El sadisme d'una salvatge humiliació. L'Església Catòlica és la secta més ignominiosa que existeix; la institució oficialitzada -àdhuc governamentalitzada- que més censura, repressió i infàmia sembra al seu pas. Resta sotmesa al vil domini del Vaticà; la santa (!) seu del totalitarisme més vil, que imposa les seves voluntats despòticament, com un macabre malson que no has escollit. Omnipotent, indiscutible, el Vaticà és una tirania miserable que s'aprofita de les creences de la gent per fer valer la seva roïnesa i vulgaritat. Imposa la perversió més innoble sabent que gaudeixen de total impunitat en un món on sempre guanyen els injustos.

Un de cada quatre capellans viola infants
M'és igual si és o no la mateixa quantitat de mal nascuts la que ho fa amb assiduïtat. En tot cas en desconeixo la quantitat. Un de cada quatre ho ha fet alguna vegada, esporàdicament o sovint, diguem. Tampoc sé si aquesta és una dada objectiva. Una aproximació, deu ser. Però la realitat hi és, crua. I sabem quina és. Hi són els perjudicats. Sabem qui són, també: els infants. Ells són els nafrats, els llancejats, els corferits, els destrossats, els urpats, els escalabrats en mil bocins.

El cardenal prefecte de la Congregació per al Clericat del Vaticà, el brasiler Claudio Hummes, qualifica la pederàstia de «un crim terrible» i reconeix que afecta el 4% dels capellans. Tenint en compte que al món hi ha al voltant de mig milió de capellans catòlics, el càlcul de Hummes donaria com a resultat que són uns 20.000 els implicats en violancions a infants.

Tanmateix, el periodista Pepe Rodríguez, que ha investigat la pederàstia a l'Església Catòlica, afirma que un de cada quatre capellans és pederasta: «L'existència d'una xifra enorme d'abusos sexuals sobre menors dins de l'Església catòlica és ja un fet innegable, que no és puntual, ni esporàdic, ni aïllat, ni està sota control, ans al contrari».

Rodríguez, autor de «Pederàstia a l'Església Catòlica» i «La vida sexual del clergat» [només editats en espanyol, de moment], assenyala un culpable directe; el Vaticà: «El problema fonamental no resideix tant en que hi hagi capellans que abusin sexualment de menors, sinó que el Codi de Dret Canònic vigent, així com totes les instruccions del Papa i de la cúria del Vaticà, obliguen a encobrir aquests delictes i a protegir al clergat delinqüent. En conseqüència, els cardenals, bisbes i el mateix govern vaticà practiquen amb plena consciència el més vergonyós dels delictes: l'encobriment».

En una entrevista a Roma amb la revista «Vida Nova», Hummes va dir que l'Església «no pot tancar els ulls» davant d'aquest problema, i alhora va recalcar que «no hi ha lloc al ministeri sacerdotal per a les persones que han comès aquests crims». El cardenal Hummes aborda també la qüestió del celibat, afirmant que un percentatge important de capellans «no el respecta».

«L'Església no pot acceptar els casos de pederàstia; els culpables han de ser castigats tant amb els lleis civils com amb els canòniques», manifesta Hummes, tot i que deixa clar que la majoria del clergat «no te res a veure amb aquests problemes». Així, considera que l'Església «ha de reaccionar i no acceptar» que sigui aquesta la imatge del sacerdot catòlic, formada, segons diu, «amb un preconcepte negatiu molt fort que humilia i fereix la immensa majoria dels capellans».

L'investigador Rodríguez, per la seva banda, nega que la majoria del clergat no tingui res a veure amb la pederàstia, com afirma Hummes: «Quan va esclatar l'escàndol a les portades de tots els mitjans de comunicació, l'Església nord-americana ja havia pagat en secret uns 1.000 milions de dòlars per comprar el silenci de centenars de víctimes de delictes sexuals de capellans de les seves diòcesis, i encara quedaven pendents de resoldre diversos centenars de processos judicials i denúncies per altres tants delictes sexuals».

Els culpables: Aquests malnats que s'aprofiten de la indefensió de la persona. Uns éssers pèrfids que se serveixen de la feblesa de l'edat tendra per infligir la seva maleïda doctrina en forma d'erecció. Confessionaris que esdevenen sales de tortura, doctrines que es converteixen en vexacions, catequesis que serveixen per aplicar la lliçó: "A sota de la meva sotana hi trobaràs a Déu". Juraments, confessions, sagraments i manaments es converteixen en violacions i fel·lacions per a aquestes malèfiques criatures eclesiàstiques.

Sense precaució tenen plena protecció. Aquesta és la trista realitat. Una opressió més, afegida a totes les que tenim. Lluitem contra tots els opressors amb impunitat; de tots els tipus. Som molts i cada cop som més els que hi combatem. Aquests tirans anomenats Ratzinger i companyia que en nom de Déu tenquen boques, humilien i tapen escàndols; aquests són uns bèsties més a enfonsar.

Execrables! Arribarà el dia que unirem el nostre odi per destruir-vos. Us desitgem el pitjor dels inferns pensats. Arribarà el dia que per fi poguem cremar-vos-hi vius. Aquest, serà el jorn en què veurem la vostra sagrada carn flamejar irrefrenablement en una foguera incacable. Les flames d'aquesta fogonada impetuosa voleiaran lliurement per empènyer horitzó enllà les restes vives de tots els nostres malsons. Per sempre més:

Mort al Vaticà!