En la nostra opinió, tres són les raons: el desallotjament del Rectorat ocupat de la UB, la dispersió dels activistes antibolonya i la manca de visió estratègica del moviment.
El desallotjament del Rectorat ocupat de la UB ha suposat un cop molt dur pel moviment, ja que durant molts mesos ha servit com a centre logístic i punt de trobada per a tothom. El Rectorat era un espai immens al centre de Barcelona obert 24 hores al dia, a on tothom que ho volgués tenia un lloc. Des d’allà el moviment projectava el seu treball sobre tota la ciutat. La seva pèrdua s’ha sentit de manera molt negativa.
La dispersió dels activistes antibolonya. Les causes de la qual podrien dividir-se en diverses causes:
D’una banda tenim l’ esgotament dels i de les activistes i també de l’estudiant en general, després de tot un any de mobilitzacions la gent està cansada. A més a més, l’opinió més freqüent és que al capdavall no s’ha aconseguit res amb les lluites.
D’altra banda ens trobem amb els rigors del calendari de movilització-desmovilització dins del mon estudiantil. Els exàmens ja són aquí i tothom té molta feina acadèmica a fer. Durant el primer quadrimestre tots i totes vam reduir el ritme acadèmic. Ara la necessitat de posar-se a estudiar s’apodera de tothom, contra el calendari no podem lluitar. Per això hem de ser capaços de preveure la davallada total de l’activitat política a partir de juny (com passa cada any) i no desesperar mentre esdevé. És tracta d’un fenomen cíclic i natural, sempre per aquestes dates hi ha una tendència a la dispersió de l’activisme. Alerta, no confonem aquesta desmobilització conjuntural amb una desbandada.
Finalment, el moviment està mancat de visió estratègica. Tot i estar carregat d’empenta i energia, el moviment estudiantil actua políticament sense parar a pensar quins són els seus objectius a mitjà i llarg termini i quines són les eines amb què compta per assolir els seus objectius finals, la derogació de la LOU i del Reial Decret. La tasca que hem fet els darrers mesos s’ha basat fonamentalment en posar pals a les rodes a la tasca quotidiana de les institucions (boicots a juntes, ocupacions de Facultats, etc.). Aquesta tasca ha estat molt ben duta a terme, però per ella mateixa no és suficient.
A conseqüència d’això, existeix la percepció general que les tancades i les mobilitzacions no han servit per gaire (al nostre parer, es tracta d’un punt de vista erroni i derrotista), aquest és un estat d’opinió que fa difícil engrescar a la gent a fer treball polític i a moure’s.
Com superar la desmobilització?
A pesar de l’estat actual del moviment, en els darrers dos anys la causa dels estudiants que s’enfronten al Reial Decret i a Bolonya no ha parat de guanyar recolzaments. Cada dia es més gent que se suma a les mobilitzacions i que s’organitza. Cada vegada el discurs crític amb la reforma arriba a més gent. La nostra veu ha aconseguit projectar-se a les primeres planes dels mitjans de masses i ara està en boca de tothom. Es cert que no s’ha aturat la aplicació dels Graus però la lluita no està perduda. No ens trobem davant d’una derrota com molts diuen, al contrari.
Si que és cert, però, que el moviment es troba en un impàs. No confonem la desmobilització natural de juny amb una desbandada. Això no vol dir que al setembre tothom tornarà a l’activitat política com si res no hagués passat. Si no fem res, la combinació de la desmobilització natural de juny, l’esgotament i les divisions entre els i les activistes poden acabar per matar el moviment que ha esclatat aquest any.
Davant de les visions més derrotistes cal que enumerem les victòries que hem aconseguit, que no són poques, es imprescindible que tots i totes tinguem present el que aquest any s’ha aconseguit per continuar avançant (moratòries a diverses Facultats, erosió política dels partits que defensen la reforma, esclat d’un moviment amplíssim, etc.).
Entre totes les deficiències esmentades, la més gran és sens dubte la manca de visió estratègica que pateix el moviment. Per pal·liar aquest dèficit caldria poder trobar una àgora o punt de debat pels estudiants mobilitzats, a on tots els activistes puguin dir la seva. La seva finalitat hauria de ser la creació d’un projecte estratègic realista per derogar la LOU. És extremadament difícil arribar on volem quan no sabem el camí que cal seguir.
La posada a punt de les actuals estructures organitzatives del moviment és indispensable. És cert que la CAE està donant símptomes de mal funcionament. Malgrat tot, aquests dèficits s’han produït davant de la necessitat de prendre decisions ràpides al llarg d’aquest segon semestre.
Criticar la CAE sense aportar res i tancar-nos a la nostra Facultat no serveix per aturar Bolonya. Calen menys crítiques destructives a la CAE i més implicació en la millora del seu funcionament. La inactivitat dinamitadora d’algunes Facultats no és cap solució sinó part del problema.
Des de totes les assemblees s’ha d’apostar fermament per enfortir la coordinació entre elles, aprofitant els canals organitzatius que ja estan creats, la CAE ha de ser l’organisme on totes les assemblees estiguin representades. D’altra banda seria interessant que a la UB s’acabés per materialitzar la coordinadora per a les seves Facultats, seguint l’exemple de la CAF a la UAB (Coordinadora d’Assemblees de Facultat).
Si volem un Octubre combatiu caldrà que tots i totes fem els deures durant aquest estiu.
Estudiants En Lluita
Més informació d'Estudiants En lluita al blog www.estudiantsenlluita.wordpress.com
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
|