[Traducción al castellano]
"La clau està en la capacitat que tinga l´esquerra per a defensar projectes alternatius".
Piqueras, que és sociòleg i professor de la Universitat Jaume I de Castelló, acaba de publicar Desenvolupament i cooperació: una anàlisi crítica, manual que l´autor defineix com a una "recerca d´alternatives democràtiques i emancipadores al que han estat la cooperació i el desenvolupament durant les últimes sis dècades".
També és autor, entre d´altres obres, d´Immigració i societat en el País Valencià: el cas de Castelló, Moviments socials i capitalisme: història d´una mútua influència i Consciència, subjectes col·lectius i praxis transformadores en el món actual.
Com caracteritzaries l´actual crisi econòmica i financera?
Les vessants econòmica i financera són només la superfície del problema. El que hi ha al rerefons és una crisi estructural d´una envergadura molt major que qualsevol altra en la història del capitalisme. S´afegeix ara l´impacte de la crisi ecològica. Ens estem jugant un canvi de model civilizatori. Com a mínim, un canvi en el model d´acumulació del sistema capitalista, que implica una reestructuració del poder entre les classes dominants. Alguns sectors es desplaçaran d´eixe poder i es recompondran les relacions entre classes dominants i dominades. El capital com a subjecte històric buscarà tancar els espais democràtics i mostrarà la seua cara més perversa i dictatorial. La clau està en la possibilitat de defensar projectes alternatius des de l´esquerra.
Com penses que afecta aquesta crisi a les economies del sud?
L´estructura econòmica de les societats perifèriques és depenent de les economies centrals del sistema. Són economies exportadores, especialitzades en el sector primari, i molt vulnerables als vaivens de la demanda. Amb l´actual recessió mundial s´ha reduït la demanda de productes bàsics i, això ha produït la davallada d´uns preus que prèviament havien estat inflats per processos especulatius. L´acer del Brasil o el petroli veneçolà serien bons exemples. Lligat amb açò, en no tenir un sistema bancari propi, les divises rebudes pels païssos dependents en l´època de "vaques grasses", principalment en el sector agrícola, petroler i extractiu, van passar als sistemes bancaris dels països centrals, sobretot EUA, Suïssa i Londres. Algunes empreses que van rebre aquestos capitals ara han fet fallida.
Significa això que els països dependents pagaran la factura de la crisi?
Dir-ho així és simplificar molt. Però el ben cert és que ens trobem davant una crisi de sobreacumulació, i també de sobreproducció, del sistema capitalista. El capital de caràcter productiu invertit en les societats centrals ja no és rendible i, per tant, ha buscat eixides en les societats perifèriques. Això ha donat lloc a canvis en la divisió del treball a nivell mundial i també a una creixent proletarització. En les societats dependents cal veure la proletarització no només com un augment de la població assalariada, sinó també com a la despossessió dels mitjans tradicionals de vida de les poblacions locals. En Europa també s´estan deteriorant d´una manera molt greu les condicions laborals.
Hi ha exemples de societats dependents que es rebel·len davant aquesta tendència general?
Tenim l´exemple de Veneçuela, que utilitza les divises de què et parlava per construir un model econòmic propi, sense dependències. També hi ha el cas de l´Equador, tot i que amb menys recursos. Altra idea molt interessant és el projecte ALBA a l´Amèrica Llatina, la constitució del Banc del Sud o de grans blocs regionals com el Mercosur. El fet important és que el sud tracta de fer sentir la seua veu davant el fracàs estrepitós de la "globalització feliç". Un altre cas és el de la Xina, que ha pogut trencar mínimament amb la dependència, controlar el seu excedent i invertir en el seu sistema bancari. Malgrat això, el 70% de l´economia xinesa depèn de les exportacions.
En aquesta conjuntura, per què s´ha renunciat en acadèmies i universitats a la categoria "d´imperialisme"?
Perquè ha estat substituït per la idea de "globalització", que no deixa de ser un eufemisme. "Imperialisme" en sentit clàssic és una idea força vigent i que cal mantenir, tot i que enriquida amb els trets del capitalisme actual. En la fase present de "globocolonització", al capitalisme li cal, cada vegada més, la presència militar directa, com en els més obscurs temps de les colonitzacions. Per aquesta raó es serveix del desplegament militar d´Estats Units d´Amèrica (EUA). D´altra banda li cal la potenciació d´institucions globals (Banc Mundial, FMI, onU, G-8, UE, OMC, entre d´altres) que garantisquen junt amb els estats les condicions generals de reproducció del capital.
Precisament has escrit un article amb el títol de "Globalització com a nou imperialisme".
La major part del les decisions pels quals es governa el sistema en la seua fase actual escapen al coneixement de les poblacions, en promoure´ls des d´institucions supranacionals o grans grups del poder econòmic privat. El capital entra en una fase de maduresa per a l´ús i control de l´esfera planetària. A més, cal subratllar el seu gran èxit en la imposició d´una ideologia mundial que el fa veure com a un sistema neutral, al qual només resta adaptar-se. Tot apunta com a que la història ha arribat a la seua fi.
Malgrat les renúncies de l´esquerra, sembla que la realitat dóna la raó a Marx.
Jo sóc marxista. Pense que el marxisme és un mètode d´anàlisi de la realitat que només deixarà d´estar vigent quan se´l supere. I això encara no ha succeït. És més que una ciència. És una síntesi teòrica pràctica dels esforços de la humanitat per emancipar-se. El marxisme potencia i acompanya aquests esforços. En tot cas, he de dir-te que els que més han après del marxisme són els mateixos capitalistes.
Què opines dels efectes en les relacions nord - sud de mesures com la "taxa Tobbin" o la regulació del comerç internacional?
Pense que aquestes mesures cal veure-les com a passos intermedis per a un objectiu de transformació major. No poden ser en cap cas l´última fi. El que cal fer és constituir l´esquerra com a subjecte col·lectiu, que interprete el món de la manera més vàlida possible per al benestar de les grans majories. I amb l´objectiu de tombar un sistema que genera explotació i misèria. Veig, a més, que hi ha molt poca esquerra i la que hi ha funciona, en molts casos, amb estructures internes pròpies d`èpoques passades.
Consideres que pot ser viable una eixida a la crisi de tipus "keynesià", amb una important intervenció de l´estat?
La fase keynesiana del capitalisme ha passat. Ara ens trobem davant una nova etapa, que cal estudiar per a poder respondre. En qualsevol cas, l´estat mai ha deixat d´intervenir en l´economia. Ho ha fet sempre llevant recursos a la població i donant-los als poderosos.
Per últim, estàs d´acord amb Wallerstein quan afirma que l´actual sistema capitalista no sobreviurà, però potser serà substituït per alguna cosa molt pitjor?
Pense que ens trobarem davant d´un altre capitalisme. A curt termini no crec que desaparega el sistema capitalista. Pense més bé que esdevindrà un capitalisme diferent, tot i que el més probable és que siga pitjor que l´actual.
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
