GLORIOSES JORNADES DE JULIOL.
Dediquem bona part del present número de la revista mensual de la CGT de Catalunya al centenari de la Setmana Tràgica o, per ser més honestos, a les Glorioses Jornades de Juliol, perquè així és com les veia la gent que va revoltar-se contra un ordre injust.
Ens podem trencar el cap i rellegir, remirar, redebatre i repensar els mil i un condicionants que van portar a la mal anomenada Setmana Tràgica i a fer que una revolta antimilitarista i obrera acabés convertida en una bullanga ciutadana i esdevingués la festa major de la crema d’edificis religiosos. És evident que l’Església, com ara mateix, tenia un poder desproporcionat i era el blanc més fàcil per atacar però és també evident que una revolució, un canvi total d’estructures de la societat on es desenvolupa, no pot fer-se només cremant convents, esglésies i edificis religiosos. Les casernes, les comissaries, les bancs, les fàbriques, les cases dels rics… van quedar fora del foc i dels objectius dels revoltats del juliol de 1909. I això no va ser casualitat, no podem ser tan ingenus de pensar que es va cremar el primer que es va trobar davant i menys que aquests primers i únics objectius anul·lessin els altres, els que podien fer tombar el moviment cap a quelcom més seriós, cap a quelcom de més pes, cap a quelcom que fos veritablement revolucionari. Per això és important remirar el passat, per veure com la manca de capacitat per part de l’organització obrera (on Solidaritat Obrera era forta com a Gràcia la cosa va anar d’una altra manera) i la manipulació de les masses per part dels que més cridaven i més insultaven (els radicals de Lerroux) va fer impossible una revolta que esdevingués revolució i fes avançar la classe obrera en drets i en llibertats. No n’hi ha prou amb la gana o les opressions diverses que puguem patir com a classe o com a individus per fer el pas que ens apropi a la seva substitució per unes relacions humanes no basades només en els diners i en les jerarquies. Ara bé, per fer-ho ens cal organització i organitzacions. Col·laborar els uns amb les altres, tenir confiances que ara no tenim, ser com un puny per colpejar però alhora no tallar-nos cap dit per fer-ho. I si s’escau, saber i poder acaronar quan no calgui pegar.
El reportatge, llarg, l’ha elaborat Jordi Marti i repassa els principals esdeveniments de la Setmana, dia a dia. Les entrevistes són dedicades a dos historiadors del món llibertari i obrerista. L’entrevista llarga és a la Dolors Marín, que acaba de treure a la llum el llibre “La Semana Trágica. Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna”, i la curta, a la contraportada, és a Ferran Moltó, que acaba d’impartir el curs "Les masses i l’obrerisme” dins ‘La setmana tràgica. Cent anys després’ a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent.
L’especial s’acompanya d’altres articles escrits per Josep Llunas i Xavier Díez, columnes d’opinió i recomanacions de llibres i pel·lícules.
A banda, parlem, entre d’altres, dels vint-i-cinc anys de lluita per la terra al Brasil i alguns arguments contraris al tractat de Lisboa, l’actualitat dels ERO i la repressió contra els treballadors. També presentem l’actualitat d’alguns casos de repressió en matèrial social (Laura Riera, Núria Pòrtulas i Karim Akbih Verdaguer).
Us el podeu descarregar el pdf anant al web:
http://www.revistacatalunya.cat/cat109.html
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
