Coincidint amb la crida dels moviments socials a nivell europeu, contra la aprovació de la Directiva de Serveis, més coneguda con a Directiva Bolkestein per part del Parlament Europeu el proper dia 14 de febrer, l'11 de Febrer a Estrasburg,…. però també a Barcelona
LLoc de la Concentració
Davant de la seu de la representació a Barcelona de la Comissió Europea.
Al Passeig de Gràcia, 90 (davant de La Pedrera)
Convoca:
Plataformadefensa Serveis Públics
Manifest:
Manifest contra l’aprovació de la directiva Bolkestein
El proper 14 de febrer, en sessió plenària del Parlament europeu, seguint la iniciativa legislativa de l’anterior comissari europeu Frits Bolkestein, es pretén aprovar un projecte de directiva (o llei europea) sobre la lliure circulació de serveis a la Unió Europea (UE).
Aquest procés va començar l’any 2001, a Lisboa, en una cimera intergovernamental on els caps d’Estat i de Govern de la UE van posar-se d’acord per adoptar l’estratègia coneguda com a Agenda de Lisboa, per convertir Europa en " l’economia més competitiva del món", transformant la competència en el valor de referència de la UE. Davant la progressiva llibertat de circulació de capitals, persones i mercaderies, només l’àmbit dels serveis (o sigui més del 65% del PIB europeu) està encara sotmès a restriccions nacionals importants. El que permet l’Agenda de Lisboa és, de facto, que la Comissió Europea faci una liberalització quasi completa dels serveis, amb el vistiplau dels governs i la tenaç insistència dels grups de pressió empresarials i financers. Havent publicat, el gener del 2004, la seva proposta de directiva sobre serveis en el mercat interior, la Comissió Europea desencadena el seu atac més complet i radical contra l’estat de benestar de la UE.
La proposta de la directiva Bolkestein abraça tots els serveis: els serveis privats, tant els que son d’àmbit legal com els professionals (lampista, fuster, treballadors de la construcció, de la distribució, del turisme, del transport, de la sanitat, de l’assegurança sanitària, del medi ambient, de l’arquitectura, de la cultura, dels buscadors de talents...) i els serveis públics (o Serveis d’Interès General) que inclouen tant els subministradors de serveis voluntaris de benestar social com els organismes d’inspecció tècnica. Els serveis públics es veuran perjudicats a partir del moment en què s’exigeixi que es paguin taxes. Així, els únics que no s’hi inclouen són els relacionats amb el nucli de sobirania de l’Estat (exèrcit, policia, administració de justícia, etc.).
La directiva Bolkestein intenta assolir el seu objectiu de desregulació mitjançant l’eliminació gradual de les restriccions nacionals i minant sistemàticament les lleis nacionals amb la utilització del que es coneix com a principi del "país d’origen". Si s’aprova la directiva, les empreses de serveis a la UE hauran d’obeir tan sols els requisits del país d’origen on estigui establerta la seva seu social. Als altres Estats membres on subministrin serveis no se’ls permetrà imposar restriccions ni controls de cap mena. En el futur, qualsevol empresa podrà esquivar les dures restriccions nacionals reinstal·lant la seva oficina registrada o, senzillament, establint una oficina fantasma en un altre Estat membre. Això li permetrà esquivar amb facilitat i sense cost els convenis col·lectius locals relacionats amb sous, requisits relatius a les qualificacions i als estàndards de salut, seguretat, protecció del medi ambient o del consumidor.
L’aprovació de la directiva provocarà, sens dubte, una allau de relocalitzacions a la UE. Les petites i mitjanes empreses s’uniran a l’èxode massiu encapçalat per les grans companyies cap a localitzacions més afavoridores i menys exigents per treure profit dels diferents nivells de regulació que hi ha a la UE, amb el conseqüent augment de la competència deslleial (dumping) en els àmbits fiscal i social.
Amb la directiva es tanca definitivament el pas a un camí progressiu d’harmonització fiscal i social per a tota la UE. Com es deia en el paralitzat tractat constitucional, s’espera que el mateix mercat sigui l’únic factor harmonitzador, la qual cosa vol dir que l’ harmonització es produirà, inevitablement, a la baixa, amb l’extensió dels estàndards europeus més precaris.
La competència ferotge serà la regla arreu. Una autèntica guerra social entre països, entre sectors, entre ciutadans de països diversos, entre generacions... Aquesta és l’Europa que tindrem en un futur no llunyà.
Els serveis públics i els d’interès general cada vegada estaran més pressionats per sotmetre’s a les regles de la competència i ser privatitzats, ja que els Estats es veuran desposseïts del dret a prendre decisions polítiques relacionades amb l’educació, la sanitat, la cultura, i el dret al lliure acces universal als serveis. Si els sistemes de seguretat social es modifiquen amb la directiva, els mecanismes de redistribució social centrals patiran una crisi greu.
El principi del país d’origen provocarà la desvertebració i el desmantellament del mercat laboral: per exemple, si una empresa de Polònia decideix a Espanya acomiadar treballadors polonesos (o d’un altre Estat membre, o fins i tot de fora de la UE, contractats a Polònia) no haurà de demanar el vistiplau de les autoritats espanyoles, perquè les autoritats poloneses ho autoritzen i aquests treballadors estan sotmesos a la legislació de Polònia. I també els sous i les condicions laborals seran els del país d’origen. També, les empreses espanyoles fantasma, la seu de les quals es traslladi a països de l’Est podran modificar els drets socials dels treballadors residents a Espanya.
Les prohibicions introduïdes per la directiva Bolkestein arriben a tots els nivells administratius (locals, regionals, estatals) i, com a conseqüència, violen el principi de subsidiarietat arrelat al Dret Comunitari. La directiva no tan sols perfecciona el mercat interior sinó que acaba de desmantellar la democràcia i els guanys socials i democràtics aconseguits en els darrers 200 anys. Aquesta és la manera com la Comissió Europea, que quasi no té legitimitat democràtica, desafia el poder discrecional de les administracions dels Estats membres, que són institucions escollides democràticament i sota control de ciutadans europeus.
Si el Parlament europeu l’aprova, la directiva s’aplicarà als 25 països de la UE. Fóra innocent creure que és una coincidència que l’ampliació de la UE i el registre de la directiva, que van néixer l’any 2004, apareguin simultàniament i que fenòmens com la directiva i l’Acord General de Comerç de Serveis (AGCS), que la UE encapçala amb els Estats Units en el si de la OMC i que tants perjudicis ha ocasionat, no depenguin l’un de l’altre.
Des del mes de març proppassat, diverses instàncies nacionals i europees han desencadenat l’alarma i s’ha organitzat un moviment europeu de forces progressistes per combatre aquest projecte de directiva que comporta una regressió social.
Així, doncs, fem una crida a associacions, sindicats, partits politics, onG i moviments perquè es manifestin contra la proposta Bolkestein de directiva de serveis.
NO A UNA DIRECTIVA QUE FA PERILLAR EL MODEL SOCIAL EUROPEU
NO A UNA EUROPA QUE RETROCEDEIXI EN EDUCACIÓ, SANITAT, MEDI AMBIENT I CULTURA
SÍ A LA PROTECCIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS
SÍ A L’HARMONITZACIÓ A L’ALTA EN ELS ÀMBITS SOCIAL I LABORAL PER A TOTS ELS CIUTADANS EUROPEUS
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
