És un dels catalans més internacionals i no precisament per una gesta lloable, sinó per haver mort un dels líders del bolxevisme: Lev Trotski. Va passar a Mèxic el 20 d'agost del 1940 a la mateixa casa de l'ideòleg, a cop de piolet al crani. Abans, Mercader s'havia guanyat durant un any la confiança del polític i poder accedir a ell sense aixecar sospites. La reedició de la darrera biografia sobre Mercader, escrita pel mexicà José Ramón Garmabella, El grito de Trotsky (Debate), el mostra com un «comunista fidel», més que com un vulgar assassí. L'autor evita, però, tractar d'un tema espinós: el possible enverinament de Ramon Mercader per part dels serveis secrets soviètics, una hipòtesi llançada els anys 90 pel seu germà Luis Mercader en les seves memòries.

 

La desaparició física de Lev Trotski no va ser sinó la «crònica d'una mort anunciada». Arran dels processos de Moscou del 1937, Stalin va voler esborrar qualsevol oposició al seu règim i va sentenciar els antics bolxevics, particularment Lev Trotski. La sentència es va complir tres anys després a través d'un jove militant del partit Socialista Unificat de Catalunya i antic combatent durant la Guerra Civil espanyola, Ramon Mercader (Barcelona, 7 de febrer 1914, l'Havana, 19 d'octubre 1978).

 

Fill d'un respectable burgès del barri barceloní de Sant Gervasi i una activista a l'estil Pasionaria, Caridad del Río, Mercader va fer una carrera que no té res a envejar a la dels espies inventats per John Le Carré. Animat per la seva mare, va ingressar en els serveis secrets soviètics i es va infiltrar en els cercles trotskistes de París per dur a terme una missió assignada per la NKVD estalinista: assassinar Trotski. Frank Jacson, Jacques Mornard i Ramon Pavlovich López són algunes de les identitats que va utilitzar en el seu recorregut.

 

Trotski vivia amagat en una fortalesa a Coyoacán, a Mèxic DF, després d'una despietada persecució per Turquia, França, Noruega i, finalment, Mèxic. Mercader va trigar un any a guanyar-se la confiança de l'ideòleg. Quan va ser el moment, va executar Trotski a cop de piolet al crani (va trigar unes hores a morir). Tot i que tenia previst fugir amb l'ajuda de la seva mare, va ser ferit per Trotski i el van detenir. Les autoritats mexicanes el van condemnar a vint anys de presó. Malgrat les tortures, no va revelar la seva veritable identitat ni qui s'amagava rere la seva feta.

 

A El grito de Trotsky el periodista i escriptor mexicà Garmabella repassa aquesta història «tràgica» per mostrar que Mercader, més que un sicari, «va resultar ser un dels molts comunistes sincers que van portar la seva fidelitat a la Unió Soviètica fins a les conseqüències més aclaparadores».

 

El periodista recorre els seus orígens familiars, la seva implicació en la política i el seu ingrés en els serveis secrets soviètics.

 

Després de complir la condemna, va viatjar a Cuba i, des d'allà, a la Unió Soviètica, on va ser nomenat coronel retirat de la KGB, amb dret a una pensió. Era la primera vegada que l'executor de Trotski posava els peus a la URSS. Hi va viure 14 anys abans de tornar a Cuba, el 1974, passant per Txecoslovàquia. Volia tornar a la seva terra natal a la mort de Franco, però no el van deixar. Va morir el 1978 als 65 anys, «anhelant la promulgació de l'Estatut de Catalunya i que es considerés el català com a llengua oficial a l'Estat espanyol». Quan van traslladar les seves cendres de l'Havana a Moscou, on vivia part de la família, va sonar en la cerimònia mortuòria Els segadors –«sardana i himne del Partit Socialista Unificat de Catalunya»– escriu un Garmabella despistat.