[Traducción al castellano]Esther Vivas va néixer el 1975 (Sabadell). És llicenciada en periodisme i diplomada en estudis superiors de sociologia. Forma part del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (UPF) i ha publicat, entre d’altres, els llibres "Del campo al plato" (2009), "Supermercados, no gracias" (2007) i "Cap a on va el comerç just? (2006).
-Quina opinió tens del moviment pel decreixement i de les seves propostes?
El decreixement és un concepte que té la virtut de plantejar una crítica radical a l’actual model productivista en un context de crisi ecològica global i que qüestiona les actuals polítiques vigents i la fal.làcia del creixement sense límits, però considero que el terme pot tenir alguns límits al plantejar-se com una sortida a l’imaginari dominant.
El decreixement com a tal pot resultar difícil d’entendre quan fa referència als països del Sud, ja que a escala global cal un reequilibri profund que impliqui el decreixement en algunes zones del planeta y el creixement en d’altres. De la mateixa manera, a casa nostra caldria decréixer en alguns aspectes (inversió militar, ajudes als bancs i als empresaris) però créixer en d’altres (agricultura ecològica, cures, serveis públics...). D’altra banda, en el context de crisi econòmica el concepte de decreixement pot resultar difícil de ser acceptat per als sectors més afectats per la crisi, com els aturats, precaris, famílies amb dificultats per arribar a final de mes, etc.
Més que buscar una “etiqueta”, l’important és fer una crítica radical a l’actual model de producció distribució i consum, denunciar els intents de promoure un capitalisme verd i treballar a favor d’alternatives des d’una perspectiva anticapitalista i ecologista radical.
-Accions com la de l'Enric Duran han contribuit a donar a conéixer una nova forma de plantejar les problemàtiques i lluitar. Com valores aquesta acció?
Accions com aquesta amb un fort impacte mediàtic són útils per generar consciència a la vegada que són demostratives. Ara cal ser solidaris amb l’Enric front a la repressió, però al mateix temps cal recordar i emfatitzar que el canvi i la transformació social només seran fruit de l’acció col.lectiva.
- L'actual situació de crisi econòmica està mostrant les febleses del sistema. Quines respostes cal donar a la crisi? quines alternatives?
Davant l'impacte de la crisi cal aprofundir en les demandes alternatives i radicalitzar-ne el seu contingut: cal “elevar el llistó” de la crítica. Ara és el moment de tornar a posar sobre la taula demandes que fa uns anys estaven oblidades perquè semblaven fora de la realitat: nacionalització del sistema bancari sense indemnització i posada sota control públic i democràtic; consigna de “zero acomiadaments” en empreses amb beneficis i que utilitzen la crisi com a pretext; una reforma fiscal progressiva i un impost especial sobre les grans fortunes per a crear un fons de solidaritat, etc.
-Ens pots donar alguns exemples pràctics del que planteja el moviment pel comerç just, consum responsable i la sobirania alimentaria?
Davant la usurpació dels recursos naturals, reinvidiquem el dret a la sobirania alimentària dels pobles: que les comunitats controlin les polítiques agrícoles i d'alimentació. La terra, les llavors, l'aigua... han de ser retornades als camperols. Exigim unes polítiques públiques que promoguin una agricultura local, sostenible, lliure de pesticides, químics i transgènics. Cal avançar cap a un consum responsable i consumir en funció del que realment necessitem, combatent un consum excessiu, antiecològic, innecessari, superflu i injust.
Més enllà de l'acció individual, és fonamental l'acció política col·lectiva. Podem participar en cooperatives de consumidors de productes agroecològics que funcionen a nivell local i que a partir de l’autogestió estableixen relacions de compra directes amb els camperols i productors del seu entorn. Però és fonamental que aquesta acció política transcendeixi l'àmbit del consum i establir aliances entre diferents sectors socials afectats per la globalització capitalista i actuar políticament. Un canvi de paradigma a la producció, la distribució i el consum tan sols serà possible en un marc més ampli de transformació política, econòmica i social.
*Entrevista publicada al diari de Prada de la Universitat Catalana d’Estiu, el 23/08/09.
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
