La caverna ha atacat de nou. Ara va i resulta que es dediquen també a envestir la cultura. PP i Ciutadans exigeixen la prohibició del concert que el cantautor Cesk Freixas oferirà aquest proper dissabte a Figueres, que està des d'avui de festa gràcies al Festival Acústica.
Al·leguen que en Cesk Freixas fa política, pas música. Fa gràcia perquè es retraten; es despullen i ens esenyen com n'arriben a ser de babaus.
primer i evidentment perquè no combrega amb les seves idees [seguiment campanya de criminalització]. És clar, per por, pel mateix motiu pel qual l'espanyolisme prohibeix les manifestacions que demanen el dret a l'autodeterminació al País Basc.
Però, a banda d'això, jo crec que diuen la veritat quan afirmen que no els agrada que els concerts s'assemblin a actes polítics. Però ho dic fent referència no només als actes polítics que ells censuren. També els seus propis. Sí, sí, tinc la sensació no sé perquè que si hi hagués algun cantant que musiqués la política que segueix aquesta gent també el rebutjarien. No li farien campanyes de criminalització ni li llançarien tota l'artilleria al cim, però em temo que no en farien cas, que l'ignorarien i no li prestarien interès. I hauria de plegar.
M'atreviria a dir que un auditori ple d'aquesta gent escoltant un cantant que s'inspirés en "els seus neguits" per fer cançons restaria impassible. No respondria, romandria en la indiferència. No explotaria en aplaudiments com ho fa un auditori d'un Cesk Freixas quan aquest vindica el dret inalienable de restar els Països Catalans units de cap a cap sense escissions. No es commouria com ho fa un auditori d'en Cesk quan invoca el nom d'algun dels nostres anorreats mites nacionals. No vibraria en massa com ho fan els oients del del Penedès quan aquest els insta a combatre la repressió, a vèncer la criminalització i a acabar amb el feixisme.
Però què ens pensem? La música és només espectacle. I un concert serveix per distreure's, per divertir-se, per gaudir del so de la guitarreta i fer unes ballarugues, per treure'm del cap aquell maleït veí que no em deixa dormir tot empitufant-me un xic... Un concert no ha de servir per fer pensar. No toca que la música ens recordi que hi ha fam al món o que al poble del costat ha mort una dona a mans d'un monstre. Heus ací la seva migradesa intel·lectual. Els importa tan poc la justícia que escampen als quatre vents que la música no ha de ser política; que la política es fa als despatxos i cobrant un bon sou a final de mes. No fos cas que prenguéssim les armes i ens rebel·léssim i el despatx i el sou perillessin. A tot això: coneixeu alguna figura de la cançó-protesta PPopular? Algun cantautor que revindiqui, no ho sé... que per què no enviem els tancs d'una vegada?
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
