[Traducción al castellano]“Vosaltres no sou culpables, visca l’Escola Moderna”
Va exclamar Ferrer i Guardia davant l'escamot de militars que el van afusellar al Castell de Montjuïc.
Els culpables no foren els militars que varen rebre l'ordre de disparar. Fou un crim d'estat, i amb diferents responsabilitats. Començarem pels autors intel·lectuals, els homes d'estat que varen permetre, instigar, promoure o encarregar el crim de Ferrer i Guardia. Les institucions i homes d'Estat necessàriament implicats, com anirem demostrant, són:
La monarquia borbònica restaurada, com se costum per militars: Alfons XIII i la seva dona una princesa estrangera (alemanya?)
el Govern conservador: Antoni Maura, president; Juan de La Cierva, ministre de Governació, etc.
L'església d'aquell temps: fanàtica, venjativa, intransigent i intolerant, que no suportaven les inauguracions i èxits de les escoles laiques, racionalistes, integrals.
L'oligarquia catalana: Marqués de Comillas amb interessos al Marroc, Cambó
el tribunal militar i la cúpula militar, sempre al servei de la monarquia i dels interessos de l'oligarquia i varen participar a la farsa, essent separats els que es varen deixar corrompre.
la premsa oficial: La Veu de Catalunya (Prat de la Riba), ABC (Torcuato Luca de Tena) .
Els partits conservadors: Lliga catalana i el partit conservador de Madrid. La unió i acords de Cambó i Maura en la repressió de la població de Barcelona i l'encoratjament a la delació de revolucionaris. Pujol-Aznar, CiU i PP, son els fills directes, fets a imatge i semblança de Cambó i Maura. Es important senyalar aquestes comparacions per comprendre com al llarg d'aquests anys, i encara avui, les forces conservadores malparlen de manera irracional contra Ferrer i Guardia sense escatimar mitjans en les campanyes de desprestigi.
I un etc bastant llarg, entre ells, els delators, que varen beneficiar-se de favors, amnistia i sortides de presó amb testimonis falsos.
Començarem per Alfonso Borbón, alies Alfons XIII, descendent dels Borbons i avi de l'actual rei, casat amb una princesa estrangera, (alemanya?). Li dedicarem el següent i altres articles perquè és màxim responsable del crim contra Ferrer i Guardia i per la sorpresa de constatar que els historiadors se'n han oblidat. D'altres han canviat i esborrats la historia negra del rei Borbón, i uns altres es dediquen encara a culpar i acusar a Ferrer i Guardia de conspirador professional, sanguinari i criminal, donant a comprendre que s'ho mereixia, com el Pio Mola.
Seguirem amb els assassins Maura i La Cierva que varen ratificar amb la seva firma, junt amb la del rei Alfons XIII, la sentencia del consell de guerra militar d'afusellar a Ferrer i Guardia, com instigador i cap de rebel·lió militar (imaginada i construïda). La rebel·lió militar era la vaga general de juliol 1909 de la població de Barcelona contra la guerra al Marroc, anomenada per la burgesia “setmana tràgica”.
Cambó va declarar en un sofisma auto inculpatori i a la vegada exculpatori a l'estendre la responsabilitat de l'assassinat a tota la ciutat de Barcelona: “Todos los barceloneses sin excepción hemos fusilado a Ferrer y Guardia al no mover un solo dedo para reclamar su amnistia”.
El cínic Cambó, financer català, i bon orador, defensor de l'empresariat espanyol des de la Lliga, i que va acabar col·laborant amb en Franco, va exposar i esplaiar-se en el Congrés amb aquest argument retòric i calumniós. Amb la justificació de que “tots hem assassinat a Ferrer i Guardia” dilueix i fa responsable a tota la població la seva culpabilitat criminal.
Ho va dir en el 1914, 5 anys més tard. En aquesta data, no era públic la correspondència de Cambó i Maragall, on constatem que el poeta li demanava de fer alguna cosa per en Ferrer, li proposava de demanar públicament l'amnistia, demanar públicament el perdó del director de l'escola moderna, d'evitar un nou afusellament. Tampoc era públic l'article “la ciutat del perdó” de Maragall, que Prat de la Riba, va censurar, en la Veu, ja que Maragall tenia una gran influencia i el poble se l'escoltava. La resposta d'en Cambó, com la de Prat de la Riba, fou, que s'havia d'ajudar a n'en Maura i al Rei a posar ordre i que la demanda de perdó podria ajudar a n'en Ferrer a escapolir-se de nou de la justícia.
Barcelona no fou culpable, fou víctima. Sols l'església i les forces conservadores varen col·laborar amb l'exercit espanyol en la criminal i sanguinària repressió de la població. Tampoc els culpables tingueren el mateix grau de responsabilitat. Aquí ens entretindrem a veure els graus de responsabilitat dels culpables. Per exemple, hi ha la responsabilitat criminal del Borbón, per no atorgar l'indult a un innocent (igualment seria criminal si en Ferrer i Guardia hagués dirigit la vaga general contra la guerra); hi ha la responsabilitat del Borbón com a màxim responsable de la farsa del judici sumaríssim, i hi ha la responsabilitat del Borbón per assassinar a dotzenes de dones i nens que manifestaven contra la guerra al Marraco i dotzenes d'homes civils desarmats i indefensos,etc.
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
