Laura Riera 7 anys segrestada per l’estat.
El dia 24 d'agost del 2001 la nostre companya i amiga, Laura Riera va ser segrestada per l’estat, i d’això ja fa set anys.
Durant tots aquets anys ha estat en distintes presons espanyoles Alcalà-Meco, Soto del Real, Valdemoro, Badajoz, Murcia, Picassent, i ara la tenim a Catalunya (Wad-Ras a Barcelona), des que Diego (Can Brians, Martorell) i ella van decidir ser pares, tenint en Dídac que aquest agost ha fet un any (felicitats a tots tres).
Laura com la resta de preses polítiques, ha estat separada del seu entorn, en presons allunyades de la seva llar en alguns moments a més de 600 km, en un règim d’aïllament que ha perdurat tot el temps que porta presa, dispersada i traslladada contínuament... amb tots els problemes què comporta per a ella, les familiars, amigues i companyes.
Laura va ser condemnada per presumpta col•laboració amb la lluita armada d'ETA, juntament amb altres companys (Diego, Zigor,...) amb una sentència de nou anys, contra la qual es va formular un recurs, que més tard va ser denegat.
En el segon judici, on es jutjava els fets pels quals eren acusats de col•laboració (i on la petició fiscal ascendia a 20 anys), Laura i Zigor van ser absolts. Tot i que en el segon judici quedaven ensorrats els arguments per a mantenir el seu segrest, havien de restar segrestats per la primera sentència de nou anys (encara que aquesta més que mai no es sostenia, doncs la condemna per col·laboració es basava en els fets pels quals havien estat absolts).
La decisió de mantindre'ls empresonats no ens va sorprendre pel fet què l'Audiència Nazional és un tribunal polític destinat a aplicar la més salvatge repressió contra totes les dissidències que posen en qüestionament o en "perill" el sistema opressor espanyol. Així, malauradament no ens sorprèn que després de 7 anys (Laura) i 7 anys i 7 mesos (Zigor i Diego) l'estat no reconegui la seva llibertat davant la falta de proves i les seves contradiccions.
Voldríem acabar fent un record a les persones preses que resten lluny de casa, dispersades, aïllades i torturades, i que més que mai necessiten urgentment el suport de totes.
Per això animem a fer les mostres de solidaritat què es creguin oportunes per a la nostra companya que el 24 d’agost fa 7 anys de segrest, com a realitzar totes les mostres de solidaritat possibles a la resta de companyes repressaliades per la seva dissidència als estats opressors:   Zigor, Diego, Marina, Lola, preses anarquistes, en Franki, etc...I en especial també volem demanar tota la solidaritat possible per un altre company pres, l’Amadeu Caselles, que porta més de 22 anys pres i que està en una situació de salut complicada arran de  la seva segona vaga de fam iniciada el 23 de juny, d'això ja en fa més de 60 dies, i en la que ha perdut mes de 15 kg, on demana la seva llibertat immediata ja que ha complert amb escreix la seva condemna, i amb la que pretén denunciar la impunitat amb la que actuen l’equip de tractament del mòdul III i el director de la presó de Quatre Camins.
ON HI HA LLUITA HI HA REPRESSIÓ, I ON HI HA REPRESSIÓ HI HA SOLIDARITAT       
LLIBERTAT PRESES POLíTiQUES!                                       
S.A.T. (Solidaritat Antirepressiva de Terrassa)
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) | |
| Microdonación de 2 euros | Donación de importe libre |
|26-08-2008
El día 24 de agosto del 2001 nuestra compañera y amiga, Laura Riera fue secuestrada por el estado, de esto ya hace siete años. Durante todos estos años ha estado en distintas prisiones españolas Alcalà-Meco, Soto del Real, Valdemoro, Badajoz, Murcia, Picassent, y ahora está en Catalunya (Wad-Rass en Barcelona), desde que Diego (Can Brians, Martorell) y ella decidieron ser padres, teniendo a Dídac que este agosto ha hecho un año (felicidades los tres).
Laura como el resto de presas políticas, ha sido separada de su entorno, en prisiones alejadas de su hogar en algunos momentos a más de 600 km, en un régimen de aislamiento que ha perdurado todo el tiempo en que ha estado presa, dispersada y trasladada continuamente... con todos los
problemas qué conlleva para ella, para sus familiares, amigas y compañeras.
Laura fue condenada por presunta colaboración con  la lucha armada de ETA, junto con otros compañeros (Diego, Zigor,...) a una sentencia de nueve años, contra la cual se formuló un recurso, que más tarde fue denegado.
En el segundo juicio, donde se juzgaron los hechos por los cuales eran acusados de colaboración (y dónde la petición del fiscal ascendía a 20 años), Laura y Zigor fueron absueltos. Aun cuando en el segundo juicio quedaban rechazados los argumentos para mantener su secuestro, debían seguir secuestrados por la primera sentencia de nueve años (aunque esta ya no se sostenía, pues la condena por colaboración se basaba en los hechos por los cuales habían sido absueltos).
La decisión de mantenerlos encarcelados no nos sorprendió por el hecho qué la Audiencia Nazional es un tribunal político destinado a aplicar la más salvaje represión contra todas las disidencias que ponen en cuestionamiento o en "peligro" el sistema opresor español . Así que desgraciadamente no nos sorprende que tras 7 años (Laura) y 7 años y 7 meses (Zigor y Diego), el estado no reconozca su libertad ante la falta de pruebas y sus contradicciones.Querríamos acabar recordando a las personas presas que siguen lejos de  casa, dispersadas, aisladas y torturadas, y que más que nunca necesitan urgentemente el apoyo de todas.
Por eso animamos a hacer las muestras de solidaridad qué se crean oportunas para nuestra compañera que el  24 de agosto hace 7 años de secuestro, y a realizar todas las muestras de solidaridad posibles al resto de compañeras represaliados por su disidencia a los estados opresores: Zigor, Diego, Marina, Lola, presas anarquistas, Franki, etc... Y en especial también queremos pedir toda la solidaridad posible a otro compañero preso, Amadeu Casellas, que lleva más de 22 años preso y que está en una situación de salud complicada a raíz de su segunda huelga de hambre iniciada el 23 de junio, de esto ya hace más de 60 días, y en la que ha perdido más de 15 kg, dónde pide su libertad inmediata puesto que ha cumplido con creces su condena, y con  la que pretende denunciar la impunidad con la que actúan el equipo de tratamiento del módulo III y el director de la prisión de Quatre Camins.
DÓNDE HAY LUCHA HAY REPRESIÓN, Y DÓNDE HAY REPRESIÓN HAY SOLIDARIDAD
LIBERTAD PRESAS POLÍTICAS!






#1.- POR LA PRONTA SALIDA DE LOS REPRESALIADOS DEL SISTEA
V|25-08-2008 20:59
ES DE VERGUENZA DE COMO SE ENJUICIA EN ESTE ESTADO, VARIOS LUCHADORES POR LOS DERECHOS SOCIALES SON DETENIDOS CON ALSAS ACUSACIONES, SOLO POR SER PARA EL SISTEMA SUBERSIVOS GENTE QUE DESEA UNA SOCIEDAD JUSTA, EN LIBERTAD Y CON DERECHOS RECONOCIDOS, SON INSUTADOS REPUDIADOS E INJUSTAMENTE CRIMINALIZADOS POR SER SOLIDARIOS, TAMBIEN ES EL CASO DE CRISTINA VALLS,LARA,AMADEU Y TANTOS LUCHADORES, QUE SERAN PERSEGUIDOS POR ESTE SISTEMA, SOLO NOS QUEDA LA LUCHA, POR LA PRONTA SALIDA DE ESTOS LUCHADORES
Valoración: 3
| Avisar provocación