No se què és la pàtria, ni tampoc l'honor,
ni aquelles paraules amb tant de fervor,
no se què és l'orgull de la idiosincràsia,
sols se que tot em sembla fal·làcia
quan la mort arriba amb tant de dolor,
per defensar què?... Pobra ignorància!
No vull vore gestos portats per la ira,
no vull ser amic de ment corcomida...
Soc de la raó i l'enteniment,
de la llibertat i el coneixement,
que no em val la teua seguida!
Doncs porta a l'engany i al ser inclement.
Tu eres esclau dels teus ideals,
conviccions incertes que no son reals,
laberint de vida el que us heu creat,
tancats en la infàmia haveu quedat!
Us observa el seny darrere els cristalls:
llàstima d'éssers en l'ambigüitat!
Jo tinc per penó la fulla de l'arbre,
i allà arreu del món, jo tinc el meu poble,
tot el que te vida jo tinc per germà,
doncs sols per la vida jo em sento humà.
Lluny de fanatismes de gent insociable
vull viure l'avui que naix pel demà,
demà d'esperança, units per la mà,
mà blanca, mà negra, fraterna i noble.
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
