Bien, ante todo dar las gracias a las personas que han leído o comentado mi anterior escrito sobre un debate en el sí de la izquierda. He de decir que pido disculpas por si algun anarquista no le ha gustado el tono en el que usado el término "anarquia". No obstante mi humilde opinión sobre hacia donde se ha de dirigir la izquierda, no pasa por el anarquismo, al menos de momento. Primero porque la sociedad no está preparada para ello (falta consciencia de clase, luego consciencia de pueblo, luego consciencia de formar parte de una sola humanidad, etc.). Y después porque no está muy claro el camino ni la concreción de una sociedad anarquista hoy por hoy. Eso no quiere decir que en un futuro lejano sea el punto final de progreso y de madurez social de toda la humanidad. Pero hoy por hoy no apuesto por el anarquismo. Es válido para debatir, ha sido y es muy interesante para la crítica hacia el socialismo realmente existente (por burocrático, por autoritario, etc.). Pero no es el momento. Si de verdad hay quien quiere llegar al anarquismo debe unirse al comunismo porque como bien supo Rússia, no se puede saltar ninguna época de lucha de clases, porque te va a salir mal.
Bien, teniendo en cuenta que mi humilde opinión es no contar con el anarquismo, aunque si para el debate y la ayuda mútua entre los dos movimientos ideológicos (huelgas, etc.), creo que debería concretar - al ver también otros artículos de Kaos sobre el tema y vuestros comentarios - que ideologia es la que nos unirá, y que tipo de organización es la mejor.
Y ante todo dejar claro las conclusiones del primer escrito.
1. Hay que llegar al poder político. No, no es un afán de poder, compañeros (lo digo en referencia a algunos comentarios que han escrito en el anterior post). Es un afán de utilidad al pueblo al que nos debemos. La consciencia (la conquista de la superestructura) está en la calle, pero el poder para realmente canviar las cosas está en la política. Es bien cierto que el poder económico manda sobre el político, y que la "legalidad existente" es muy compleja y está muy "bien atada". Pero eso no nos debe sorprender. Nuestro adversario: el capitalismo, la ideologia liberal, es fuerte. No la debemos menospreciar como si hicimos alguna vez en la historia. Por eso debemos construir un partido fuerte, o una coalición de partidos, donde cada uno con sus diferencias (aceptadas por todas/os) se vea incluído y no menospreciado. Que no pase como en IU donde cada corriente que ha llegado al poder del partido ha barrido a los críticos. Hace falta un partido plural en el interior (diversos partidos, corrientes, debates, etc.) y un partido fuerte y unido de cara al exterior (aunque los debates sean transparentes para la sociedad, en definitiva, los objetivos comunes son los que nos unen). No acabemos entre todos con el partido. Organización funcional, pluralidad y horizontalidad son la solución a que llegemos a estos extremos; tipo "caza de brujas" (con todas las comillas que quieran ponerle). Des del poder, des del arco parlamentario se deben hacer fuertes nuestros argumentos, no debemos como hizo IU varias veces (tuvo errores, pero también éxitos, no voy a ser yo quien generalize y sea dogmático) callar nuestro pensamiento en pro de otro partido (PSOE) dandole apoyo a veces casi incondicional "porque viene el lobo" (PP). Debemos usar todas las armas argumentales para hacer ver las similitudes entre ambos partidos, para si conseguir ser la alternativa real, y no el "perrito faldero el partido grande". No digo que todo esto no cuesta pero como dijo un gran pensador (no recuerdo el nombre), "si es dificil, es importante".
2. Unidad entre izquierdas "reales". Hay "potencialidad", hay capacidad (personal, discurso) para hacer cosas grandes. Debemos unir esas fuerzas, para llegar a la consciencia de la gente y al poder político, para desprestigias si hace falta, y por ejemplo, la legalidad vigente, la Constitución que impide la libre construcción de estados allí donde su pueblo lo pide (la autodeterminación. Es básico aceptar ese derecho del pueblo - como también estar alerta con los intereses de la derecha en esos procesos, veamos ejemplos como Bolívia), pero hay que estar allí, al pie del cañón, no en tu mesa leyendo Marx y yendote a dormir tranquilo, o haciendo quatre piquetes y pensar que mañana todo el mundo que ha participado en la huelga y se ha conscienciado de con quien está el Gobierno, será socialista. El capitalismo acaba con el equilibrio entre naturaleza y sociedad y eso tal y como apuntava ya Platón, nos pasará factura (no la actual, sino que puede acabar con todo). Es un gran peligro que tal y como apuntaba Josep Nuet (EUiA) es anterior al debate izquierda-derecha, capitalismo-socialismo, y por lo tanto, con lo peligroso que es debemos unir socialistas (comunistas, eurocomunistas, etc.) con ecologistas (locales, socialistas, etc.). Todos, si. No debemos "desaprovechar" todo conflicto donde las contradicciones del sistema ecónomico se ven más claras para la gran masa social.
Continuo, haciendo referencia a lo que a mi me parecen los errores del socialismo realmente existente. Así, podemos aprender de ellos para poder construir nuestro propio futuro socialista.
1. El primer error fue que en el centralismo democrático de Lenin una decisión es colectiva y aprovada y nadie puede incumplirla (lo qual está bien, si no esto es un caos, y la organización se va al lastre si cada uno hace lo que quiere) pero también decía que nadie podía "airear" sus qeujas en público (falta de libertad de expresión que anarquistas rusos criticaron en su tiempo).
2. Otro de los errores fue que el estatalismo degradó aun más en un capitalismo burocrático que en otra cosa en el estalinismo (que la verdad, y con todos los respetos para aquellos que aun aprecían Stalin, sus asesinatos y las contínuas violaciones de DDHH ayudaron mucho a desilusionar a la ortodoxia marxista de que el ideal marxista había llegado). Con Lenin se quería llegar a la igualdad y con Stalin se llegó a otro tipo de clases sociales, el estamento de la clase obrera, y el estamento de los altos funcionarios (con múltiples privilegios). Pensamiento único (esta vez la ortodoxia comunista soviética encerraba - escuelas, etc. - todo en su mundo y su forma de pensar), dogmatismo, violencia, falta de libertades políticas, etc. Esto también pasa ahora con los "nuevos ricos del chavismo", y no soy precisamente un anti-chavista, más bien lo contrario. Se dijó en el leninismo-marxismo que para que la libertad? (dijo Lenin), y aunque nunca hubo libertades políticas en Rússia en el tsarismo en algunas partes de Europa del Este había libertades políticas que se suprimieron. Más igualdad, menos libertad. La verdad, fue cuestión de prioridades y era tiempo de "construir" el socialismo, y a veces se sacrificaban algunas libertades. Bien, pero eso no puede durar toda la vida. La historia de la URSS se dice que fue corta, yo creo que fue larga. Se sabían los problemas y no se solucionaron. Y cayó. Como cabía esperar.
3. Los tiempos canvian, pero ya en la Europa del Este en Alemania oriental, se habló de comunismo en decrecimiento económico. En el capitalismo se crean necesidades que no lo son (necesidades fictícias) y se basa en el sobreconsumo y la abundancia. Teniendo en cuenta todas las tesis económicas, el comunismo no puede llevar más abundancia que el capitalismo porque es un sistema que se estanca más que el capitalismo (o al menos así pasó), al ser todo centralizado y planificado (por cierto la multipolaridad de planificación fue una solución que dió el PCUS demasiado tarde, esa idea de centralismo = igualdad es cierta, no obstante, casi la misma igualdad y más riqueza = múltiples polos también es cierto).
Sobre los comentarios:
Un comentario sobre las CUP es que debe haber ayuda mútua y colaboración pero no un partido. De entrada como es de la CUP ya debe saber que tienen futuro y quieren sus parcelas de poder. No me parece mal, pero la verdadera unión (la verdadera colaboración) es la coalición en un partido a nivel estatal y/o europeo que evidentmente defienda la autodeterminación. Plural, claro. Pero verdaremente unidos, porque sinó cada uno va por su lado, y por parcelas de poder nos dividimos.
Como dijo Oriol, "dejemos atrás las ortodoxias históricas" (son nuevos tiempos y el socialismo también tiene contradicciones que resolver, y para estamos las nuevas generaciones para no errar en los errores del pasado y para construir un nuevo futuro). Como dice Oriol "Las bases de estas organizaciones nos tenemos que unir, dejar que los de arriba se peleen por sus ridículas cuotas de poder dentro de sus pequeñas organizaciones, según ellos "la única de verdad"." Yo también apuesto por que la ideologia que nos una sea la marxista. Pero debemos mantener colaboración con por ejemplo ecologistas locales que les importa poco este debate, porque tenemos objetivos comunes.
El comentario 25 dijo que "La historia ha demostrado que solo mediante las armas los comunistas llegan al poder. El poder reside en el fusil, ya lo dijo Mao". Lo que no recuerda es que de todos estos comunistas que llegaron al poder solo los más revolucionarios (Fidel) y más cercanos al pueblo aún mantienen sistemas parecidos al ideal marxista. Con los fusiles se desprestigia todo humanismo marxista y nos alejamos de compañeros de lucha (teologia de la liberación) con los que verdaremente si quiero estar. Los demás, si llegaron al poder, pero y ahora que pasa con sus paises? Nada. Volvieron al capitalismo. Por que? Porque como dijo Gramsci, no se ha conquistado la superestructura que es más importante y más dificil.
Ahora, tampoco apuesto, como dijo otro comentario (maquis), que no estava de acuerdo con conquistar parcelas de poder. Pues no. Conquistar la calle sin canviar nada como dijo Joan Foster es elegir mal entre hacer política o dejar que te la hagan?
Bueno allí lo dejó. Esta vez no me ha quedado tan bien. Aunque al fin y al cabo es para crear debate, para que todos reflexionemos, y ir concretando el tema.
Acabo con una cita del comentario número 6: Como dice zheltyk "El momento histórico exige entendimiento, y según avancen los acontecimientos ya veremos".
CATALÀ
Bé, abans de res donar les gràcies a les persones que han llegit o comentat el meu anterior escrit sobre un debat en el sí de l'esquerra. He de dir que demano disculpes per si algú anarquista no li ha agradat el to en el qual usat el terme "anarquia". No obstant això la meva humil opinió sobre cap a on s'ha de dirigir l'esquerra, no passa per l'anarquisme, almenys de moment. Primer perquè la societat no està preparada per a això (mancada consciència de classe, després consciència de poble, després consciència de formar part d'una sola humanitat, etc.). I després perquè no està molt clar el camí ni la concreció d'una societat anarquista ara per ara. Això no vol dir que en un futur llunyà sigui el punt final de progrés i de maduresa social de tota la humanitat. Però ara per ara no aposto per l'anarquisme. És vàlid per a debatre, ha estat i és molt interessant per a la crítica cap al socialisme realment existent (per burocràtic, per autoritari, etc.). Però no és el moment. Si de debò hi ha qui vol arribar a l'anarquisme ha d'unir-se al comunisme perquè com bé va saber Rússia, no es pot saltar cap època de lluita de classes, perquè et va a sortir malament.
Bé, tenint en compte que la meva humil opinió és no contar amb l'anarquisme, encara que si per al debat i l'ajuda mútua entre els dos moviments ideològics (vagues, etc.), creo que hauria de concretar - al veure també altres articles de Kaos en la red obri el tema i els vostres comentaris - que ideologia és la qual ens unirà, i que tipus d'organització és la millor.
I abans de res deixar clar les conclusions del primer escrit.
1. Cal arribar al poder polític. No, no és un afany de poder, companys (ho dic en referència a alguns comentaris que han escrit en l'anterior post). És un afany d'utilitat al poble al que ens devem. La consciència (la conquesta de la superestructura) està en el carrer, però el poder per a realment canviar les coses està en la política. És ben cert que el poder econòmic mana sobre el polític, i que la "legalitat existent" és molt complexa i està molt "bé lligada". Però això no ens ha de sorprendre. El nostre adversari: el capitalisme, la ideologia liberal, és forta. No l'hem de menysprear com si varem fer alguna vegada en la història. Per això hem de construir un partit fort, o una coalició de partits, on cadascun amb les seves diferències (acceptades per totes/us) es vegi inclòs i no menyspreat. Que no passada com en IU on cada corrent que ha arribat al poder del partit ha escombrat als crítics. Fa falta un partit plural en l'interior (diversos partits, corrents, debats, etc.) i un partit fort i unit de cara a l'exterior (encara que els debats siguin transparents per a la societat, en definitiva, els objectius comuns són els quals ens uneixen). No acabem entre tots amb el partit. Organització funcional, pluralitat i horitzontalitat són la solució que arribem a aquests extrems; tipus "caça de bruixotes" (amb totes les cometes que vulguin posar-li). Donis del poder, donis de l'arc parlamentari s'han de fer forts els nostres arguments, no devem com va fer IU diverses vegades (va tenir errors, però també èxits, no vaig a ser jo qui generalitzi i sigui dogmàtic) callar el nostre pensament en pro d'altre partit (PSOE) regalant-li suport de vegades gairebé incondicional "perquè ve el llop" (PP). Hem d'usar totes les armes argumentals per a fer veure les similituds entre ambdós partits, per a si aconseguir ser l'alternativa real, i no el gosset faldiller el partit gran". No dic que tot això no costa però com va dir un gran pensador (no recordo el nom), "si és difícil, és important".
2. Unitat entre esquerres "reals". Hi ha "potencialitat", hi ha capacitat (personal, discurs) per a fer coses grans. Hem d'unir aquestes forces, per a arribar a la consciència de la gent i al poder polític, per a desprestigies si fa mancada, i per exemple, la legalitat vigent, la Constitució que impedeix la lliure construcció d'estats allí on el seu poble ho demana (l'autodeterminació. És bàsic acceptar aquest dret del poble - com també estar alerta amb els interessos de la dreta en aquests processos, vegem exemples menjo Bolívia), però cal estar allí, al peu del canó, no en la teva taula llegint Marx i anant a dormir tranquil, o fent quatre piquets i pensar que demà tot el món que ha participat en la vaga i s'ha conscienciat d'amb qui està el Govern, serà socialista. El capitalisme acaba amb l'equilibri entre naturalesa i societat i això tal com apuntava ja Plató, ens passarà factura (no l'actual, sinó que pot acabar amb tot). És un gran perill que tal com apuntava Josep Nuet (EUiA) és anterior al debat esquerra-dreta, capitalisme-socialisme, i per tant, amb el perillós que és devem unir socialistes (comunistes, eurocomunismes, etc.) amb ecologistes (locals, socialistes, etc.). Tots, si. No hem de "desaprofitar" tot conflicte on les contradiccions del sistema econòmic es veuen més clares per a la gran massa social.
Continu, fent referència al que a la meva em semblen els errors del socialisme realment existent. Així, podem aprendre d'ells per a poder construir el nostre propi futur socialista.
1. El primer error va anar que en el centralisme democràtic de Lenin una decisió és col·lectiva i aprovada i ningú pot incomplir-la (el qual està bé, si no això és un caos, i l'organització es va al llast si cadascun fa el que vol) però també deia que ningú podia "airejar" els seus queixes en públic (falta de llibertat d'expressió que anarquistes russos van criticar en el seu temps).
2. Un altre dels errors va anar que el estatalisme va degradar àdhuc més en un capitalisme burocràtic que en altra cosa en el estalinisme (que la veritat, i amb tots els respectes per a aquells que àdhuc aprecien Stalin, els seus assassinats i les continues violacions de DD.HH. van ajudar molt a desil·lusionar a l'ortodòxia marxista que l'ideal marxista havia arribat). Amb Lenin es volia arribar a la igualtat i amb Stalin es va arribar a altre tipus de classes socials, l'estament de la classe obrera, i l'estament dels alts funcionaris (amb múltiples privilegis). Pensament únic (aquesta vegada l'ortodòxia comunista soviètica tancava - escoles, etc. - tot en el seu món i la seva forma de pensar), dogmatisme, violència, falta de llibertats polítiques, etc. Això també passa ara amb els "nous rics del chavisme", i no sóc precisament un anti-chavista, més aviat el contrari. Es va dir en el leninisme-marxisme que perquè la llibertat? (va dir Lenin), i encara que mai va haver llibertats polítiques en Rússia en el tsarisme en algunes parts d'Europa de l'Est havia llibertats polítiques que es van suprimir. Más igualtat, menys llibertat. La veritat, va ser qüestió de prioritats i era temps de "construir" el socialisme, i de vegades se sacrificaven algunes llibertats. Bé, però això no pot durar tota la vida. La història de la URSS es diu que va ser curta, jo creo que va ser llarga. Se sabien els problemes i no es van solucionar. I va caure. Com cabia esperar.
3. Els temps canvien, però ja en l'Europa de l'Est a Alemanya oriental, es va parlar de comunisme en decreixement econòmic. En el capitalisme es creen necessitats que no ho són (necessitats fictícies) i es basa en el sobreconsum i l'abundància. Tenint en compte totes les tesis econòmiques, el comunisme no pot dur més abundància que el capitalisme perquè és un sistema que s'estanca més que el capitalisme (o almenys així va passar), al ser tot centralitzat i planificat (per cert la multipolaritat de planificació va ser una solució que va donar el PCUS massa tarda, aquesta idea de centralisme = igualtat és certa, no obstant això, gairebé la mateixa igualtat i més riquesa = múltiples pols també és cert).
Sobre els comentaris:
Un comentari sobre les CUP és que ha d'haver ajuda mútua i col·laboració però no un partit. D'entrada com és de la CUP ja ha de saber que tenen futur i volen les seves parcel·les de poder. No em sembla malament, però la veritable unió (la veritable col·laboració) és la coalició en un partit a nivell estatal i/o europeu que evidentment defensi l'autodeterminació. Plural, clar. Però verdarement units, perquè sinó cadascun va pel seu costat, i per parcel·les de poder ens dividim.
Com va dir Oriol, "deixem enrere les ortodòxies històriques" (són nous temps i el socialisme també té contradiccions que resoldre, i per a estem les noves generacions per a no errar en els errors del passat i per a construir un nou futur). Com diu Oriol "Les bases d'aquestes organitzacions ens hem d'unir, deixar que els de dalt es barallin per les seves ridícules quotes de poder dintre de les seves petites organitzacions, segons ells "l'única de debò"." Jo també aposto per que la ideologia que ens uneixi sigui la marxista. Però hem de mantenir col·laboració amb per exemple ecologistes locals que els importa poc aquest debat, perquè tenim objectius comuns.
El comentari 25 va dir que "La història ha demostrat que solament mitjançant les armes els comunistes arriben al poder. El poder resideix en el fusell, ja ho va dir Mao". El que no recorda és que de tots aquests comunistes que van arribar al poder solament els més revolucionaris (Fidel) i més propers al poble encara mantenen sistemes semblants a l'ideal marxista. Amb els fusells es desprestigia tot humanisme marxista i ens allunyem de companys de lluita (teologia de l'alliberament) amb els quals certament si vull estar. Els altres, si van arribar al poder, però i ara que passa amb els seus països? Gens. Van tornar al capitalisme. Per què? Perquè com va dir Gramsci, no s'ha conquistat la superestructura que és més important i més difícil.
Ara, tampoc aposto, com va dir altre comentari (maquis), que no estava d'acord amb conquistar parcel·les de poder. Doncs no. Conquistar el carrer sense canviar gens com va dir Joan Fuster és triar malament entre fer política o deixar que te la facin?
Bé allí ho va deixar. Aquesta vegada no m'ha quedat tan bé. Encara que al cap i a la fi és per a crear debat, perquè tots reflexionem, i anar concretant el tema.
Acabo amb una cita del comentari nombre 6: Com diu zheltyk "El moment històric exigeix enteniment, i segons avancin els esdeveniments ja veurem".
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
