Maha, amb LI, a la mani del 8 de març de 2005 a ¨Barcelona
Maha mor víctima d’un càncer, als 54 anys. Des de Lluita Internacionalista vam tenir l’honor de celebrar amb ella el 8 de març de 2005. El passat gener vam poder visitar-la a casa seva, i tot i l’empitjorament de la malatia, continuava plena d’energia i seguia amb claredat el moment polític que travessava Palestina. Malgrat que teníem diferències polítiques, sempre vam mantenir una més que cordial relació de col·laboració, i les seves opinions ens van ser de gran ajut.
Com diu l’obituari de la Unió de Comitès de Dones Palestines, que Maha presidia des de 2004, “amb la mort de la Camarada Maha Nassar, el poble palestí i el moviment de dones palestines, dins i fora del país, ha perdut una activista coratjosa, valenta, guevarista i lluitadora d’esquerra, que sempre va lligar les paraules a l’acció, que sempre ha estat en primera línia. Sempre se l’havia coneguda per la seva total inclinació cap als febles i per la seva creença absoluta en el dret de la dona a la plena igualtat. Mai es va rendir ni davant les tasques més difícils, ni mai va dubtar, ni tan sols un segon, en les situacions més dures i els moments més foscos”.
De veu pausada i paraula ferma, Maha s’havia guanyat el respecte de totes les corrents palestines i havia sabut lligar la lluita contra l’imperialisme, l’ocupació i l’alliberament de palestina a la defensa dels drets de la dona. “Des de fora pot semblar que la Intifada és cosa d’homes, però les dones sempre n’hem format part: organitzant comitès de socors, visitant el àrees sota setge, trencant els tocs de queda per abastir la gent d’aliments i medicines, protagonitzant manifestacions als punts de control militar... però allà mai no hi ha mitjans de comunicació. Aquesta era la forma tradicional de confrontar l’ocupació, i ara tenim també la lluita armada”, ens explicava en una entrevista que li vam fer a Ramallah el gener de 2004 (veure LI 48). I afegia: “La lluita social i la nacional mai han estat enfrontades: la dona palestina ha aconseguit moltes conquestes gràcies a la intifada: participar-hi ens ha obert una pila d’espais. Durant la primera intifada estàvem en primera línia, des dels moviments de dones, fent coses meravelloses, lluitant des de les presons. I quan la intifada es va acabar estàvem mortes: ni tan sols vam aconseguir mantenir les nostres posicions dins les organitzacions palestines. Els partits i la mateixa societat ens van tornar a deixar de banda, dient que era el moment de la política i de la negociació”.
Sempre havia lluitat per construir una organització on les dones fossin les protagonistes i havia combatut amb intransigència el feminisme burgès. I mai es va oblidar dels més febles. “La gent pobra pateix i això els fa incorporar-se de manera natural i directa al procés revolucionari. I la seva lluita no és només en termes d’alliberament nacional, sinó que es torna contra la corrupció i contra l’explotació. Israel ha creat una elit palestina lligada a l’ANP, tot i que no és una burgesia en termes marxistes perquè no té la propietat dels mitjans de producció, sinó que és totalment dependent d’Israel. I la majoria són comerciants o gent que es beneficia dels impostos i les subvencions: son cucs que creixen en el cos del gran gegant”.
La mort de Maha, quan encara tenia tant per donar, és un cop dur. No t’oblidem. Ens queda el teu exemple de compromís de lluita. Maha, fins al socialisme sempre!
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
