He esperat fins ara a fer cap declaració  pública, més enllà  de l'obligada primera intervenció  dos dies després de la detenció  juntament amb nombrosos col.lectius i persones individuals que em van mostrar el seu suport. He esperat fins ara, deia, per tal de poder d'alguna manera respectar els terminis i termes del procés judicial i no aparèixer com una persona que vol fer del seu cas un espectacle per a guanyar notorietat, donar peu a crítiques per defensar-se sense fonament o fins i tot de forma gratuïta, saltant-se procediments, etc.

Qui em coneix sap que sóc una persona reservada i a qui li agrada passar desaparcebut en allò  personal. Que he intentat portar aquest cas fins al moment actual fent el mínim d'aparicions i declaracions públiques, precisament per a deixar que el procés fes el seu curs i jo defensar-me segons el procediment que hi ha establert. Però, després de més de 5 mesos dels fets, i 3 de la meva detenció i posterior posada en llibertat, entenc que és moment de pronunciar-me. I entenc que és així perquè el procés està essent més que lamentable i preocupant en molts aspectes. El principal, pel fet que encara no disposi en el meu poder de l'expedient judicial en la seva totalitat, i per tant encara no sàpiga ben bé de què se m'acusa, en base a què i qui ho fa. I qui conegui com és el funcionament de la justícia en aquest país sabrà que aquesta tardança és força inusual i del tot inacceptable, fent que jo no sàpiga de què m'haig de defensar, ni com fer-ho. És a dir, estic indefens davant les acusacions que m'han arribat.

Un altre fet molt greu és que després que passessin 2 mesos des del moment dels fets per a detenir-me, quan se suposa que els fets estaven “més que clars”, i així es va permetre de presentar-ho a la premsa, que hauria justificat la meva detenció, detenció alhora justificada en base a un suposat risc de fugida (2 mesos sense fugir, la fugida més lenta de la història), l’expedient encara no estigui tancat i hagi hagut d’aguantar 3 mesos, i encara continua, anant a signar cada 15 dies als jutjats: per si no n'hi havia prou amb l'estigma social d'aquesta culpabilitat inflingida abans de judici, i sense disposar de tot l'expedient, se'm tracta i castiga com a culpable sense encara haver presentat cap prova per a fonamentar-ho.

Els motius són per mi més que clars per a pensar que no hi ha proves i que la meva detenció es va deure a una persecució política, un cas de persecució vers una persona que ha dut a terme activitats polítiques independentistes, de manera pública, de la qual no me n'he amagat mai.

He intentat respectar el procés judicial en marxa, en el qual per cert tinc poca confiança, i esperar tot aquest temps del tot desmesurat. Però ja n'hi ha prou: jo mantinc que no hi era, que era al Garraf, on visc des de fa uny, igualment com mantinc que continuaré duent a terme activitat política i contribuint amb aquesta, amb tota la modèstia, a la consecució de la independència i a una ciutat, país i món més justos.  

Jaume Soler