David Sánchez
[Traducción al castellano]L’any 2009 l’hem encetat amb les mobilitzacions per evitar l’empresonament de David Sánchez, militant de la COS, treballador a La Fornal de Vilafranca del Penedès i, com ens ha recordat la jutgessa que el vol empresonar, exinsubmís. Parlem amb ell per saber més del cas.
En quina situació estàs actualment?
A dia d'avui em trobo en una situació del que podríem anomenar, "llibertat vigilada," és a dir, s'ha retirat l'ordre de crida i cerca a l'espera que es resolgui el recurs presentat a l'Audiència Provincial de Barcelona, però la jutgessa manté l'ordre d'ingrés a presó. Paral·lelament hi ha una querella criminal per prevaricació presentada contra la jutgessa Isabel Gallardo i la secretària del Jutjat Penal núm.15 de Barcelona, en els propers dies se’n presentarà una ampliació, tant pel que fa a contingut, com pel que fa a querellants que la sotasignen.
A l'espera del resultat del recurs, quina valoració fas de la justícia en tot aquest cas?
Ha quedat palès, com ja s'ha demostrat en infinitat de casos abans d'aquest, que el poder judicial és una eina repressiva més, una eina al servei de l'Estat espanyol, que ens manté sotmesos com a classe i com a poble, és una peça més de l'engranatge de dominació al servei de la burgesia i les classes dominants; en comptes d'exercir justícia, castiga la pobresa i la dissidència, en aquest cas concret hem pogut comprovar com no calien antecedents, l'excusa és el de menys: hem vist com les motivacions polítiques d'Isabel Gallardo han estat per sobre de qualsevol fonament legal.
I el cas de la jutgessa Isabel Gallardo, com el podem entendre? A què respon la seua actuació?
Com deia abans n'hi ha hagut prou amb les seves motivacions polítiques, tenim la prova en el fet que aquesta jutgessa no hagués consultat el meu historial d'antecedents (on diu que els antecedents per insubmissió estan cancel·lats) fins al dia vuit de gener d'enguany, quan suposadament jo ja hauria de ser a la presó segons ella, és evident que respon a la lògica de la persecució política, és la mateixa magistrada que vol enviar a la presó un altre company antifeixista detingut el 12 d'octubre de 99, i que amb l'excusa de les penes multa vol tancar dos mesos una jove de Sants vinculada al moviment okupa. Com ja ens tenen acostumats -i ara en temps de crisi, quan les contradiccions del sistema s'aguditzen encara més-, volen criminalitzar tota activitat política no negociada, han de castigar tot allò que s'escapi dels canals de participació establerts.
Com vas viure la detenció i com la va viure el teu entorn?
En primer lloc amb sorpresa, tot i ser una de les eventualitats a la que estem exposats els que militem en els moviments de base; no vaig relacionar-ho ni amb els fets del 12 d'octubre ni amb l'insubmissió, tampoc em van informar del motiu en cap moment, ni em van deixar veure el meu advocat, dret que té qualsevol persona detinguda. Per desgràcia al meu entorn més immediat no és el primer cop que es pateix aquest tipus de circumstàncies, de seguida van anar concentrant-se companys davant de la comissaria dels Mossos d'Esquadra exigint informació, al matí una seixantena de persones van concentrar-se davant les portes dels Jutjats de Vilafranca, aquesta pressió va ser determinant perquè la jutgessa de guàrdia decidís deixar-me en llibertat en aquell moment.
Quines mostres de suport has rebut?
Crec que totes a les quals tenen abast la nostra gent: milers d'adhesions personals, més d'un centenar d'entitats adherides a la campanya, comunicats de suport des de diferents àmbits, concentracions, manifestacions, accions descentralitzades arreu del país; sense cap mena de dubte ha estat aquesta allau solidari el que ha fet que s'hagués de suspendre l'ordre de crida i cerca, que si bé no ha estat una victòria, si ha estat un pas endavant molt important.
Penses que el fet que la jutgessa recuperarà la condemna per insubmís ha augmentat la solidaritat?
Jo diria que la jutgessa Isabel Gallardo, recuperant il·legalment uns antecedents per insubmissió que, segons les seves lleis, va deixar de ser delicte el 2002, el que ha fet és evidenciar que l'Estat espanyol no és un estat democràtic. Això activa la solidaritat. Què serà el següent, ara, condemnar algú sota la "Ley de Peligrosidad Social"?. Aquest disbarat l'afegeixo a la llista d'aberracions jurídiques: il·legalitzacions d'organitzacions populars i partits polítics a Eukal Herria, dones portades als tribunals per decidir sobre el seu propi cos, la persecució sistemàtica de les comunitats musulmanes, els centres d'internament per a estrangers... no són casos aïllats. Espa-nya és això.
Com valores la intervenció dels partits convencionals a Vilafranca i en general?
En un primer moment, donada la intensitat de la resposta social i el fet que l'Ajuntament de Vilafranca estigués implicat directament en aquest procés provocà que els partits escenifiquèssin tímides mostres de suport. Com és habitual, a l'hora de la veritat els ha mancat determinació i no han sotasignat la querella. Els exigim que actuin, existeixen els mecanismes legals per fer-ho i només consensuen grans declaracions de suport però mancades de tota efectivitat legal... com copets a l'esquena. Tenen molt clar al servei de qui estan i mai mossegaran la mà que els dóna de menjar.
Quina relació té el teu cas amb el d'en Franki?
La mateixa que amb la persecució d'en Jona, l'empresonament de la Núria Pòrtulas, els dos de l'Hospitalet, els tres de Gràcia fa un temps... atén a la mateixa lògica de persecució política. En el cas concret d'en Franki, hem de recordar que ell és a la presó... que el tercer grau no equival a llibertat.
Penses que l'independentisme i els moviments socials en general són prou conscients del que suposa anar a presó?
Des de fa més de tres-cents anys el poble català no ha viscut un sol dia sense presos polítics. Ara mateix en Zígor, la Lola, en Diego, la Laura, la Marina i en Franki en són la mostra. Qualsevol persona que militi és conscient d'això. A mesura que la lluita avança, la repressió és més ferotge. En aquest sentit, la campanya d'insubmissió a les penes-multa demostra el grau de consciència sobre aquest tema, per tant la possibilitat d'entrar a presó és una qüestió present al conjunt del moviment i ho és en forma de debat.
Gràcies a la teua participació i a la de molts altres en les manifestacions antifeixistes de Barcelona, hui en dia els grups neonazis estan un poc més arraconats. Després dels darrers esdeveniments, penses que va pagar la pena?
Per descomptat que s'ho val. No podem oblidar que, tot i que els feixistes no es reuneixin a la plaça dels Països Catalans, que malgrat quedin arraconats a Montjuïc, el feixisme és present, quotidianament, a les nostres vides. Als mitjans de comunicació, als cossos policials, als jutjats, als ajuntaments, aquí rau el feixisme perillós, no la pallassada marginal dels quatre gats que es reuneixen el 12 d'octubre.
Però les manifestacions antifeixistes ja no mobilitzen tanta gent com abans...
Personalment sóc del parer que la resposta al feixisme, actualment, està més organitzada que fa deu anys... Mesurar la maduresa d'un moviment per la mobilització d'una data tan concreta no fa justícia.
També hauríem d'entrar a valorar els canvis en la manera de fer dels cossos repressius. El fet de segrestar una manifestació sencera durant hores hauria de fer-nos plantejar la manera de mobilitzar-nos.
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
|