Un altre 8 de març arriba, i continuen sobrant els motius per sortir al carrer a reivindicar la vigència i la necessitat de la lluita feminista. I ho fem, amb més força i contundència que mai, perquè malgrat els avanços viscuts gràcies a totes les dones que han aixecat les seves veus als seus llocs de treball, a les seves llars, a les escoles i, particularment, al carrer, avui ens seguim trobant, com a dones, en un món on se'ns continua explotant, discriminant, oprimint i silenciant.
Reivindiquem la centralitat de la lluita feminista en un moment de crisis sistèmiques que, lluny de solucionar-se -tal com ens volen fer creure des dels governs-, no deixen d'aprofundir-se dia a dia. La crisi econòmica, la crisi financera, la crisi alimentària i la crisi ecològica vénen també acompanyades d'una crisi de les cures, i totes elles mostren de manera punxent les cares més amargues i les contradiccions d'un sistema capitalista heteropatriarcal, imperialista i racista basat en la lògica del benefici econòmic i totalment indiferent al benestar i als drets de les persones, dels pobles i del planeta. És per això que la lluita feminista en aquests moments, si bé treballant des de l'autonomia, ha de portar-se a terme en aliança amb totes les altres lluites i moviments socials que, en la seva denúncia de l'Europa del capital, de la guerra i de les crisis, estan portant a terme l'actual cicle de mobilitzacions entorn al semestre de la presidència espanyola de la Unió Europea.
Les dones patim les conseqüències de les crisis del sistema de manera particularment dramàtica i severa. Les patim, al Nord i al Sud, en uns mercats laborals que ens segueixen condemnant, malgrat la retòrica neoliberal sobre la conciliació, la paritat i els drets formals, a altes taxes d'atur, precarietat, temporalitat i subocupació. També ens condemnen a la segregació horitzontal i vertical i a la discriminació salarial i en les condicions de treball. Avui les dones tenim més drets sobre el paper que ahir, però seguim sent treballadores i ciutadanes de segona!
Patim doblement les conseqüències de la retallada de la despesa pública i de les privatitzacions ja que, davant el declivi dels serveis socials, som les dones, particularment les dones de classe treballadora, les que acabem responsabilitzant-nos de la cura i el benestar de les persones. Moltes dones ho seguim fent en la llar de manera invisible, gratuïta i infravalorada. Moltes altres, la majoria dones migrants, troben en les cures la seva única alternativa laboral, una alternativa que es mou en el marc de l'economia informal i en situacions de precarietat, abús i explotació. D'una manera o una altra, és el nostre treball de cura el principal subsidi al sistema capitalista i a uns governs que fa temps que van renunciar a garantir drets socials i que actualment es limiten a gestionar un sistema que no deixa de fer aigües. O què pensen que passaria si convoquéssim una vaga internacional de TOTES les curadores? El món es convertiria en un caos!
Sofrim també com a dones la violència sobre els nostres cossos exercida en els conflictes bèl·lics, que amb la crisi de civilització no faran més que agreujar-se; la sofrim de forma quotidiana en les nostres llars, en els nostres treballs, en les nostres escoles. Sofrim també la violència estructural continguda en cada acte d'agressió, vexació o discriminació lesbófoba i tránsfoba que es dóna cada dia en el carrer, en els llocs de treball, en els espais privats o des de les institucions. Sofrim la violència exercida contra les dones migrants per una Llei d'Estrangeria classista, xenòfoba i heteropatriarcal que les converteix en ciutadanes i treballadores de tercera i les condemna a la vulnerabilitat, la precarietat i la invisibilitat. Sofrim de forma particularment violenta els efectes de les crisis les dones joves, ja que hem suportat el major augment en les taxes d'atur en els dos últims anys i tenim la majoria de contractes temporals i beques. Sofrim totes les dones la violència exercida per les institucions que, en aliança amb l'Església Catòlica i la seva política de control dels nostres cossos i la nostra sexualitat, continuen negant-nos el nostre dret a l'avortament lliure i gratuït fora del Codi Penal i inclòs en la Sanitat Pública.
Aquest moment de crisi és un moment de desconcert, de sofriment i, per a moltes, de desesperança. No obstant això, també hem de seguir reivindicant-lo com un moment de denúncia, de respostes col·lectives i de possibilitats de grans canvis. En un context en què les contradiccions d'aquest sistema opressiu pesen més que mai, és l'hora de seguir ampliant, des d'un feminisme de resistència però també de combat i reivindicació, les esquerdes d'un sistema, que, avui més que mai, no se sosté per enlloc.
En un ferm rebuig dels actuals intents de les elits polítiques i econòmiques de reformar allò irreformable, hem d'aprofitar per a difondre i fer avançar propostes de canvi basades en altres lògiques: en la de la solidaritat, en la de la igualtat, en la de la llibertat, en la del bé comú, en la dels drets socials i dels pobles. En definitiva, en la lògica de la vida. Propostes que tinguin en compte i combatin totes les opressions i les diferents formes en què aquestes s'entrecreuen per a garantir la pervivència del sistema. Propostes feministes i anticapitalistes
Contra les crisis del capitalisme Revolta feminista!
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
