Per a la CGT, l’Enquesta Trimestral de Cost Laboral (ETCL) corresponent al primer trimestre de 2009, que publica l’INE, mostra algunes variables que haguessin de fer posar-se vermells als qui tenen la responsabilitat de la gestió pública (govern, parlament, comunitats autonòmiques i ajuntaments) i alhora, variables que denuncien aquesta “violència privada institucional” que l’empresariat espanyol, ve exercint des del 2008, des de la més absoluta impunitat, contra milions de persones assalariades.
Les persones treballadores assistim a l’enfonsament de les rendes salarials i les pèrdues del nostre poder adquisitiu i damunt hem de suportar els discursos dels qui confonen interessadament les seves situacions de privilegi: empresaris i executius amb salaris mitjos anuals de 1 Milió d’euros, governs i institucions amb salaris blindats, amb una societat que repunta amb “brots verds”, com si la fira, per a la majoria social, no fos un món destrossat laboral i socialment.
El model productiu espanyol, no només s’ha mostrat especulatiu, explotador i insostenible mediambientalment, sinó que, a més, en les seves receptes de “regeneració”, es mostra amb la cara més autocràtica, autoritària i violenta, consubstancial a aquesta cultura empresarial, sustentada en una estructura social "d’ordeno i mano”.
Sembla que només tindrem nou “model” produint desocupats i desocupades, és a dir, exercitant una violència sobre les persones treballadores amb absoluta falta de control i límits democràtics, doncs no altra cosa suposa els centenars de milers d’acomiadats amb contractes “temporals” d’obra o servei determinat (van destruïts 2,3 milions d’ocupacions silencioses, inexistents, com són els contractes temporals), com l’espectacular augment dels ERO i Concursos d’Empreses, que ja en el primer trimestre de 2009 han destruït més ocupació que en tot l’any 2008.
El cost laboral total (salaris, cotitzacions socials, i altres) per treballador, es va incrementar en un 3,9%, mentre que el cost salarial (salari base, complements salarials i pagaments per hores extres), va créixer un 2,8%. És en els altres costos, com les indemnitzacions per acomiadament, on l’augment va suposar un 6,8%. És a dir, al empresariat li és molt rendible destruir llocs de treball com, per exemple, en la construcció, típica activitat insostenible, on prop del 40% tenia contractes per "obra o servei" i en un any ha destruït 700.000 ocupacions. Aquí és on ha crescut de forma espectacular els altres costos per acomiadaments, igual que en la indústria, on els costos per acomiadament es transfereixen a l’erari públic a través de les suspensions temporals d’ocupació.
L’altra conseqüència, perversa i antisocial d’aquest model productiu que només prodeuïx desocupats i desocupades i contractes precaris, és "l’augment mig dels salaris" els quals passen a situar-se en 1.767,34 €. L’explicació és molt fàcil, el càlcul de la mitjana es fa sobre les persones que treballen i com qui estan sent acomiadats són els contractats en treballs de poca qualificació i barats (contracte d’obra i servei en la construcció, hostaleria, comerç…) cada vegada tenen més pes per al còmput de la mitjana els treballs amb salaris d’alta qualificació i contractes fixos.
Per a CGT, som els treballadors i treballadores qui hem de forçar un canvi de rumb real i la VAGA GENERAL és l’eina necessària.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal CG
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
|