“Atès l'escàs seguiment de la vaga de mestres d'ahir, creu que els sindicats han de seguir convocant vagues?”.
La pregunta dona per suposat que els sindicats menteixen quan diuen que ahir hi havien a Barcelona 50.000 persones manifestant. Dona per suposat que els policies municipals són més honestos i saben comptar millor que els mestres al dir que només hi havien 12.0000 manifestants. També dona per suposat que una manifestació de 12.000 mestres, degut a problemes laborals i a la mala gestió política de l'educació, és una participació escassa. Dona per suposat que una vaga de mils de persones és escassa, sigui quin sigui el nombre exacte real (entre 12.000 i 50.000, de segur més a la vora del compte dels mestres que de les autoritats municipals). I sobretot s'ha de tenir en compte la gran participació de mestres, malgrat la propaganda de TV3 i polítics contra la vaga i contra la manifestació, insistint als pares a portar els nens a l'escola i animant als mestres a no seguir la vaga.
Quan el govern i la seva televisió privada TV3, malparlen, desinformen i insulten els mestres i estudiants, és evident que les manifestacions han de continuar. Si quan surten al carrer mils de manifestants l'únic que fan és mentir, criticar i desinformar, utilitzar a uns quants agenollats tertulians, què cal fer? Continuar manifestant fins que aprenguin a respectar a les persones.
El primer entrevistat, un tal Higini Clotas, ha dit que primer s'ha de buscar el diàleg, que la vaga ha d'ésser l'ultim recurs. Per aquest diputat al Parlamentari, no sé de quin partit és, ha dit que “la vaga sempre té conseqüències negatives”. Es la filosofia dels que governen, la vaga és dolenta, condemnable, tal com ho deien els franquistes, fa uns anys i repeteixen la banda del Cuni als matins de Tv3. HA reafirmat que els sindicats de mestres no haurien de convocar vagues per principi, i ja no sols degut l'escàs seguiment de la vaga d'ahir.
Els tertulians d'avui, els habituals Culla, Franco, Foix i una noia sé el nom ni què fa, no han han sigut mono color, com els d'ahir. I gràcies en Lluís Foix, un directiu de la Vanguardia, que ha sigut la veu discordant a les reaccionaries opinions de'n Culla, en Franco i en Cuni, que és el que més opina. En Foix al final ha sigut tallat de mala manera per en Cuni, quan ha començat a qüestionar a l'Ernest Maragall, justament amb una pregunta que vaig formular ahir: “Si al Maragall li fan vaga cada dos per tres, senyal que alguna cosa no funciona en l'educació” I en Foix s'ha posat a analitzar en Maragall en lloc dels sindicats, i en Cuni l'ha deixat amb la paraula a la boca i ha canviat de cop de tema i ha començat a parlar de les elèctriques. Ningú ha protestat. Ha quedat clar qui mana al mati a TV3. Tornaran a ésser invitats. Bons xicots, sumissos tertulians..
En Joan Culla, un reaccionari notori, amés de mal historiador, ha deixat clar que no suporta els sindicats d'educació, en especial el més combatiu, USTEC. Els critica amb interpretacions subjectives ja que ell considera que els sindicats volen manar, que creuen que l'educació és seva. Però desprès els tracta d'assemblearis. Una paradoxa i contradicció.
En Culla i també en Franco, han insistit que els sindicats volen manar a base de vagues, i que creuen que l'educació és d'ells, i que no volen respectar la LEC.
Bé, contrariament a quest quatre tertulians , periodistes, mils de mestres i el que escriu, pedagog, i mils d'estudiants, que es en Maragall i quatre polítics que es volen imposar de mala manera en Educació, i el cap visible de tots ells és en Maragall, un trist i mediocre ex funcionari d'Hisenda, que no sap gaire res d'educació i molt de propaganda, i que mana per decret i amb autoritat prepotent, al servei dels poders econòmics. -I els tertulians ho troben bé que qualsevol fariseu opini sobre les escoles i decideixi. Es un retrocés a l'època franquista. El tertulià Franco, un directiu del Periodico, és el que més raó donava als governants, i repetia que la LEC ha sigut aprovada pels polítics i ara s'ha d'aplicar. En Franco ha deixat clar que ell està a favor de la LEC. I l'argument és d'una trivialitat absoluta, d'una inconsistència clamorosa, de tan poc rigor, que de segur el deixaran de tertulià uns quants anys més. L'argument és que la LEC ha estat aprovada pels parlamentaris. Cap raó educativa, i seguint la seu raonament, els mils de professors, alumnes i tota la comunitat educativa, hauran d'aguantar durant varis governs els despropòsits d'en Maragall i Cia, sols per a que ho han aprovat uns quants mamarratxos diputats, que ni tan sols s'han llegit la LEC.
En Lluís Foix, un directiu de la Vanguàrdia, ha fet el contrapés, donant a conèixer la part bona dels mestres, i així contrastar algunes de les bajanades i despropòsits d'en Culla i en Franco contra els mestres, recordant que “la immensa majoria de mestres volen una escola millor i ben formar als alumnes i fan vaga amb aquesta finalitat”. En Cuní l'ha tallat una vegada, parlant d'una mestre que estava contra la vaga, i com ja ho tenia preparat, han reproduït la intervenció de la mestre d'ahir, i ens ha llegit la carta de la mestre, fet que sols demostra qui son els que tenen veu a la televisió catalana. Desprès l'ha tornat a tallar de mala manera , quan s'ha posat a analitzar a l'Ernest Maragall i la seva part de culpa si no hi ha diàleg i comunicació, i en Cuní ha canviat de tema , parlant de les elèctriques.
Bé, un amic em deia, que el programa de'n Cuni , Culla, i Cia és la veu del govern, que no esperi res més, que no cal que perdi el temps mirant aquests programes. Té raó. De fet no els miro, excepte quan parlen d'un tema que m'interessa i vull conèixer el pensament oficial i el grau de manipulació i falsificacions que pugui detectar.
Una última cosa. En Culla, ha demanat saber quants afiliats té l'USTEC, donant a entendre que segurament no tenen quasi representació i “no obstant es creuen els amos de l'Educació”. . En Cuni li ha respost que ell creu que els mestres afiliats a sindicats no arriben al 50%. Al mal historiador i estadista i bon orador, Culla, li han hagut d'explicar que el 50% és un bon percentatge. Menys mal. . Com que la majoria de tertulians eren periodistes, haurien de saber que al gremi de periodistes sols hi han afiliats 6'6%. Ho acabo de mirar a Google. http://www.periodistes.org/documents_tercer_congres_periodistes_radiografia.
Jo em pensava trobar un xifra encara pitjor. Criticar per criticar és tot el que saben fer aquesta xarlatans.
Nosaltres els hauríem de preguntar i amb raó:
A qui representen aquests QUATRE tertulians, per a manipular amb impunitat i descarto l'opinió dels teleeespectadors?
¿Es que la televisió, anomenada pública, és del Cuni i d'una dotzena de tertulians, sempre els mateixos, que repeteixen com lloros les mateixes coses, el pensament únic, dia darrera di?.
Aquests tertulians, sota la batuta del Cuni, son els que critiquen les practiques assembleàries i democràtiques del professorat,. Tot una escola pràctica de democràcia, que fa molta falta ala televisió.
En Foix, deia que enyorava l'autoritat del mestre de l'època franquista, on el el mestre, el veterinari i el rector eren els que manaven en els pobles (s'ha deixat “el cabo de la guardia civil”, un lapsus normal). Ara manaran el s directors centres de manera autoritària, posats i degudament mentalitzats amb curset per la Conselleria, que podran privatitzar l'educació i hauran d'aplicar tots els decrets i normes que emanin de la Conselleria i dels seus supervisors. Aquesta tornada a l'autoritat educativa franquista, ni tan sols s'ha qüestionat. Així està el pati.
Però quan en Foix, ha qüestionat la manera esbojarrada de manar de'n Maragall, i les ultimes crítiques al tripartit d'aquests traïdor (això ho dic jo), en Cuni l'ha tallat i l'ha deixat amb la paraula a la boca, i ha passat a les elèctriques.
Així funciona la televisió catalana: Ni els directius de la Vanguardia es poden expressar lliurament quan en un descuit tenen l'ocurrència de defensar als que fan vaga i malparlen dels que governen.
Per una vegada la Vanguardia ha estat a la vanguàrdia (si ens oblidem de la nostàlgia de l'autoritat dels mestres franquistes)
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
|