[Traducción al castellano]Bolonya: Efectivament, l’emperador anava despullat
El Govern pretén fer de “l’economia del coneixement” la peça clau de la regeneració econòmica ( Llei d’Economia Sostenible, Estratègia Universitat 2015 ) es a dir, de la privatització del coneixement i la investigació públics, i de la venda de mà d’obra barata que es paga de la seva butxaca una educació al servei net de les empreses que ofereixen beques, pràctiques i contractes escombraria. De fons continua la musiqueta de “l’excel•lència”, “la qualitat” i “la igualtat d’oportunitats”. El govern pretén crear un lliure mercat de titulacions on les universitats privades tinguin “igualtat d’oportunitats” per competir amb la xarxa pública. El principal obstacle: el finançament públic, “o per totes o per cap”, venen a dir els rectors de l’Opus.
Aquest curs, la dotació pressupostària per les universitats públiques s’ha convertit en un acudit a totes les comunitats autònomes, col•locant l’educació pública superior en una situació de fallida tècnica i posant en perill el cobrament de les nòmines de docents i personal d’administració i serveis. La “qualitat docent” s’ha concretat a les aules en forma de supressió d’optativitat, de torns de tarda, de tutories; en la substitució progressiva de docents qualificats per becaris amb salaris escombraria que donen classe a les seves pròpies companyes i en el buscat la vida ( aquesta era la revolució pedagògica ). Amb només un 20% d’estudiants becats el Govern pretén naturalitzar les beques per estudiar a universitats privades ( el “xec universitari” ) i projecta la “liberalització de preus” de matriculació d’aquí al 2015.
El moviment estudiantil a l’actualitat reflecteix les conseqüències de la derrota del moviment antiBolonya del curs passat. El sector d’activistes que va encapçalar la lluita, en general reflecteix un pas enrere important, i els pocs que no han marxat a casa, mantenen els principals errors del curs passat, intentant mobilitzar els estudiants des de calendaris creats per i per a aquests activistes. No obstant això, no és així en el cas dels estudiants primerencs ni en el gruix de la resta, que no va arribar a participar de les mobilitzacions del curs passat i que no està pagant el desgast.
La situació actual del moviment estudiantil és una “calma tensa”, ja que la implantació de Bolonya en un marc de crisi econòmica, presenta nombroses problemàtiques a la Universitat: massificació, retallades pressupostàries, pèrdua de docència o convocatòries... totes conseqüències del procés privatitzador. Però les respostes estan sent molt corporatives i es refreden ràpidament, lluny de ser una lluita unitària i sostinguda que enfronti la privatització i als seus responsables directes: el Govern del PSOE amb la complicitat de tot l’arc parlamentari i sindical. La feina essencial de tot el moviment estudiantil es trobar les problemàtiques concretes, i a partir d’aquestes impulsar les lluites treballant per la seva unificació, i explicant a la vegada que són conseqüència de la política de privatització dels serveis públics del govern i la crisi. Aquest moviment s’ha de generar de forma radicalment democràtica, amb la participació de tots els estudiants en la presa de decisions a través d’Assemblees. Per últim cal assenyalar que la representació estudiantil, posada al servei de la lluita, pot ser una eina molt valuosa.
QUINES PERSPECTIVES HI HA PER A LA DEFENSA DEL GALLEC?
La política “lingüicida” de la Xunta del PP ha trobat resposta al carrer. Quatre grans manifestacions i una vaga de l’ensenyament, el passat 21 de Gener, demostren que el poble gallec no està disposat a perdre una de les seves senyals identitàries, la llengua. L’atac de la Xunta del PP gallec és demolidor. El seu objectiu és la vella “doma i castració” del poble gallec, i per això compta amb el recolçament explícit i obert dels sectors de la burgesia més poderosos, arrelats a Corunya i Vigo, castellano – parlants, davant del poble treballador, gallec – parlant. Per això, fan retallades en la despesa de tot allò que pel sector de la burgesia que representen és “inútil”, l’educació pública, la salut pública i el transport col•lectiu. I, com no, la llengua. Per ells, el gallec no és rendible, i per tant, sobra. I si, a més, liquiden un senyal identitari del poble treballador gallec, millor que millor. Per aquest motiu, davant el contingut despolititzat ( cultural / sentimental ) que li volen donar des de sectors del “galleguisme” i el nacionalisme, la resposta ha de ser clara: és un atac al dret democràtic d’un poble a expressar – se en la seva llengua, la qual volen convertir en “immigrada a la seva terra”, deixant – la com a llengua “familiar”, fora de les institucions i l’activitat social.
La defensa del gallec dona un contingut concret a la lluita pel dret a l’autodeterminació per que enfronta un dels aspectes de la burgesia espanyola: concentrar i centralitzar l’estat, les institucions, la cultura i la comunicació ( la llengua ), al voltant del capital dominant, l’espanyol. Obviament, la barbàrie cultural contra una llengua només pot ser resolta acabant amb el sistema que veu en la llengua una eina per fer negocis i no per la comunicació entre les persones, és a dir, construint el socialisme.
L’UPO COMENÇA A MOURE’S
Bolonya no només el pateixen els nous alumnes de Grau, que perden les convocatòries del Setembre i Desembre, a més de cursar una carrera molt disminuïda respecte dels antics plans. També els alumnes de Llicenciatures tenim la nostra part: ens treuen la docència de les assignatures extingides, és a dir, no hi ha classe d’aquelles assignatures que van desapareixent per l’avenç del Grau. Només tenim dret a examen. Si has suspès o no has cursat mai aquesta matèria ( com passa amb els ERASMUS a les assignatures que no ens convaliden a l’estranger i van desapareixent ) això és un problema evident, més encara quan l’assignatura és principalment pràctica.
A la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla ens hem reunit durant moltes ocasions amb els deganats i el rectorat a la recerca de solucions. Des de l’Octubre fins avui l’únic que hem aconseguit és una promesa ( sense compromís escrit ) de que només als ERASMUS d’una Llicenciatura se’ls atorgarà la possibilitat de rebre aquestes classes. I la delegació estudiantil central tampoc està complint el seu deure de defensar – nos.
Per això només ens queda mobilitzar – nos. Actualment estem recollint signatures per obligar a que s’acompleixi allò que demanem. I si no obtenim resposta haurem d’augmentar les protestes. No podem conformar –nos i romandre passius quan el nostre futur està en joc. Hem d’actuar tots els estudiants afectats junts per aconseguir una formació de qualitat, per que els diners no els treguin de la universitat per donar – lo als banquers i per aconseguir una representació estudiantil que serveixi per defensar – nos davant els atacs que amb tota seguretat rebrem.
suplement en format pdf en arxiu adjunt o a
http://www.correntroig.org/spip.php?article1405
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
