En temps d’abundància, el capitalisme desenvolupat absorbeix la mà d’obra autòctona i igualment a la forastera, obtenint grans plusvàlues per l’acumulació de riqueses patrimonials dels seus gestors. Catalunya té bagatge històric sobre això com a país d’ acollida d’altres parts d’Espanya i de l’estranger, i, així mateix, com emigrant cap a França, Alemanya...i d’ altres extrems de l’Europa capitalista, com a països d’altres continents. En tots els casos els i les treballadores immigrades s’han deixat la pell en qualsevol procés productiu o de serveis, fent front a les feines més dures i ingrates, pitjor pagades, del sistema capitalista.
En temps de misèria, en moments en que els Estats desprès d’haver rescatat la banca i haver perdonat als filisteus de les finances la terrible crisi que han provocat, pretenen lluitar contra l’augment de l’atur promulgant lleis d’expulsió, i en nom de la sacrosanta democràcia, tolerant passivament als professionals de la xenofòbia i el feixisme. A alguns llocs fins i tot han organitzat “progroms” com a Almería fa uns anys, i recentment, a Itàlia contra les reivindicacions salarials i de condicions laborals dels obrers estrangers, promogudes per l’associació mafiosa N’Dranghta, braç armat dels patrons clandestins.
A casa nostra, els partits que fins ara han practicat el poder (a l’Estat el PP i PSOE, i a Catalunya CiU i Tripartit), no només han estat ideològicament incapaços d’erradicar els efectes de 4 dècades de nacionalcatolicisme, sinó que han fet tot el possible per desactivar la idea de l’esquerra, progressista i solidària, dels temps de la resistència contra el franquisme, potenciant sistemàticament el rearmament egoista i ideològic de la dreta. Ara, a més, caient en la covardia més absoluta davant l’ofensiva d’aquesta.
Avui els partits del sistema, captius dels préstecs bancaris, acullen al seu si als fills de la burgesia, d’ on reben més prebendes que gestionant els seus ruïnosos negocis heretats dels pares, altrament col·laboradors de la Dictadura. Al cas de Vic, l’avenç de vots d’una organització rival i xenòfoba com Plataforma per Catalunya (PxC), dirigida pel feixista Anglada, ha terroritzat als senyorets de CiU, ERC, PSC ja que veuen en perill els seus càrrecs d’edils.
De manera covarda, en comptes de combatre aquest focus de xenofòbia, per no posar-se en perill, s’alien amb aquest sota el pretext d’una llei d’estrangeria opaca concebuda per castigar els treballadors estrangers. Al negar-los l’empadronament municipal, ho fan extensiu al dret d’educació dels seus fills i a no rebre auxilis sanitaris per desarrelament, tot i que hagin nascut a Catalunya.
En temps de crisi el predicament xenòfob té una àmplia acollida entre els sectors més endarrerits de les grans masses; els seus efectes es poden estendre, com a més de Vic, a Torrejón, Reus, Ceuta i Melilla. A nivell d’estat, el PP enarbora el discurs malastruc culpabilitzant a la immigració dels problemes d’atur, i així mateix, el president de la patronal de la petita i mitjana empresa (Pimec), la relaciona amb l’augment de la inseguretat, menyspreant que Diaz Ferran, president i soci de la CEOE, encapçala les trames de la màfia patronal. CiU, d’una altra banda, contribueix a aquest oportunisme expressant el seu suport als seus correligionaris de Vic i animant a que aquesta actitud sigui compartida per altres municipis.
El PCPC condemna les campanyes xenòfobes per part de la Plataforma per Catalunya (PxC), en primer lloc, i així mateix, l’oportunisme feixista i rampoina del PP, de CiU i el joc tàctic de les forces del Tripartit. Els comunistes del PCPC exigim la derogació de la Llei d’Estrangeria i la llibertat de totes les persones a ubicar-se en qualsevol part del territori de Catalunya i l’Estat.
El PCPC, conscient del problema que la crisi econòmica ha creat al si de la classe obrera i sectors populars, crida als partits polítics, a les entitats democràtiques i a les associacions representatives dels treballadors estrangers, a un debat ampli de clarificació i superació que posi fi a les iniciatives xenòfobes i que lluiti per la solució dels problemes de tots els treballadors.
Que es retallin els ingressos abusius dels polítics alliberats pel sistema, i, així mateix, els dels alts càrrecs i els de confiança; que es repatriïn els capitals evadits a paradisos fiscals i els desfalcaments per la corrupció. Revocabilitat dels càrrecs electes salpicats per la corrupció!
SOCIALISME O BARBÀRIE!
Barcelona, 26 de Gener de 2010
Comitè Executiu del PCPC
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
|