Els treballadors de Simón exigeixen la denegació de l'ERO
Un any més, l’ofrena floral al monument a Rafael de Casanova ha mostrat el contrast entre la Catalunya oficial i la Catalunya real.
Per una banda, els treballadors i les treballadores de Simón, presents a les rodalies del monument per revindicar la continuïtat dels seus llocs de treball, en perill per l’ERO de 80 acomiadaments presentat per l’empresa. Ho feien amb crits com ara “Aquí están, estos son, los currantes de Simón”, “No al ERE”, “Este expediente lo vamos a parar”, “Administración: despidos no”... acompanyats per activistes de la Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat que portaven cartells amb el lema “Que la crisi la paguin els rics i els bancs”. També s’han fet sentir amb força els crits favorables als drets nacionals catalans (“independencia”, “Visca Catalunya lliure”...), juntament amb altres reivindicacions i denúncies (“Catalunya antitaurina”...) d’una part del públic.
Per la seva banda la Catalunya oficial, ben escortada per la guàrdia urbana i els mossos d’esquadra, ha fet el de sempre: posar en marxa el rutinari ritual de cada any vestits amb les seves millors gales. L’altra Catalunya, la que es trobava més enllà de la tanca, els ha fet saber sorollosament què en pensa d’ells. El PSC ha estat titllat de traidor, botifler... Qualificatiu aquest últim que també han rebut els d’Esquerra, Convergència i Unió, o els d’ICV-EUiA, en presència dels quals s’ha intensificat el crit “El tripartit privatitza de nit”. Qui ha rebut, però, l’embranzida més gran ha estat el PP: “vosaltres feixistes, sou els terroristes”. Alguns els han recordat a tots ells el qualificatiu que els mereix la seva activitat: “polítics i militars, paràsits socials”.
Per la seva banda, els institucionalitzats sindicats majoritaris (CCOO i UGT anavan plegats aquesta vegada) també han estat objecte d’algunes ires: “Amarillo, Comisiones es” o els més directes “traidores” o “vendeobreros”. També ha hagut honroses excepcions, com ara el fort i càlid aplaudiment rebut per l’Associació Catalana d’ex-presos polítics o per altres entitats socials (colles castelleres...).
Mentrestant, no gaire lluny d’allà, als voltants del Fossar de les Moreres, s’anaven aplegant joves i activistes de l’esquerra independentista i revolucionària, amb presència de taules, gran desplegament de cartells,pancartes, escenaris... i diversos actes denunciant la repressió política i social i reivindicant els drets nacionals del poble català.
Dues Catalunyes, doncs, ben diferents, les que s’han mostrat al carrer aquest matí. D’una banda, la dels polítics gestors del sistema i del règim i els seus col·laboradors necessaris, com els sindicats institucionals, en contrast amb la dels treballadors en lluita i la joventut rebel, que reivindiquen els drets socials i nacionals.
Más información:
Si quieres contribuir a que Kaos en la Red pueda seguir publicando artículos como este, puedes hacer tu donación en:
| Paypal (seguro y permite diferentes formas de pago) |
Microdonación de 2 euros
| Donación de importe libre
|
| 
