[Traducción al castellano]per Jonathan Cook / 9 Setembre, 2009
Extracte de lo publicat a www.dissidentvoice.org i a www.paltelegraph.com
El clima polític cada vegada més dur a Israel sota el govern de dretes del Primer Ministre Benjamin Netanyahu, ha provocat que els líders de 1.300.000 ciutadans Àrabs del país, convoquessin la primera vaga general des de fa força anys.
Tindrà lloc el 1 d’Octubre, com la de l’any 2000, que va ser el començament de la segona “intifada”, en que 13 manifestants Àrabs varen ser matats a trets per la policia Israeliana i que mai no s’ha aclarit ni s’ha processat ningú.
La vaga és en resposta a una sèrie de mesures del govern “racista”que tracta a la minoria Àrab, que és un 20% de la població, com a enemics de l’Estat.
“En mesos recents, hi ha hagut una situació paral·lela de polítiques racistes al parlament i un consentiment a la violència contra els ciutadans Àrabs per la policia i els tribunals”, va dir Jafar Farah, cap del Mossawa, un grup d’advocats Àrabs a Israel: “Aquesta actitud s’està estenent als carrers.”
Les confrontacions entre la minoria Àrab del país i la coalició del Sr. Netanyahu, va sorgir quasi immediatament arran d’una sèrie de mesures legals plenes de controvèrsia.
Es posava fora de la llei la commemoració de la “nakba”, ó catàstrofe, la paraula utilitzada pels Palestins per la seva despossessió el 1948; es va exigir als ciutadans que juressin fidelitat a Israel como a estat Sionista.
S’ha confirmat que es treu la paraula “nakba” dels llibres de text Àrabs i que es faran classes sobre herència Jueva i Sionisme. També, que donaria més pressupostos a les escoles que convencin als seus alumnes per fer el servei militar o nacional.
Mohammed Barakeh, membre Àrab del parlament, va denunciar la vinculació dels pressupostos al servei nacional, dient que el Sr. Saar “ha d’entendre que és el ministre de educació, no el ministre de defensa”.
El sistema separat d’educació Àrab necessita moltes més aules i se li dediquen moltíssim menys fons – es gasta nou vegades més en un alumne Jueu que en un d’Àrab. La recerca publicada per la Universitat Hebraica de Jerusalem el mes passat demostra que les escoles Jueves reben cinc vegades més diners que les escoles Àrabs per classes d’educació especial.
El Sr. Netanyahu, en una visita a les escoles la setmana passada, va dir: “Advoquem perquè la educació fomenti valors com el Sionisme i l’amor per la pàtria.”
Avigdor Lieberman, ministre d’exteriors i líder del partit d’extrema dreta Yisrael Beiteinu, va anunciar el mes passat que els estudis de carrera diplomàtica només estarien oberts a candidats que haguessin fet el servei nacional.
Dels 980 empleats del ministeri d’exterior, només 15 són Àrabs. El ministre de vivenda Ariel Atias, ha demanat segregació comunal entre ciutadans Jueus i Àrabs i ha promogut una campanya per fer la Gal·lilea, on viuen la majoria de ciutadans Àrabs, “més Jueva”.
El ministre del interior. Eli Yishai, ha aprovat una tanda de demolició de cases molt controvertida en la ciutat Àrab de Umm al Fahm a Wadi Ara, on un districte comercial ha estat enderrocat 2 vegades en setmanes recents.
El ministre de transports, Israel Katz, vol que els rètols de les carreteres siguin escrits només en Hebreu, esborrant els noms Àrabs de ciutats com Jerusalem, Jaffa i Nazareth.
Els legisladors Àrabs han estat atacats verbalment de forma repetida pels membres del govern. El mes passat, el ministre de infraestructures, Uzi Landau, va refusar trobar-se per temes parlamentaris amb Taleb al Sana, cap de Llista dels Partits Àrabs, dient que els membres Àrabs del parlament estaven “treballant constantment ací i a l’estranger per a desllegitimar Israel com a estat Jueu”.
A l’assistir el Sr. al Sana i el seu col·lega Ahmed Tibi, portaveu del parlament, al congrés de Fatah a Betlem, el Sr. Lieberman declarà: “El nostre problema principal no són els Palestins, sinó Ahmed Tibi i la seva colla – són més perillosos que Hamas i la Jihad Islàmica junts.”
El Sr. Tibi va contestar: “Quan Lieberman, diu que els Israelians corrents entenen que està demanant que em matin com un terrorista, és un incitament molt perillós.”
L’índex anual de Democràcia de Israel, va publicar el mes passat que el 53% dels Jueus Israelians donaven suport a que es procurés que els ciutadans Àrabs marxessin.
Uns 27 ciutadans Àrabs han estat morts per la policia en circumstàncies no aclarides des de octubre de 2000. La setmana passada, Shahar Mizrahi, un oficial de la secreta va ser sentenciat a 15 mesos per disparar a Mahmoud Ghanaim al cap, a boca de canó. El jutge va dictaminar la acció com “imprudent”.
Aquesta setmana, en un altre cas controvertit, Shai Dromi, un ranxer del Negev ha estat condemnat a sis mesos de servei a la comunitat després d’haver mort a trets a un Beduí intrús, Khaled al Atrash, mentre aquest fugia.
Mr Farah diu que la opinió que té dels Àrabs el govern va quedar reflectit per un comentari del ministre de seguretat pública, Yitzhak Aharonovitch, al juny. Durant una inspecció a oficials de policia que treballen camuflats com a drogoaddictes, el ministre va alabar a un d’ells per semblar talment “un brut Àrab”.
Traducció: M.M. de Comunitat Palestina Palestina.cat
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
