de deute hipotecari. El capital financer utilitza el deute com a dogal. Primer van endeutar els pobles del Sud per esclavitzar-los, perquè el deute és impagable, i ara als joves i les classes populars del Nord. És el poder de la banca, i no hi ha funció social de les caixes. Només silenci i complicitat en els 150.000 milions per salvar la banca. 

Cap full d'aquestes elits político-sindicals critica ja el capitalisme, no necessiten canviar el sistema. Res de vagues generals com a Euskadi, ni com abans, com la del 14/12/88, ni tan sols de mitja jornada. Segueixen amb ambigüitats calculades, reivindiquen amb la boca petita millores de cobertura social, però s'ofereixen per a un altre pacte social de legislatura si s'amplia de 120 a 180 dies el mínim d'atur, i que són suficients els subsidis caritatius si no tens cap ingrés. A ells no se'ls aplicarà… Per tot això, no callarem. 

No deixarem aïllada l'empresa que lluita contra els acomiadaments. Continuarem unint empreses i estudiants en lluita, envoltant-les de solidaritat, perquè sabem que, si guanyen ells, hi guanyem tots. Per canviar aquesta història de 3 dècades de complicitat de governs, burocràcies sindicals i patronals, no volem un altre pacte social i menys encara contra les pensions dignes. Prou de pacte-diàleg-estafa-social. 

Per això, davant la barbàrie del capitalisme, reivindiquem mesures que rebutgin que la càrrega de la seva crisi recaigui sobre els treballadors/es, i ho farem de forma sostinguda, amb vagues generals si hi ha la suficient unitat per a això. En concret plantegem, de forma unitària, organitzacions i sindicats de l'esquerra, el següent: 

* Salari mínim i pensió mínima de 1.200 euros/mes, i 35 h setmanalssense reduir salari, com a primera mesura per repartir el treball i la riquesa, amb prestació d'atur indefinida mentre no es trobi feina, que n’hi ha molta i molt necessària: en obres públiques sostenibles i d'energia alternativa, guarderies, suport a persones amb dependència, desenvolupament del transport públic i l'habitatge ecosocial, etc. 

* Reforma fiscal, que torni la progressivitat als impostos després de l’irresponsable saqueig de les arques públiques. Prohibir els paradisos fiscals i la impunitat fiscal. 

* LLOGUER SOCIAL DE TOTS ELS HABITATGES BUITS. Expropiació del parc d'habitatge buit retingut per a l'especulació de constructores i bancs, i impedir els desnonaments de les famílies hipotecades, amb moratòria en el pagament d'hipoteques. 

* BANCA PÚBLICA AMB CONTROL SOCIAL, perquè el crèdit estigui al servei de l'ocupació i no de l'especulació. Contra la socialització de les pèrdues dels bancs; prou de regals provinents dels nostres impostos; contra els 150.000 milions d'euros per a salvar banquers, mentre hi ha més de 900.000 aturats sense cap tipus de cobertura social. No ens deixarem enganyar amb les falses solucions del G-20. 

* Paralització de les privatitzacions deserveis públics, per la reversió de les ja realitzades, en defensa de la sanitat pública, derogació de la Llei 15/97, en defensa de l'educació pública, NO a Bolonya i a la LEC. 

* PROHIBICIÓ D'ACOMIADAMENTS LABORALS. Nacionalització sense indemnització de les grans empreses que tanquin i reobertura amb control dels treballadors i associacions, per reorientar la producció segons les necessitats i amb sostenibilitat ecològica. Cap persona és il·legal; igualtat de drets. Els que van arribar d'altres llocs de l'Estat i del món, al costat dels nascuts aquí, treballem avui per a empreses propietat de capital estranger o nacional i ens manifestem a tot el món, pel nostre futur, per no dependre més d'ells i poder decidir democràticament un sistema basat en el repartiment del treball. 

HI HA SOLUCIONS FAVORABLES PER A LA MAJORIA, ÉS NECESSARI QUE ENS IMPLIQUEM

VINE A LA MANIFESTACIÓ ALTERNATIVA DEL 1r DE MAIG, 17,30 H, A PÇA UNIVERSITAT 


http://www.moviments.net/xarxacontratancaments/

Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago)
Microdonación de 2 euros	Donación de importe libre

• en portada
• + leídas
• + comentadas

• Presidente de Irán Mahmud Ahmadineyad: “El destino del sistema capitalista es caer”
• CUBA EN UNA ENCRUCIJADA (3): El derecho de amar en Cuba sin importar la orientación sexual
• Rosell: "Los parados quieren los miniempleos de 400 euros al mes"
• Los jornaleros andaluces darán una respuesta contundente a Don Cayetano
• UPyD defiende que no se le puede "meter en el mismo saco" que a Amaiur y pide ilegalizar a la coalición
• [VIDEO] “Flotilla Democracia” desde Miami: medios internacionales hacen apología de un criminal
• IA presenta una querella criminal por prevaricación contra el juez de la Audiencia Nacional Eloy Velasco