Ahir descrivia la palla de la Leire Pajín, sobre les seves elucubracions en relació als fills de puta populars, i sobre l'Esperança Aguirre, la creadora del fill de puta dirigit al populista Gallardón. I al vespre mateix trobo a la Pajín regalant-nos una altre palla, aquest cop mà a mà amb el Celestino Corbacho. Es tracta d'una palla molt grossa, i no perquè sigui feta a duo, sinó per d'inventiva sàdica cap als obrers.
La trama de la palla és com cardar als treballadors, com fer-los treballar uns anyets més, com exprimir-los fins al final, com condemnar-los uns anys més a treballar “pel país”. Una palla recorrent i repetitiva de la patronal.
Les palles mentals es caracteritzen en que no tenen relació amb la realitat, són desitjos, fantasies, sovint amb cap perspectiva real. Aquests neuròtics Pajín i Corbacho, enlloc d'estar pensant en solucionar els problemes actuals, s'estan fent palles de com explotar més i més al treballadors i estalviar uns dinerets a les assegurances i a als patrons.
Lo normal i de sentit comú, i de gent responsable i progressista seria començar a jubilar més i més vellets i que deixin lloc als milions de joves aturats. És el que ja han fet en països progressistes, preocupats per les qüestions socials. I funciona.
Els neuròtics Pajín i Corbacho han estat rumiant obsessivament en com explotar encara més als treballadors i com donar un disgust tremend a tots els espanyols que treballen. Alguns ja anaven contant els anys que els queda per a deixar de treballar, ara els hi han d'afegir uns quants anys més. I amb la preocupació afegida de que , quan governin els del PP, qui, per a no ser menys neolliberals que els socialistes, allargaran encara més anys el dia de la jubilació. Sempre a benefici de les assegurances i dels rics i de mantenir un bossa d'atur enorme, que ja sabem, obliga als treballadors a acceptar treballs amb les condicions que imposa el patró.
Aquestes palles sobre el futur incert i ple de perills, són molt recurrents tan en els botxins com en les víctimes. Les palles de la gent de poder tracten de que roben, exploten, i són cada dia més poderosos i més rics, i controlen cada dia a més gent, més institucions i fan el que els dona la gana: acomiaden a les secretàries desobedients, a treballadors contestataris, etc. . Desprès dormen tranquils. Són temes recurrents. La palla del Corbatxo i la Pajín és de les pretén mortificar a milions de treballadors.
Els socialistes a més a més gaudeixen traint als obrers. Recordem que és un partit obrer, per a la defensa dels interessos dels obrers, que en un temps es deia revolucionari i tot. Dons bé, ara gaudeixen il.legalitzant els partits socialistes abertzales, denunciant com a terroristes als líders abertzales, i servint amb bandeja les polítiques neolliberals per als rics. Deuen sentir un plaer especial quan enganyen i traeixen als treballadors fent-los creure que ells sols volen ajudar-los, que tot el que fan és per ells, que treballen per ells, que governen per ells, i que es passen el dia rumiant i pensant amb ells i que al final han trobat una idea genial: retardar la jubilació a tots, i així Zapatero, quan serà reelegit podrà augmentar-los les pensions. L'orgasme és quan s'adonen que s'ho han cregut, que s'ho han empassat fins al fons. i aconsegueixen que s'ho creguin (que tot ho fan pel bé dels treballadors). Un cop han fet creure que els de l'OTAN son uns missioners, i que a les guerres d'ocupació son missions per a alimentar als pobrets ocupats, i que els espanyolets només hi van a ajudar a portar la pau, fer-los creure que treballar uns anyets més els anirà bé, és pa xocat amb oli. Quin orgasme!
Però ens adonem que els polítics no sols gaudeixen mortificant als vells, sinó que també gaudeixen retardant als joves al mon del treball.
Distribueixen dosis de por: un futur incert, un present ple de perills;: no es pot sortir al carrer perquè està ple de terroristes i immigrants sospitosos, impossibilitat de deixar el treball perquè 4 milions d'aturats es barallarien per a agafar-l'hi; no buscar noves relacions ja que la majoria són malvats. Sols cal veure les informacions de dones assassinades per la seva parella. El millor quedar-se a casa davant la televisió, i descansar per anar al dia següent a treballar.
Com veiem a les palles dels repartidors de dosis de por, corresponen amb les palles mentals de les majories espantades, que senten que els persegueixen, roben, enganyen, i resen i resen per a que Déu els aparti de tants perills reals, que han vist a la televisió.
Veiem darrera la dictatorial palla de la Pajin i Corbacho, la mà vibradora de l'OCDE, Banc Mundial, Bielderberg, la internacional dels patrons.
Aquesta última palla de la Pajín té una altre plaer afegit: l'exhibicionisme i el “menage a trois”.
Alguns dels amables lectors, que hagin tingut la paciència d'arribar fins al final, es preguntaran qui és el tercer actor.
Som nosaltres, els que ens llegim, aguantem i miren l'espectacle d'aquest parell explicant, justificant i desenvolupant les seves palles mentals en públic. Diuen en la Moncloa que la discussió de la jubilació tardarà uns mesos abans no convencin ben bé a la població.
Diu el mentider Zapatero que no hi ha cap interès electoral. Fals. Els dirigents socialistes saben que si aconsegueixen passar la llei d'educació neolliberal, i condemnen els jubilats a treballar uns anys més , ajuden als mercenaris nord-americans a Afganistan i a l'OTAN, i segueixen ajudant als bancs, a l'automòvil, tindran com a recompensa un bon finançament electoral, tan important com per a ésser reelegit.
Un llibre del professor Giacobge
per a deixar d'escriure palles mentals, recomanat per a polítics i bloguers. El professor Giacobbe es va animar al constatar la quantitat de parides que escrivien el s seus estudiants.
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) | |
| Microdonación de 2 euros | Donación de importe libre |