el seu "civisme" a Plaça Cooperativa
[Traducción al castellano]Ja a la nostra presentació el 27 de maig de 2007 feiem referència a temes relacionats amb els abusos de poder municipal, una realitat que s'ha viscut en diferents ocasions a la ciutat. La proposta/compromís número 26 (d'un total de 30 propostes/compromisos) deia així:
"(26) Barberà no té cap òrgan plural i democràtic que controli un servei públic i municipal com el de la prevenció i la seguretat comunitàries. Des de l’EAB ens comprometem a treballar en l’exigència de la creació d’un
consell municipal de prevenció i seguretat comunitàries, on entitats, veïnat i representants polítics defineixin i controlin l’actuació de les diferents policies que donen servei a Barberà. Al mateix temps, reclamarem
un debat realment públic i democràtic que replantegi l’actual normativa de civisme municipal, un instrument, ara per ara, exclusivament sancionador, discriminatori i que criminalitza al veïnat més marginat i precaritzat".
Malauradament el temps a vegades empitjora les coses, ja que ara ens trobem amb un normativa reaccionària i conservadora, on considerem que també es practica un racisme institucional fragant. En tot cas el temps també juga a favor de les persones que s'organitzen políticament en una escala municipal i del teixit associatiu de base, ja que també ara som més forts i més fortes per plantar cara a les seves imposicions i abusos de poder ara disfressats de legalitat.
Us deixem el text de les al·legacions que hem presentat i també valorem molt positivament altres al·legacions presentades per altres espais associatius de la ciutat, com pel cas de l'Ateneu de Barberà.
ORDENANÇA GENERAL PER LA CONVIVÈNCIA I EL CIVISME
Al·legacions al projecte d’Ordenança de “Civisme”
Esquerra Alternativa per Barberà
Exposició de motius
El govern municipal i la majoria de grups municipals amb representació al ple municipal s’han posat d’acord per imposar el seu model de civisme i d’espai públic, i remarquem: el seu model. Es tracta d’un text complex, fet a partir d’altres normatives existents, que ha estat ideat i pensat per unes poques persones, legitimat i avalat per unes quantes més a través de suposats processos de participació i, finalment, d’aplicació general al conjunt de la població de Barberà a través d’una Policia Municipal que, de nou, només controla una minoria o, millor dit, el regidor de regidories, Antonio Báez.
I fem esment d’aquest regidor perquè l’hem patit en la nostra pròpia pell, tant quan ha exercit un paper poc clar en les relacions entre veïnat, Ateneu de Barberà i propietari del local, com per la seva actuació al “Cas Xavi”, un cas de persecució política on encara no s’ha explicat ni el per què i ni el com d’aquest abús de poder. I són actuacions molt fosques d’aquest govern municipal que tenen una relació directa amb aquesta normativa de civisme, ja que no creiem que el sr. Báez ni els agents municipals que van donar la cobertura a la denúncia estiguin capacitats per aplicar aquesta normativa de “civisme” i, encara, menys per donar cap lliçó sobre aquest tema. Aquestes persones no.
Es tracta d’una normativa que vol començar la casa per la teulada, o millor dit, agafa el camí més simple i buit de futur: la imposició de multes i denúncies. El paper i situació de l’escola pública no s’analitza, ni es preveu cap tipus de política acompanyada de pressupost destinada a enfortir la seva funció pública a la ciutat. El paper i situació de les famílies (de tot tipus de família) no s’analitza, ni es preveu cap tipus de política acompanyada de pressupost per millorar la seva quotidianitat a la ciutat. Parlem d’enfortir els lligams de l’escola amb el seu entorn quotidià, de refermar el reconeixement del professorat, d’incrementar la inversió econòmica en el centres educatius públics, etc. Parlem de què pares i mares -estiguin en parella o sols o soles- puguin conciliar millor el temps de treball i el temps amb el seu entorn familiar i social. D’això ni en parla la normativa, i tenim clar que sense valoritzar l’escola pública, i sense donar capacitat a les persones per poder teixir els seus vincles familiars i comunitaris més pròxims i quotidians, aquesta normativa està avocada al fracàs o, millor dit, provocarà més tensió social i discriminacions.
En aquesta normativa només s’acaba concretant un règim sancionador, acompanyat d’un reforçament econòmic i material de la Policia Municipal –dotant-la de més capacitat per poder aplicar aquest model de “civisme”- i d’una previsió d’augment d’ingressos municipals a través de les sancions, aspectes que ja van quedar clars en el darrer Pressupost Municipal. La normativa s’omple la boca de bones intencions socials i comunitàries, de relació amb el teixit associatiu, etc. però res d’això s’acaba concretant i, tornem a insistir, sí que es concreten les sancions. No en va, el Capítol II d’Infraccions i Sancions (on es defineix tot el règim sancionador) és el més extens en una normativa de 80 pàgines, juntament amb el capítol dedicat a residus i neteja i al d’ocupació de la via pública per obres i terrasses. I afegirem, com “anècdota”, que en l’aprovació provisional d’aquesta normativa en el ple del passat mes de gener no vam veure cap director o directora d’escola o institut públics, cap membre de personal municipal en àrees com benestar social, joventut o gent gran. Només destacava la presència de dos alts càrrecs policials de la Policia Municipal. L’extens i exhaustiu tractament de les sancions i l’exclusiva presència de càrrecs policials són “anècdotes” que diuen molt de l’origen i objectius d’aquesta normativa.
I a tall d’exemple, volem remarcar alguns aspectes de la normativa que considerem reaccionaris i que, creiem, acabaran per malmetre la convivència a la ciutat:
1) es vol obligar a què per qualsevol activitat associativa, política i cultural hi hagi el control i la supervisió del govern municipal de torn, a través de la llicència municipal pertinent (l’Article 27 és un exemple, però tota la normativa fa esment de forma reiterada d’aquesta obligació).
Considerem que aquesta obligació atempta directament contra el dret a la llibertat d’expressió, el dret a l’espontaneïtat del teixit associatiu, polític i cultural de la ciutat i el dret a autoorganitzar-se sense cap tipus de tutela ni autorització prèvia de ningú que no siguin les persones que integren aquest col·lectiu.
Per exemple, fer activitats associatives, culturals o polítiques des de la plena autonomia, l’exercici de la dissidència i la protesta polítiques o expressions culturals i populars vinculades al foc es veuran clarament restringides amb l’aplicació d’aquesta normativa.
2) Els jocs infantils i juvenils (joc de pilota, skate, bici, etc.) i els grafits només es contemplen des d’una perspectiva negativa, sobre les que cal actuar i reprimir (veure per exemple articles 56 i 79).
Preguntem al govern municipal: Per què no són altres usos els que no han de limitar el joc amb pilota o amb monopatí? Per què l’únic esment que es fa als grafits és un capítol que porta per títol “Contaminació i degradació visual de l’entorn”?
Aquesta forma de concebre expressions quotidianes de la població adolescent i juvenil no fan més que contribuir al procés de marginació que viuen les generacions més joves respecte les adultes, i això significa instaura i institucionalitzar mecanisme de discriminació i de desigualtat contra un col·lectiu concret: el jovent barberenc.
3) La pobresa s’agreuja amb més mesures discriminatòries i sancionadores (veure per exemple articles 51 i 64 sobre venda ambulant i mendicitat).
No entenem que arreplegar aigua d’una font, de forma excessiva o no; practicar la venda ambulant (com a forma d’autosubsistència i sobre la que s’aplica una clara hipocresia perquè l’economia submergida que caracteritza el sector productiu català i espanyol és una norma i no una excepció) o demanar exclusivament per necessitat personal almoina hagin de ser conductes que s’hagin de perseguir i sancionar.
4) El consum de drogues (alcohol, psicotròpics i estupefaents) s’enfoca des d’una òptica merament estètica, on l’únic interès és tenir uns carrers nets de drogues (veure per exemple articles 60 i 61).
D’hipocresia la normativa en va plena, essent el tractament de les drogues un exemple més, ja que el consum de drogues és una realitat social sobre la qual cal ser més valents i valentes des de l’administració pública per contribuir a què les persones siguin, sobretot, conscients del que fan amb la seva vida individual i els efectes que això també l’àmbit comunitari. Amagar aquesta realitat als llocs més íntims és un exemple més de la hipocresia institucional sobre aquest tema.
5) El tractament de la contaminació atmosfèrica, acústica i vibracions i per residus i neteja genera un clar desconcert (veure Capítols III, IV i V al Títol V sobre “Entorn Urbà”).
L’EAB ja ha advertit que a Barberà es superen els límits legats establerts sobre partícules contaminants que són molt prejudicials per a la salut, com a conseqüència del model de mobilitat amb transport privat. En aquest sentit, volem preguntar al govern municipal: s’actuaria amb aquesta normativa contra el model de mobilitat a Barberà? La Interpolar o la Via del Ripoll serien sancionades i rebutjades per perjudicials? S’actuaria contra les Carpes de Barberà o contra l’Aeroport de Sabadell?
Semblaria una broma o una mofa això que estem preguntat, però res més lluny de la realitat, ja que els temes apuntats són de gravetat i perillosos per a la salut i integritat física de la població de Barberà i aquesta normativa vol tractar també aquests temes.
6) Agents de la Policia Municipal i altres empleats municipals i veïnat seran les parts actives en l’aplicació d’aquesta normativa, sobretot de les denúncies i sancions (veure per exemple articles 6, 11, 56, 118 i 119).
Trobem d’una gravetat extrema que, pel que fa al desenvolupament i aplicació d’aquesta normativa, es vulgui fer del veïnat la part més activa en la denúncia, sense oblidar que empleats municipals podran exercir autoritat com els agents municipals de policia en el cas de la restricció del joc de pilota o la pràctica de l’skate. Que es doni cobertura legal a què veïnat denunciï a altres veïns i veïnes trobem que és un fracàs en si mateix de qualsevol política que vulgui incentivar la convivència i la cohesió comunitàries.
7) La normativa aplica discriminació i racisme vers les persones nouvingudes d’origen extracomunitari (veure article 11).
Si abans parlàvem de gravetat extrema ara parlarem directament de racisme institucional. Aquesta normativa que es vol aprovar a Barberà suposarà que l’Ajuntament podrà emetre informes favorables per aconseguir permisos de residència a persones nouvingudes si aquestes col·laboren i contribueixen a la convivència i a l’aplicació de la normativa. Com en el cas del jovent i les persones pobres, a la persona immigrada se la tracta d’una forma en què es deixa clar que si es porta bé i col·labora aconseguirà beneficis. Això és racisme, perquè el govern municipal no ha de demanar només a un col·lectiu concret que es porti bé [per què es distingeix d’aquesta manera a la immigració extracomunitària? es vol dir que no es porten bé? no se n’adonen que estan donant arguments a les posicions més reaccionàries respecte la immigració]. Des de l’EAB creiem que les persones nouvingudes d’origen extracomunitari que viuen a la nostra ciutat haurien de tenir els mateixos drets i deures que qualsevol altre veí i veïna, i no fer supeditar la seva situació legal aquí al seu comportament i col·laboració respecte aquesta normativa.
8) Les persones organitzadores d’actes públics i col·lectius seran les responsables de qualsevol imprevist negatiu que pugui passar en el transcurs d’aquests actes (veure article 39).
No entenem com es vol aplicar aquesta pressió sobre persones organitzadores. Creiem que la gent que fa el pas de fer-se responsable d’actes de caràcter públic i col·lectiu han de poder exercir aquesta responsabilitat des de la màxima normalitat i tranquil·litat.
9) Per últim, i al respecte del règim d’Infraccions i Sancions, voldríem preguntar al govern municipal: quin control públic i democràtic existirà sobre el regidor responsable de la Policia Municipal? quin control públic i democràtic existirà sobre l’actuació dels agents de la Policia Municipal?
Ens agradaria que el govern municipal respongués per escrit a aquests temes i preguntes que li plantegem en aquests 8 apartats.
Per tot l’exposat en l’anterior apartat demanem al Ple Municipal que es posicioni davant de les següents propostes:
1) retirar aquesta ordenança de “civisme” i que es continuïn utilitzant les normatives legals vigents;
2) en cas de no retirar-se, reclamem un referèndum vinculant a la ciutat on puguin participar tots i totes les veïnes de Barberà (que justifiquin la seva residència a la ciutat sigui quina sigui la seva nacionalitat i estat legal);
3) volem conèixer per escrit i públicament el cost (tant a nivell de Policia Municipal com de servei de neteja) que suposen les Carpes de Barberà per a la butxaca de tots i totes les barberenques, ja que si bona part de “l’incivisme” que es practica a la ciutat té l’origen en aquest model d’oci, seria millor actuar estrictament contra aquest negoci privat;
4) que es treballi municipalment en la creació d’un Consell Municipal de Prevenció i Seguretat Comunitàries, on entitats, veïnat i representants polítics defineixin i controlin l’actuació de les diferents policies que donen servei a la ciutat;
5) que es treballi municipalment en la redacció d’un Codi Deontològic que reforci la tasca de tots i totes les agents de la Policia Municipal de Barberà;
6) que es treballi en la consolidació d’espais de relació i interacció entre centres educatius municipals, famílies i barri;
7) que l’Ajuntament de Barberà exigeixi a les empreses ubicades a Barberà que s’apliqui la jornada laboral de 35 hores per tal que assalariats i assalariades puguin gaudir de més temps amb les seves famílies, amistats i entorn quotidià.
Tornem a reiterar la demanda que la resposta, tant a l’exposició de motius com a les propostes finals, sigui pública i per escrit.
Esquerra Alternativa per Barberà
16 de març de 2010.
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
